[youtube]C8tmgpOiWRw[/youtube]
Segurament no hagin sentit a parlar mai del kuru, una malaltia neurodegenerativa i infecciosa provocada per un prió, molt similar a la malaltia de Creuzfeldt-Jakob, coneguda com la de les vaques boges. El kuru també és coneix com «mort de riure» pels moviments espasmòdics dels afectats. Kuru en la llengua d’algunes tribus de Papua-Nova Guinea significa «tremolor, amb febre i fred», símptomes que manifesten els afectats per aquesta malaltia. Com el mal de les vaques boges el desenvolupament de la malaltia és lent però quan apareixen els símptomes és massa tard. Tres mesos de vida i para de comptar. La curiositat del kuru és que la transmissió de l’agent infecciós es feia a través del consum de teixits cerebrals de persones mortes, amb la intenció d’adquirir-ne la seva saviesa. La majoria de persones afectades pel kuru eren inicialment les dones que cuinaven els cadàvers i que n’anaven tastant algun tros mentre feien bullir l’olla.
El kuru està d’actualitat perquè s’acaba de descobrir que membres d’una tribu antropòfaga de Papua-Nova Guinea que antigament menjava cervell humà tenen una mutació que els protegeix de la malaltia, segons un estudi que ha publicat el setmanari The New England Journal of Medicine. Un equip metge del University College of London, dirigit per Simon Mead, ha descobert una alteració genètica única entre descendents de les persones que van practicar aquest ritual funerari. Aquesta gastronomia post-mortem va ser prohibida per les autoritats en la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Però el més sorprenent és que aquesta comunitat d’excanibals ha desenvolupat la seva pròpia resposta biològica a l’epidemia de kuru.
A la regió del vall de Purosa, on l’epidèmia de kuru va ser més mortífera actualment el 8% dels individus presenten una alteració genètica que els protegeix de la malaltia. L’estudi es va fer analitzant l’ADN de 3.000 persones, de les quals 152 havien mort de kuru.