[youtube]RPSfUDrxlqA[/youtube]
El III Fòrum de Ciutats Globals de Toronto ha reunit una sèrie d’experts per analitzar com evolucionaran les grans metròpolis en el futur. I les prediccions asseguren que les ciutats, que ja són el principal motor econòmic mundial tindran un paper cada vegada més important, sobretot en els països emergents. Actualment la meitat de la població mundial viu en ciutats, amb uns exemples curiosos. Seül concentra més del 45% de la població de Corea del Sud i la meitat del Producte Interior Brut del país; el 45% dels llocs de treball i el 56% de la inversió estrangera. A països europeus com Irlanda i Dinamarca, les seves capitals, Dublín i Copenhaguen, produeixen quasi la meitat del PIB del país i París i Londres concentren més del 40% de sol·licituds de patents.
Les dades de l’OCDE revelen que la XIna és el país més urbà del món. Més de 600 milions de xinesos viuen en ciutats. L’any 2020, mil milions de xinesos viuran a les grans urbs i la Xina tindrà 70 ciutats amb més d’un milió d’habitants. Actualment les ciutats consumeixen dos terços de tota l’energia mundial i produeixen el 70% de totes les emissions de CO². Per tant el futur passa per fer unes ciutats més sostenibles i sobretot menys contaminants. Perquè pot ser sí la majoria d’humans viurem en ciutats les pròximes dècades però amb unes condicions de contaminació insuportables. Un exemple. El 4% de la població que viu en el delta del riu de la Perla, que creua la província meridional de Canton, assegura que pateix molèsties respiratòries, segons es desprèn d’un informe oficial. La majoria dels afectats acumula problemes com tos, sequedat de gola, infeccions respiratòries lleus i insomni, entre altres. El riu de la Perla, el segon amb més cabdal de la Xina i una de les zones més industrialitzades del país, està molt afectat pels contaminants químics, cosa que ha afectat la qualitat de l’aire. Els dies de boira grisa l’aire està ple de partícules en suspensió i agents fotoquímics. L’any passat la província va aparèixer 110 dies immersa en aquesta boira, un rècord des de l’inici de mesures del 1949. Altres dades pitjors ho confirmen. La xifra de càncers de pulmó que es registra a la regió s’han multiplicat per set en els últims trenta anys. 38 de cada 100.000 cantonesos, el doble que en els anys 90 i set vegades més que en la dècada dels 70.