[youtube]xcVp6P7ahp4&feature=fvst[/youtube]
Un grup d’investigadors de la Universitat de Còrdova (UCO), que estudia el mapa genètic de les roses, ha trobat els gens que determinen la presència d’espines i el nombre de pètals en aquestes flors a través d’un sistema d’encreuament d’espècies. Els capdavanters del projecte són el catedràtic de Genètica de la UCO, José Ignacio Cubero, i la professora Teresa Millán i el seu equip, així com l’experta de l’Institut d’Investigació i Formació Agrària i Pesquera d’Andalusia (IFAPA) Ana María Torres Romero. La Conselleria de Innovació, Ciència i Empresa de la Junta d’Andalusia assenyala en un comunicat que aquest grup de investigació dissenya marcadors per detectar variacions de caracters amb la intenció d’eliminar espines o variar el suport, el color, la mida o el tipus de flor. Entre altres coses això permetrà “marcar” l’autoria d’una modificació genètica o aconseguir en el futur roses d’aparença ara per ara impossible. Flors amb els colors d’un club de futbol o d’una multinacional, amb més o menys aroma i no forçosament de la mateixa flor. Roses sense espines i amb el tall alt o baix. La “manipulació genètica” és intrínseca a l’home. Des dels primers conreus que ha seleccionat les llavors per anar portant les plantes cap on ha volgut. Aquest és un pas més, la capacitat de fer evolucionar una espècie més ràpidament i cap a on interessi. Si abans això era ciència-ficció ara és una realitat. És curiós que això no desperti cap debat moral… almenys que n’augmenti la bellesa.