[youtube]hsRCXvVwBXU&feature=PlayList&p=3A549A8D9FD1BD62&playnext=1&playnext_from=PL&index=25[/youtube]
Diumenge passat va entrar en vigor a Bèlgica la llei que prohibeix la producció, l’ús, emmagatzemament i la venda d’armes que continguin urani empobrit. Aquesta prohibició converteix Bèlgica en el primer país del món que aplica una legislació d’aquestes característiques. A la pràctica significa la prohibició de fabricar i utilitzar urani empobrit en carcasses de munició i cuirassats, així com la inversió en empreses que fabriquen aquestes armes. Però, què és l’urani empobrit i per què Bèlgica ha decidit prohibir-lo?
L’urani enriquit, U-235, s’utilitza en els reactors nuclears de fissió fins que perd la seva capacitat de produir energia. En el procés es generen altres àtoms com el plutoni, extremadament radioactiu, el neptuni, l’americi i el tecneci, i també un isòtop artificial de l’urani, l’U-236. L’urani empobrit es guarda en forma d’hexafluorur d’urani (UF6), però per donar-li sortida el govern dels Estats Units, que amb el processos de desarmament nuclear que s’havien pactat durant els anys vuitanta amb la Unió Soviètica anava molt sobrat d’aquest material, va decidir transformar-lo en urani metàl·lic, molt més segur i amb aplicacions.
I quines són les aplicacions de l’urani empobrit? El metall d’urani empobrit té una densitat molt més alta que l’urani natural i, per suposat, que el plom. Com que el plom s’utilitzava per fer bales i projectils, doncs es va pensar que es podria substituir per urani empobrit. Militarment presenta avantatges. Primer perquè un projectil d’urani empobrit que impacta contra un tanc, per exemple, tendeix a fragmentar-se en forma de trossos afilats que penetren en el metall com si fos mantega. En segon terme, l’urani empobrit té una propietat que el fa tremendament efectiu. A partir del 600 graus centígrads s’inflama. Quan un projectil impacta en un tanc no només penetra en el vehicle sinó que en provoca l’incendi, cremant la tripulació que tingui i fent-ne esclatar el combustible i la munició. A la inversa també funciona. Un tanc blindat amb urani empobrit té una resistència molt superior a un que la tingui d’acer i és pràcticament insensible a munició que no sigui també d’urani empobrit. Però té un problema… és radioactiu.
Els projectils llançats pels avions fets amb urani empobrit que no toquen els seus objectius queden escampats pel terreny durant anys, emetent una radioactivitat que pot contaminar els conreus i les aigües. L’impacte en blindats provoca un núvol de pols d’òxid d’urani que es dispersa pel vent. I si el vehicle que s’ha destruït es queda prop d’una zona habitada, els nens el solen utilitzar per jugar, acumulant dosis radioactives que provoquen que augmentin els casos de càncers infantils. Això ha passat a l’Iraq i a Sèrbia on es va utilitzar munició d’aquesta mena abastament. I tampoc no està clar que els soldats destinats a blindats que utilitzen urani empobrit no en pateixin també les conseqüències després d’un llarg període de temps rebent la radiació.