Arxiu per a 25 juliol, 2009
[youtube]okFt0piPO3o[/youtube]
Ho estan provant des de fa uns anys a Holanda i a Noruega i sembla impossible però està donant resultats. La barreja d’aigua dolça i aigua salada pot subministrar energia en quantitats importants. Els holandesos, per exemple, creuen que podrien abastar les tres quartes parts de la demanda estatal amb aquest sistema que no provoca efecte hivernacle. És el que es coneix com energia blava. Els estudis s’estan fent a la ciutat holandesa de Leeuwarden, on hi ha els laboratoris Wetsus, el Centre de Tecnologia pel Desenvolupament Sostenible de l’Aigua. Bàsicament del que es tracta és crear una tecnologia capaç d’extreure energia de la diferència de salinitat entre una aigua i una altra. I la idea és més fàcil del que pugui semblar. Es tracta bàsicament de crear una bateria. Les corrents d’aigua marina i d’aigua dolça es canalitzen a través de membranes. L’aigua salada té ions positius de sodi (Na) i negatius de clor (Cl). S’utilitzen dos tipus de membranes, una deixar passar els ions de sodi, i l’altra els ions de clor. Es crea una tensió potencial entre un parell d’electrodes i apareix l’electricitat.
Aquest tipus d’energia sostenible es va començar a dissenyar a mitjans del segle XX però mai s’ha acabat d’explotar seriosament. Ara a Wetsus tenen l’objectiu de crear una central elèctrica de dos-cents Megawattssuficient, segons Radio Nederland, de donar energia a unes 300.000 llars de les tres províncies del nord d’Holanda. La zona és ideal perquè hi ha el llac més gran de l’Europa Occidental que es va formar en construir la represa de l’Afsluitdjik i frenar l’aigua procedent del Mar del Nord. Però hi ha d’altres llocs d’on es podria extreure aquest tipus d’energia, de fet qualsevol estuari on es barregin aigua dolça i salada. Un riu com el Rin, amb un cabal de 2.000 m³/sg podria arribar a produir 5 milions de watts d’energia. L’Ebre o el Roïna tindrien un potencial menor, però estarien per sobre els 3 milions de watts. Clar que això seria desviant per les membranes tota l’aigua que porten i això no és factible.
Si tant fàcil és, per què no s’ha fet? La resposta és el cost de crear aquesta estructura. Fan falta centenars de milions d’euros i es calcula que un cop en funcionament el preu del Megawatt / hora (MWh) seria el doble del què per exemple surt d’una central de combustibles fòssils. Això almenys de moment, però a mesura que el preu de les energies no renovables es vagi incrementant perquè s’esgotin, la diferència per aplicar aquesta nova tecnologia serà molt menor i per tant ningú dubta que es pugui dur a terme. Tot i així, ens haurem d’esperar una dècada.