[youtube]PRanDZTtMK0&feature=PlayList&p=52275876AE8DAF23&playnext=1&playnext_from=PL&index=12[/youtube]
Aquesta setmana un terratrèmol de 4,7 graus a l’escala Richter va sacsejar l’àrea de Los Angeles al sud de Califòrnia. Aquest sisme és el més fort que ha afectat aquesta zona aquest any. No hi va haver ferits però sí que va servir per recordar que l’estat de Califòrnia es troba sobre un terreny on hi ha algunes de les falles més actives del món i pateix molt sovint terratrèmols, encara que la majoria de poca intensitat. La inestabilitat de la falla de San Andrés fa que els geòlegs hagin previst que tard o d’hora Califòrnia patirà un gran terratrèmol d’alt poder destructiu, batejat com a Big One, similar al que es va produir a San Francisco el 1906. Segons els científics, el Big One es pot produir en qualsevol moment ja que se sap que l’extrem sud de la falla de San Andrés fa dos segles que està acumulant tensió sense alliberar energia. El terratrèmol del 1906 va trencar la falla per la zona nord, i el del 1857 va afectar la part central. La zona sud fa 250 anys que no es mou. Quan més temps passa més tensió s’acumula i més gran és el terratrèmol resultant. Segons els científics hi ha un 99% de possibilitats que un gran terratrèmol afecti el sud de Califòrnia abans de 30 anys. Aquesta zona està situada entre les plaques tectòniques del Pacífic i de Nord Amèrica. Aquestes plaques d’escorça terrestre es mouen. La del Pacífic va cap el Japó; la de Nord-Amèrica es desplaça cap a Islàndia, a raó d’uns cinc centímetres per any. Aquest fregament entre plaques és el que produeix els terratrèmols. La de San Andrés no és l’única falla però sí la de major llargada. Juntament amb d’altres falles paral·leles -San Jacinto, Elsinore i Imperial- són les que tenen moviments tectònics més ràpids i per tant són potencialment més perilloses. Aquestes quatre falles produeixen la meitat dels sismes significatius que es produeixen a Califòrnia.