[youtube]jPDxrvtemFY[/youtube]
Hi ha idees per la lluita contra el canvi climàtic que no són prou bones o que almenys, portades a la pràctica, demostren que no són efectives. Algú va tenir la brillant idea de llançar al mar grans quantitats de ferro, en forma de sulfat, per fer créixer el volum de plàcton vegetal i descomposar millor el CO², un dels principals gasos causants del canvi climàtic. L’nstitut Alfred Wegener per a la Investigació Polar i Marina (AWI), després de fer diversos experiments en una zona marítima de 300 km² davant Punta Arenas (Xile). Els científics van bolcar al mar sis tones de sulfat de ferro diluït com a part del projecte entre Alemanya i l’Índia anomenat «Lohafex» per comprovar si allò que deia la teoria es complia a la pràctica. Durant dues setmanes el ferro sí que va contribuir a duplicar la quantitat de plàncton vegetal de l’àrea, però van aparèixer en escena uns elements amb els quals no s’havia comptat. Uns copèpodes, un petits crustacis de menys d’1 mil·límetre de mida, atrets per les enormes quantitats de plàncton vegetal van començar a devorar-lo. I quan aquests van estar tips, van aparèixer uns altres crustacis més grans, els anfípodes -de dos o tres centímetres de llargada-, que es van menjar els copèpodes. El mateix institut d’investigació ironitza dien que el resultat de l’experiment va ser només aconseguir uns crustacis ben alimentats. Després aquests van ser menjats pels peixos i els peixos per altres peixos i segurament molts acabaran en algun mercat de Xile. Respecte a la lluita contra el canvi climàtic el llançament al mar de ferro s’ha mostrat absolutament ineficaç. L’experiment es va fer des del vaixell d’investigació «Polarstern». Tot i que diverses organitzacions ecologistes s’havien mostrat totalment contràries a l’experiment, aquest ha sigut molt útil. Per exemple, ara se sap, que bolcar ferro dissolt al mar només podria ser efectiu en aigües que són riques en àcid silícic, plenes de diatomees. Aquestes algues tenen un revestiment exterior de diòxid de silico que les fa menys atractives pels crustacis. Però les diatomees només viuen en un terç dels mars del planeta. També s’ha confirmat que la vida és tan complexa i les espècies estan tan interrelacionades que qualsevol alteració d’una afecta a la resta, i normalment no es tenen mai tots els factors en compte. L’experiment «Lohatex» no ha sigut pioner però sí que és el què ha tractat amb ferro una àrea marítima més extensa.