[youtube]NKrUQatVSmE[/youtube]
El 10 de novembre de 1970, més d’un any després que els primers astronautes nord-americans trepitgessin la Lluna, la Unió Soviètica va fer aterrar al satèl·lit un petit robot d’exploració batejat com Lunokhod-1 (que es pot traduir com el Caminant Lunar) que formava part de la missió Lluna-17. Després d’onze mesos d’activitat i d’enviar valuosa informació a la Terra, la missió es va donar per acabada perquè el Lunokhod-1 va deixar d’enviar senyal i els científics soviètics en van perdre la posició.
Quaranta anys després, científics nord-americans han trobat sobre la superfície de la Lluna la sonda soviètica, gràcies al Lunar Reconnaisance Orbiter. Això tampoc seria extraordinari, ja que ara els satèl·lits que orbiten la Lluna tenen molta més resolució que els del segle passat. La sorpresa ve venir quan es va apuntar amb un làser a la posició del Lunokhod-1, que disposava d’un reflector i es va poder comprovar que la nau responia rebotant el raig làser cap a la Terra. Els científics estan molt sorpresos perquè el vell aparell soviètic encara tingui capacitat de resposta i pugui ser útil 40 anys després per a les investigacions actuals.
El Lunakhod-1 portava un reflector de fabricació francesa i va ser un dels grans èxits del programa soviètic d’investigació lunar. El robot, dirigit per control remot, va passejar-se durant set quilòmetres per la superfície lunar des d’on va transmetre milers d’imatges. A més va analitzar el terra lunar en cinc-cents punts. Que torni a l’activitat permetrà als científics buscar desviacions de la Teoria de la Relativitat d’Einstein, per la qual cosa es necessita fer mesures molt precises, de l’òrbita lunar. Repetint les mesures durant anys es podrà dibuixar l’òrbita del nostre satèl·lit amb una precisió mil·limètrica. Això fins ara s’estava fent amb els reflectors col·locats a la Lluna per les missions de l’Apol·lo XI, XIV i XVI i una altre robot soviètic el Lunokhod-2, encara que aquest té problemes de funcionament. No deixa de ser curiós que el germà gran, després d’estar quatre dècades fora de combat, funcioni millor que el seu germà petit.