Posts Tagged ‘medicaments’
[youtube]_uLix2iOQPE&feature=PlayList&p=08E8253EB8795FB3&index=20[/youtube]
En l’últim congrés anual de la Societat Americana d’oncologia Mèdica, celebrat a Orlando, s’han presentat diversos estudis que demostren que la combinació de dos fàrmacs biològics poden aturar l’avenç del càncer de pulmó en estadis avançats sense la necessitat d’utilitzar quimioteràpia. La farmaceútica Roche està provant una teàpia de manteniment amb bevacizumab i erlotinib que es comercialitzen amb el nom d’Avastin i Tarceva, respectivament, en pacients amb càncer de pulmó no microcític en fase avançada millorava un 39% la supervivència lliure de progressió de la malaltia en comparació amb els que només rebien el primer dels fàrmacs. El benefici obtingut aplicant les dues teràpies ha estat tan gran que l’experiment es va cancel·lar abans d’hora per qüestions ètiques. O sigui als pacients que rebien només un dels fàrmacs se’ls va passar a donar els dos. La troballa científica suposa un gran avenç en el tractament de la malaltia sense necessitat d’utilitzar quimioteràpia de forma continuada i perquè s’ha aconseguit un augment de 4,8 mesos de mitjana de supervivència lliure de progressió.
Aquest no és l’únic avenç aconseguit en la lluita contra el càncer. Un equip d’investigadors britànics ha presentat un nou tractament contra el càncer de mama hereditari, un dels més agressius i amb un major índex de recaiguda. El nou tractament és de la farmaceútica AstraZeneca i s’anomena Olaparib. Aquest medicament actua inhibint l’enzim PARP, una molècula utilitzada per les cèl·lules cancerígenes per reconstruir el seu ADN després de les sessions de quimioteràpia i poder continuar expandint-se per l’organisme. Frenant aquesta capacitat de reconstrucció, el medicament aconsegueix que les cèl·lules cancerígenes es tornin més sensibles al tractament amb quimioteràpia. El fàrmac actua concretament sobre les mutacions hereditàries en els gens BRCA1 i BRCA2 i destrueix les cèl·lules cancerígenes sense afectar la resta de cèl·lules sanes, cosa que elimina els efectes secundaris.
[youtube]VUaaL6LXodc[/youtube]
Científics britànics han desenvolupat una píndola que concentra el poder antioxidant de la pell del tomate i permet reduir els nivells de colesterol de forma significativa en només un parell de mesos. Segons els experts, el nou medicament, batejat com Ateronon és molt més eficaç que les estatines que es recepten habitualment per combatre el risc d’infart. La informació l’ha avançat el diari Daily Express que ha anunciat que aquest mes es podran posar a la venda les píndoles sense recepta mèdica, ja que a la pràctica és un concentrat de tomate. El doctor Rob Hicks, que ha liderat el grup d’investigació considera que el nou producte permetrà reduir significativament el nombre d’infarts i feridures. Les píndoles les fabricarà el laboratori Cambridge Theranostics Lt. i han demostrat ser tan efectives que fins i tot han sorprés als seus creadors. En un estudi fet en 150 persones amb problemes cardíacs els seus nivells de colesterol es van reduir quasi a zero en vuit setmanes, eliminant els nivells de lípids nocius en sang. La base del producte és un compost anomenat licopè, un dels antioxidants naturals més potents que es coneix. Les píndoles seran un substitut per aquells que no fan una dieta mediterrània que, per si sola, ja se n’ocupa de fer pujar els nivells de colesterol, encara que no desplaçarà a les estatines. Aquests agents s’estan utilitzant de forma preventiva per combatre els problemes cardiovasculars. Fins i tot algunes veus han proposat enriquir l’aigua corrent de les ciutats nord-americanes amb estatines per reduir el colesterol general de la població. Però també les estatines estan demostrant la seva eficàcia com a tractament anticancerigen o per reduir diversos transtorns de naturalesa inflamatòria.
[youtube]BULe0ZXg-4A[/youtube]
Linux és un sistema operatiu de software lliure. El seu codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement. És l’altra cara del software de les empreses que desenvolupen els seus sistemes operatius i els van millorant per fer negoci amb cada nova versió. Però més que un programari informàtic lliure, Linux és tot un concepte filosòfic que es pot aplicar a molts camps. Científics del Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF) de València han dissenyat una base de dades pel desenvolupament de medicaments en obert contra malalties tropicals com la malària, la lepra o la tuberculosi. Això permet reduir despeses i escurçar enormement el descobriment de nous fàrmacs. Això suposa que qualsevol científic del món pot accedir a la pàgina http://tropicaldisease.org/i descarregar-se les dades generades des del CIPF i continuar investigant. Això permet augmentar exponencialment les possibilitats de trobar nous medicaments contra malalties que tenen efectes devastadors en poblacions amb pocs recursos. Segons l’OMS, les malalties tropicals afecten uns 1.000 milions de persones al món (un de cada sis), sobretot a les que viuen en països pobres. Els científics que han col·laborat en el projecte han realitzat anàlisis genòmics comparatius dels organismes causants de deu malalties tropicals, i han establert un conjunt de 297 proteïnes com a possibles «dianes terapèutiques». Aquests són els punts d’unió o parts de la proteïna que poden ser atacats per un fàrmac. Aquest conjunt de proteïnes es coneix en computació com «kernel», la base informàtica que el CIPF posa a disposició de la comunitat científica i que serveix de punt de partida de les noves investigacions. La idea, que s’està realitzant en altres llocs com podreu veure en el vídeo, és molt bona i els resultats no tardaran a arribar, encara que altres malalties continuaran sense estar en aquest programari lliure perquè els interessos comercials de multinacionals farmacèutiques i alguns polítics són massa potents.
[youtube]Q8Gh2nzD6-g[/youtube]
Donald Henry Rumsfeld (Chicago, 1932) va ser secretari de Defensa del govern de Gerald Ford del 1975 al 1977 i de George W. Bush del 2001 al 2006. Considerat un dels símbols dels neocons és un dels arquitectes de la política geoestratègica dels Estats Units a llarg termini. Juntament amb diverses personalitats pròximes a l’administració nord-americana, Rumsfeld va enviar una carta al president Bill Clinton en la qual es criticava l’estratègia nord-americana basada en la dissuassió nuclear i es demanava passar a una estratègia més ofensiva. Un pla que va poder dur a la pràctica amb Bush fill i del qual ja hem vist les conseqüències. El 8 de novembre del 2006, Rumsfeld va dimitir com a secretari de Defensa, arran de les crítiques rebudes pel Congrés i els mals resultats del Partit Republicà en les eleccions de meitat de mandat celebrades aquell any. El seu substitut va ser Robert Gates, exdirector de la CIA, que Obama ha mantingut en el càrrec. Les maniobres de Rumsfeld durant la seva etapa política no són cap secret però demostren l’ambició d’un personatge el nom del qual ha reaparegut arran de la irrupció de la grip AH1N1. I quina relació té Rumsfeld amb la grip? Doncs Rumsfeld el 1997 va ser nomenat membre del consell d’administració de l’empresa de biotecnologia Gilead Sciences Inc (GILD), una empresa que cotitza al Nasdaq de Wall Street. Aquesta empresa un any abans havia desenvolupat i patentat un compost anomenat Tamiflu. GILD té contractes firmats amb una empresa subsidiària americana de F. Hoffman-LaRoche Ltd, que concedeixen a la farmacèutica suïssa els drets de fabricació i venda del Tamiflu fins al 2016. Quan va ser nomenat secretari de Defensa per Bush, Rumsfeld va dir que no participaria en cap discussió que impliqués possibles respostes del Pentàgon a l’aparició, per exemple, d’una epidèmia. Però no va fer el què hauria estat més correcte que hauria estat vendre’s les accions, i va optar per un «hi sóc però ni dic res» moralment qüestionable. Les accions de GILD es van disparar a partir del 2004quan va aparèixer la grip aviària, que en aquell moment semblava que havia de matar mitja humanitat. Les accions de Rumsfeld van passar a valer en pocs dies un milió de dòlars més i d’això se’n va encarregar el mateix president Bush anunciant que la grip aviària podia matar 200.000 nord-americans i la compra immediata de 80 milions de dosis de Tamiflu. L’operació val 2.000 milions de dòlars. GILD no teniacom a únic accionista Rumsfeld sinó també a George P. Shultz, un altre membre del nucli dur dels neocons. Ara l’aparició de la grip AH1N1 ha tornat a posar el Tamiflu com a la màxima esperança farmaceútica per frenar-la, tornant a donar a Roche i GILD uns beneficis extraordinaris. No seria més interessant fabricar genèrics o compar-ne la patent si tant imprescindible és per a la Humanitat?