Posts Tagged ‘algues’
[youtube]eKaH5j3vNaQ[/youtube]
Els japonesos tenen en el seu intestí bacteris que faciliten la digestió de les algues marines amb les quals es prepara el sushi. Aquests bacteris que hi ha dins els budells tenen uns enzims intrusos, però que permeten als individus obtenir energia a partir dels carbohidrats de diverses plantes terrestres. L’estudi, publicat a Science, l’ha fet un equip liderat per Mirjam Czjzek, de l’Estació Biològica de Roscoff (França), que ha aconseguit identificar enzims que digereixen carbohidrats d’un bacteri marí que s’alimenta d’una de les espècies d’algues vermelles.
La investigació s’ha fet comparant el metagenoma, els gens de les comunitats de bacteris que viuen en el cos humà, de l’intestí de 18 voluntaris nord-americans i de 13 japonesos i han comprovat que aquests enzims només apareixien en els budells dels nipons. Si els humans no tenim un gen que creï aquests enzims, què hi fan en els intestins dels japonesos? L’explicació sembla que l’hauríem de buscar uns quants segles enrere. Fa centenars d’anys que les algues tenen un important paper en la cultura alimentària japonesa. En el segle VIII les algues es feien servir com a forma de pagament per a pagar imposts. Aquest contacte amb els microbis marins en menjar algues hauria permès als gens bacterians capaços de digerir les algues marines que s’hagin transferit de l’ecosistema marí a l’intestí humà.
[youtube]BBr4HV2QJvI[/youtube]
PetroAlgae és una empresa nord-americana que es dedica a treure carburants de les algues i d’altres organismes naturals. La notícia és que una de les petrolieres més grans del món, Exxon Mobil, acaba d’anunciar que està molt interessada en aquest sistema sostenible de producció de combustible. Exxon invertirà 460 milions d’euros en estudiar com produir biocombustibles a partir d’algues. El projecte l’ha encarregat al pare de la decodificació del genoma humà, el nord-americà Craig Venter. L’objectiu és aconseguir una producció important abans del 2015.
A Florida, PetroAlgae treballa des del 2006 conrea en tancs oberts algues i altres organismes fotosintètics diatomees, plantes angiospermes i cianobactèries- per aconseguir carburants biològics de característiques molt similars als tradicionals. En el procés de transformació de les algues en combustibles, a més, es produeix una font de proteïnes ideal per a l’alimentació humana i animal. L’avantatge del sistema és que l’oli que s’obte es pot tractar en qualsevol refineria i subministrar en les mateixes benzineres actuals.
L’aigua utilitzada es recicla quasi totalment i els organismes que es fan créixer i que serveixen per a produir oli consumeixen el doble del seu pes en diòxid de carboni. Però l’avantatge més important és que les instal·lacions es poden situar sobre terrenys no fèrtils i que, per tant, a diferència del què passa amb d’altres vegetals que es planten per a la producció de biocombustibles, no es roba terreny per als aliments destinats a l’alimentació.
[youtube]jPDxrvtemFY[/youtube]
Hi ha idees per la lluita contra el canvi climàtic que no són prou bones o que almenys, portades a la pràctica, demostren que no són efectives. Algú va tenir la brillant idea de llançar al mar grans quantitats de ferro, en forma de sulfat, per fer créixer el volum de plàcton vegetal i descomposar millor el CO², un dels principals gasos causants del canvi climàtic. L’nstitut Alfred Wegener per a la Investigació Polar i Marina (AWI), després de fer diversos experiments en una zona marítima de 300 km² davant Punta Arenas (Xile). Els científics van bolcar al mar sis tones de sulfat de ferro diluït com a part del projecte entre Alemanya i l’Índia anomenat «Lohafex» per comprovar si allò que deia la teoria es complia a la pràctica. Durant dues setmanes el ferro sí que va contribuir a duplicar la quantitat de plàncton vegetal de l’àrea, però van aparèixer en escena uns elements amb els quals no s’havia comptat. Uns copèpodes, un petits crustacis de menys d’1 mil·límetre de mida, atrets per les enormes quantitats de plàncton vegetal van començar a devorar-lo. I quan aquests van estar tips, van aparèixer uns altres crustacis més grans, els anfípodes -de dos o tres centímetres de llargada-, que es van menjar els copèpodes. El mateix institut d’investigació ironitza dien que el resultat de l’experiment va ser només aconseguir uns crustacis ben alimentats. Després aquests van ser menjats pels peixos i els peixos per altres peixos i segurament molts acabaran en algun mercat de Xile. Respecte a la lluita contra el canvi climàtic el llançament al mar de ferro s’ha mostrat absolutament ineficaç. L’experiment es va fer des del vaixell d’investigació «Polarstern». Tot i que diverses organitzacions ecologistes s’havien mostrat totalment contràries a l’experiment, aquest ha sigut molt útil. Per exemple, ara se sap, que bolcar ferro dissolt al mar només podria ser efectiu en aigües que són riques en àcid silícic, plenes de diatomees. Aquestes algues tenen un revestiment exterior de diòxid de silico que les fa menys atractives pels crustacis. Però les diatomees només viuen en un terç dels mars del planeta. També s’ha confirmat que la vida és tan complexa i les espècies estan tan interrelacionades que qualsevol alteració d’una afecta a la resta, i normalment no es tenen mai tots els factors en compte. L’experiment «Lohatex» no ha sigut pioner però sí que és el què ha tractat amb ferro una àrea marítima més extensa.
[youtube]9TA1L67pgUU&feature=PlayList&p=6179569CC5DD3A2D&playnext=1&playnext_from=PL&index=15[/youtube]
L’ús generalitzat de biocombustibles va comportar l’any passat una crisi alimentària provocada per l’encariment dels preus dels aliments. El tema és molt senzill: si els aliments es transformen en combustibles falta menjar. És indecent plantar productes comestibles per fer-los combustibles mentre hi hagi gent que passa gana. Per això els biocombustibles tenen un gran futur sempre hi quan s’utilitzin matèries primeres que no interfereixen en la producció alimentària. A finals d’octubre es va celebrar a Alacant el congrés internacional Obtenció de biomassa i producció de biocombustibles a partir d’algues. L’eficiència de les algues està molt clara, però encara no s’ha entrat en una producció industrial que les pugui presentar com a la solució definitiva. Investigadors i empresaris van debatre sobre la viabilitat real i efectiva de les que es consideren substitutes del petroli: les algues. La conclusió més positiva és que les algues ofereixen múltiples aventatges com a matèries primeres per a la producció de biocombustibles. Científics i empresarios estan d’acord que les algues són la matèria prima descoberta fins ara més eficient de cara a la producció de biodièsel i bioetanol. Diversos estudis indiquen que poden superar en més de 100 vegades altres productes com la soja i el blat de moro. I com que, sí que hi ha països que consumeixen algues, però en general el consum de soja o blat de moro està molt més escampat, serien una solució que no incidiria en el tema allimentari i que permetria continuar reduïnt la dependència del petroli que, al cap i a la fi és del què es tracta.