[youtube]qPhnsSu_lL8&feature=PlayList&p=08E8253EB8795FB3&playnext=1&playnext_from=PL&index=5[/youtube]
Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de Granada han trobat als Pirineus microorganismes d’origen africà. I com arriben aquests microorganismes des de l’Àfrica a Europa? Doncs ho fan viatjant en les partícules de pols i sorra que el vent transporta i que l’escalfament global fa que cada vegada sigui un fenomen més massiu. L’estudi, publicat a la revista Enviromental Microbiology, assegura que la majoria d’aquests microorganismes queden es estat latent però que hi ha moltes possibilitats que alguns arribin a adaptar-se al nou ecosistema. El grup de científics l’ha dirigit Emilio Ortega Casamayor, del CSIC de Blanes (Selva), i ha analitzat els bacteris dels llacs del Parc Nacional d’Aigüestortes i els ha comparat amb els que hi ha en la pols del desert de Mauritània, d’on arranquen moltes de les tempestes de pols que arriben des de l’Àfrica a Europa. Segons Casamayor, la majoria d’aquests microorganismes poden arribar vius però no arriben a desenvolupar-se i queden latents esperant millors circumstàncies, o simplement altres bacteris actuen com a depredadors i els eliminen. Entre els bacteris que s’han trobat hi ha els relacionats amb Acinetobacter, que és un patogen oportunista. Segons els investigadors, aquest bacteri es troba en molt baixes concentracions i està en estat latent. També hi ha Pseudomonas, o Staphylococcus, i un bacteri anomenat Airbone-beta 1, que es troba als pobles africans i que sí que ha colonitzat amb èxit alguns llacs del Pirineu. Els investigadors es pregunten sobre els mecanismes pels quals aquests microorganismes poden resistir viatges per l’alta atmosfera, suportant radiacions extremes i temperatures molt baixes. Les tempestes de sorra que porten pols del Sàhara no són un fenomen gens estrany, però sí que s’ha detectat que els últims anys, segurament a causa del canvi climàtic, s’han produït amb més freqüencia. La zona del Sàhara està patint una sequera que ja dura uns quants anys. El canvi en el règim de pluges o l’erosió del nord d’Àfrica podria afectar zones que estan a milers de quilòmetres. I els científics també adverteixen que un escalfament, per exemple dels Pirineus, podria activar molts d’aquests bacteris, ara en estat latent.