[youtube]sFJnryaPA-s&feature=related[/youtube]
Segons un estudi de l’institut alemany Max Planck d’Ornitologia i que s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, algunes espècies de ratpenats prenen la posició del Sol, quan aquest va de baixa, com a referència per orientar-se en els desplaçaments de distàncies llargues i ho combinen amb el camp magnètic de la Terra. No deixa de ser curiós que un animal que viu habitualment en coves poc o gens il·luminades i que requereix percepció sonora per calcular les distàncies i no xocar amb els objectes calibri la seva direcció en funció de la posició del Sol. L’estudi s’ha fet amb el ratpenat gran de muntanya, Myotis myotis. Els ratpenats solen sortir de les coves quan es pon el Sol perquè és millor referència que el camp magnètic de la Terra. Bàsicament perquè el camp magnètic varia de forma imprevisible, depenent de les zones i consideren el Sol un element més fix i segur per a orientar-se. Altres animals, com les abelles, també es guien per la posició del Sol per a situar-se sobre el territori.
El professor Richard Holland ja havia realitzat abans investigacions per demostrar com els ratpenats s’orienten pels grans recorreguts a partir del camp magnètic, però ara ha pogut comprovar que la primera referència que prenen és el Sol. Un misteri més dels ratpenats, famosos perquè estableixen la seva orientació a curta distància a base del què s’anomena ecol·locació. O sigui mesura les distàncies a partir d’emetre una ona sonora i calcular el temps que tarda en rebotar l’objecte i tornar. L’inventor del radar, vaja.