El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/josepmartinoy

[youtube]CpxKEGdfDxI[/youtube]

Dos jugadors d’un equip de futbol han mort en rebre la descàrrega d’un llamp que va caure sobre un petit  poblat a l’orient d’El Salvador. El mes de maig passat un total de 26 persones, entre jugadors i públic, van resultar ferides  en caure un llamp sobre un camp de futbol, on es disputava un partit entre juvenils a la ciutat d’Ingoldingen, al sud d’Alemanya). L’agost del 2008 dues persones van resultar mortes i sis amb ferides greus a l’estat mexicà de Guerrero per la caiguda d’un llamp mentre disputaven un partit de futbol aficionat… I així podríem anar seguint.

Ara que és època de llamps hi ha un grapat d’elements, més i menys coneguts, que incideixen en la possibilitat que caigui un llamp sobre una persona. Per exemple, saben que molta gent ha rebut la caiguda d’un llamp quan s’acostava la tempesta, però que el 50% de les víctimes mortals s’han produït quan la tempesta s’havia acabat.  Els consells per evitar que et caigui un llamp a sobre són coneguts. Si la tempesta s’acosta doncs no estar en un lloc alt, ni dalt d’una torre, ni d’un arbre, ni tan sols d’una muntanya; s’ha d’evitar estar al costat de torres de comunicació, molins de vent, o dalt d’un bot que tingui un màstil alt; no jugar a golf -que fas amb un pal de ferro a la ma enmig d’una tempesta?-; no pescar a la platja amb canyes que tinguin elements metàl·lics a la punta…

Si des que es veu el llamp fins que s’escolta el tro passen menys de trenta segons, vol dir que s’està dins el radi d’acció de la tempesta. És millor no utilitzar el telèfon, no planxar, no fer servir la dutxa i apartar-se de qualsevol objecte metàl·lic i, per descomptat, desconnectar la televisió i l’antena.

Però per què es produeix un llamp. Quan es forma un núvol de tempesta es comença acumular càrrega elèctrica. La càrrega positiva se situa a la part de dalt del núvol, i la negativa en la part mes baixa. Llamps i llampecs són conseqüència del desequilibri entre càrregues positives i negatives entre aquestes zones. Els llamps cauen en punts on la densitat de càrrega superficial és més elevada. I les zones altes i punxegudes en són un gran captador. En una ciutat, per exemple, un gratacels és un lloc clau per a la caiguda de llamps, per això els edificis alts tenen parallamps. Aquests elements atrauen el llamp i en passen al terra la seva gran energia. El gratacel més famós de Nova York, l’Empire State Building una vegada va rebre quinze llamps en un quart d’hora.

Però tranquils, hi ha més probabilitat que et caigui un llamp al damunt, 1 entre 3.000.000, que no fer un ple a l’euromilió. Que encertis els cinc números i les dues estrelles passa 1 entre 76.275.360 vegades; per encertar la primitiva la probabilitat és d’1 entre 14.000.000.