[youtube]9qWML1fTc5Y[/youtube]
A Ginebra s’ha celebrat una conferència internacional sota el títol de «Pacte d’Energia» en què han participat els principals països productors de petroli. A part de dir que el preu del barril s’ha de situar entre 60 i 75 dòlars, ara està al voltant dels 40, també van defensar la viabilitat futura dels combustibles fòssils com a fonts centrals d’energia futura. La intervenció més interessant l’ha fet el ministre saudita de Petroli, Alí al-Naimi, amb uns arguments força simplistes que, al meu entendre, demostren la preocupació entre els països exportadors de petroli (OPEP) perquè la crisi també els afecte -no és el mateix vendre a 150 que a 40 quan vens milions de barrils cada dia-, i perquè tenen por a que l’aposta que volen fer els països occidentals per les energies renovables acabi amb la seva moma de les últimes dècades. Al-Naimi, per exemple, diu que les energies no renovables, especialment el petroli, seguiran sent fonamentals les pròximes dècades. Té raó. Clar que ho diu el representant d’un país, l’Aràbia Saudita, que té el 25% de les reserves mundials de cru i que al ritme d’extracció actual poden anar fent tranquil·lament com a mínim cinquanta anys més. També diu que no totes les energies renovables també devasten i degraden la naturalesa. Ho diu fent referència a que, segons ell, entre 1,5 i 2 milions de persones moren cada any a causa de la contaminació interior causada per la mala ventilació interior quan es crema fusta i biomassa per cuinar! No ha dit, però els milions que moren per la contaminació provocada per l’ús dels combustibles fòssils i que són uns quants milions més. Al-Naimi també diu que si es potèncien les energies alternatives en països pobres això serà més «costós i danyí pel medioambient a causa de la deforestació». Ho diu perquè s’està deforestant la selva amazònica per a plantar-hi conreus energètics per fer biocombustibles i això, segons el ministre saudita, és horrorós perquè competeixen amb la cadena alimentària i destrueixen els boscos. El ministre deu considerar que es millor que els països pobres depenguin de les importacions de cru i que es millor que cremin petroli que no fusta, així els pobres sempre dependran de l’energia dels rics, no fos cas que amb les energies alternatives algun dels pobres deixés de ser-ho.