[youtube]RAWb-7BenIQ[/youtube]
Després de vint anys buscant alguna senyal de vida extraterrestre intel·ligent, el programa SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence) pot haver donat el seu primer fruit important. Entre les senyals radioelèctriques que arriben de l’Univers s’ha detectat una senyal làser que destaca de la resta del cosmos. Segons els científics del SETI el missatge rebut té una estructura «molt intel·ligent». La pel·lícula Contact, amb Jodie Foster, va posar de moda el què està fent SETI des d’Arecibo, Puerto Rico. Des d’allà un radiotelescopi gegant agafa un sector de l’espai, en recull les ones que s’hi han emès i, a través d’un molt ben estudiat programa informàtic gratuït distribuït entre milions de persones arreu del món, analitza si entre el soroll de fons natural de l’Univers apareix alguna senyal amb estructura diferent i ordenada. És com si navegant en un vaixell lluny de la costa algú, entre el so de les ones, el vent i els elements de la nau, detectés uns acords musicals. Això voldria dir que a una certa distància hi ha algú amb capacitat per emetre un missatge intel·ligent. Doncs això sembla que ha passat, de sobte, des de l’espai algú ha enviat uns acords.
Ragbir Bhathal, un astrofísic de la Universitat de Western Sydney, va detectar el desembre del 2008 una senyal làser provinent de l’espai exterior. Bhathal treballa en les instal·lacions australianes de SETI i quan ho va detectar, abans de sortir disparat a explicar-ho al món, s’ha passat cinc mesos analitzant una i altra vegada el missatge rebut. Primer per evitar qualsevol tipus d’error en l’instrumental utilitzat; segon, assegurar-se que no era un fenomen físic habitual i, tercer, intentar esbrinar si no era el mateix atzar el què havia donat inte·ligència a la senyal. Descartat que fos això, el científic ho ha fet públic, encara que la notícia no ha tingut un ressó molt gran, excepte en els fòrums especialitzats d’Internet. Si aquest fos un missatge d’una civilització extraterrestre, seria una fita històrica clau per a la Humanitat. Si la NASA es comunica amb algunes de les seves naus amb raigs làsers, es possible pensar que altres civilitzacions utilitzin una tecnologia similar per fer-se veure. Com si algú utilitzés un mirall i el Sol per enviar senyals lluminoses en codi morse sense tenir assegurat que hi haurà un receptor final del missatge, i si aquest existís i veiés la llum, que fos prou intel·ligent per decodificar-lo i entendre’l.