Posts Tagged ‘llum’
[youtube]sZiJytylfZM[/youtube]
Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de Texas han aconseguit identificar la proteïna que protegeix a les plantes de l’excés de llum, que en quantitats excessives fan que aquestes generin compostos oxidants molt perjudicials per al seu desenvolupament. La clau de la regulació solar de les plantes és la proteïna PIF1, que controla la producció de carotenoides, els compostos antioxidants que ajuden en el procés de la fotosíntesi i que es generen de forma natural des del moment que germina el gra i surt a la superfície, el moment en el qual comença a rebre llum i necessita regular-la.
El treball l’ha publicat la revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA i en ell s’assegura que la proteïna PIF1 participa en d’altres funcions relacionades amb el creixement de les plantes i la fotosíntesi, però fins ara no se sabia amb certesa el seu paper clau en la producció de carotenoides i, per tant, en el control dels antioxidants. El descobriment pot permetre en el futur modificar els nivells d’antioxidants en condicions on les plantes, per exemple, tinguin poques hores de llum solar.
[youtube]84wJYwsEx0s[/youtube]
Per primer cop s’han pogut captar imatges del sistema d’estrelles binari Epsilon Aurigae que des de fa segles desconcerta als astrònoms perquè cada 27 anys experimenta un eclipsi que dura dos anys i mig. Cada 27,1 anys, la llum de l’estrella principal d’aquest sistema de dues estrelles que giren al voltant d’un punt de gravetat comú, deixa de veure’s durant aproximadament 18 mesos, el per què era un misteri. El primer cop que es va poder observar el fenomen va ser durant la dècada dels anys vint del segle XIX. Les estrelles d’Epsilon Aurigae estan a 2.000 anys llum de la Terra i investigadors de la Universitat de Denver n’han trobat el secret.
Inicialment es pensava que aquest fenomen es produïa quan un objecte fosc i de gran volum tapava l’estrella durant l’eclipsi. Després es va començar a especular amb que un disc fred i opac que voltava a l’estrella secundària era la causant de l’eclipsi de l’Epsilon Aurigae. Ara, les imatges captades per un equip dirigit per Brian Kloppenborg, han confirmat aquesta darrera hipòtesi, ja que s’ha pogut veure que un cos inclinat i amb forma elíptica davant l’estrella principal i que evita que en veiem la llum durant 18 mesos. Alguns astrònoms consideren que estem assistint a l’inici d’un gran cataclisme d’aquest sistema estel·lar binari.
Les imatges van permetre als astrònoms calcular les dimensions i massa dels tres components del sistema, inclosa l’estrella rodejada pel disc fosc causant de l’eclipsi. Les imatges es van prendre des de sis telescopis diferents amb lents d’un metre de diàmetre que, combinades, funcionen com un interferòmetre, un instrument que utilitza les interferències de les ones de llum per mesurar la longitud d’ona de les mateixes amb una gran precisió.
[youtube]akd4Mt3nO_g[/youtube]
El mes de setembre passat es va iniciar a la Unió Europea el procés de retirada de les bombetes ineficients que s’allargarà fins el 2016. La primera bombeta que deixarà de fabricar-se és la de 100 Watts i a partir d’ara només es vendran les que estiguin en estoc. D’aquí un any ja no es fabricaran les de 75 W i el setembre del 2011 serà el torn de les de 60 W. Totes aquestes bombetes ineficients seran substituïdes per altres d’eficients que permetran estalviar un 80% del consum total de l’enllumenat en una casa. A nivell europeu estaríem parlant d’una quantitat de 10.000 milions d’euros i d’estalviar l’emissió de 15 milions de tones anuals de diòxid de carboni a l’atmosfera, a partir del 2020.
La bombeta incandescent convencional és una de les formes menys eficients de produir llum, juntament amb la bombetes halògenes. El problema d’aquestes bombetes és que el 95 de l’energia que consumeixen es perd en forma de calor. Per això s’han de canviar per bombetes halògenes avançades, fluorescents compactes i llums tipus LED. Una bombeta halògena avançada té una millora energètica del 50% respecte una bombeta incandescent tradicional. Les llums fluorescents compactes són un 80% més eficients i molt més duradores. Més cares de compra la seva vida útil les fa a la llarga més barates. Tenen el problema que tarden a agafar la seva màxima intensitat de llum i han de ser reciclades perquè contenen mercuri. El futur passarà sobretot pels LED. Els díodes emissors de llum, que ja es poden veure en semàfors, fan la mateixa llum que una bombeta tradicional però estalvien un 90% d’energia i no tenen substàncies tòxiques. Quan la tecnologia dels LED millori per donar més llum aquesta serà la millor inversió.