Posts Tagged ‘apocalipsi’
[youtube]TaqiwY5qToA[/youtube]
Roscomos, l’agència espacial russa, començarà a desenvolupar tecnologies i aparells per evitar el possible impacte de l’asteroide Apophis contra la Terra el 2036. La idea no es fer-lo esclatar, cosa que el podria fragmentar i multiplicar els danys, sinó que s’aplicarien les lleis de la física. Ho assegura Anatoli Permínov que diu que el tema de l’asteroide assassí centrarà els pròxims dies una reunió del consell científic de l’agència espacial russa. Però els russos no ho volen fer sols i proposaran tant a la UE, com als EUA, a la Xina i al Japó desenvolupar conjuntament el projecte, per unir els esforços tecnològics i lluitar junts contra l’amenaça còsmica.
L’Apophis (asteroide 2004 MN4) de 270 metres de diàmetre, és tres vegades més gran que el meteorit que va impactar a Tunguska el 1908 i va destruir dues mil hectàrees de tundra. En el seu camí cap el Sol, Apophis passarà molt aprop de la Terra, a només 30.000 quilòmetres, una desena part de la distància a la Lluna i per sota l’òrbita dels satèl·lits geoestacionaris, però quan hagi orbitat el Sol i es torni apropar al nostre planeta, durant el 2036, la distància encara podria ser inferior o fins i tot impactar. Si hi hagués un xoc, l’efecte seria devastador i equivaldria a l’explosió de milers de bombes atòmiques que deixarien deserta una superfície similar a la de França.
De tota manera, la NASA fa pocs mesos va recalcular l’òrbita de l’Apophis i va reduir significativament la probabilitat que l’Apophis acabi xocant amb la Terra el 2036. Concretament si fins fa poc la possibilitat d’impacte era 1/45.000 ara és de 1/250.000. Científics agrupats en l’Associació d’Exploradors de l’Espai van instar a finals del 2008 a desenvolupar un mecanisme global per a defensar el planeta de possibles impactes de meteorits. La comunitat científica actualment només té controlats uns 5.000 del milió d’objectes celestes d’entre 100 i 200 metres de diàmetre que podrien xocar amb la Terra.
[youtube]OB3KQ7uKiBQ&feature=related[/youtube]
L’accelerador de partícules del CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules, està a punt per posar-se en funcionament tot i haver hagut de superar un nou petit incident que va malmenar un transformador elèctric. Els tècnics del CERN creuen que un ocell que portava un tros de pa, el va deixar anar sobre un dels transformadors provocant un curtcircuit. L’incident no ha alterat el projecte de posar en funcionament l’LHC (el gran col·lisionador d’hadrons), l’accelerador de partícules més gran que mai s’ha construït, després d’estar més d’un any aturat per una avaria que es va produir deu dies després que entrés en funcionament el setembre del 2008.
La maledicció de l’ocell no frenarà doncs la posada en funcionament de LHC que començarà efectuant primer diverses col·lisions a baixa energia. Cap a Nadal l’accelerador ja estarà a punt, si no passa cap més desgràcia, per realitzar les primeres col·lisions d’alta energia. L’expectació és enorme perquè quan estigui a ple rendiment l’LHC produirà centenars de milions de xocs frontals de partícules a una velocitat pròxima a la de la llum. Quan això passi es podran recrear els instants posteriors al Big bang, cosa que permetrà conèixer alguns dels secrets de la formació de l’Univers i es confirmarà o no la teoria estàndard de la física, basada en el bosó de Higgs. L’existència d’aquesta partícula, que deu el seu nom al científic que fa trenta anys va predir la seva existència, es considera indispensable per explicar el per què les partícules elementals tenen massa i per què les masses són tan diferents entre elles. Recordin que la posada en marxa de l’LHC no està allunyada de la polèmica perquè hi ha qui creu que entre els fenomens que es produiran hi haurà la creació de forats negres que poden ser incontrolables i que podrien provocar l’apocalipsi; encara que els científics asseguren que aquests miniforats negres duraran mil·lèsimes de segon i que desapareixeran sols.
[youtube]zbhrtP5qp_I&feature=PlayList&p=EC5F03924689C355&index=23[/youtube]
Marduk, Nibiru, Barnard 1, Hercólobus… o fins i tot Planeta X. N’han sentit a parlar? Si la resposta és no, no pateixin perquè abans del 2012 en sentiran a parlar… encara que, segons la NASA, aquest suposat 12è planeta ni existeix ni se l’espera. L’origen de la mitologia de Nibiru vé dels sumeris que haurien fet representacions astronòmiques dibuixant un planeta que ara no existeix. Seria una mena de Jupíter, un planeta gasós a punt de ser una estrella, i que pels xocs interplanetaris tindria una òrbita similar a la d’alguns cometes que l’acostaria al Sol cada 3.600 anys per després sortir del sistema solar. L’entrada d’un gran planeta dins el sistema solar, encara que no xoqués amb cap dels astres, provocaria greus alteracions gravitatòries amb conseqüències imprevisibles. Bé, a què no saben per quin any preveuen alguns el retorn de Nibiru? Doncs pel 2012, per així fer-ho quadrar amb les profecies maies i acabar de dibuixar un panorama apocalíptic total. O sigui en tres anys, un planeta de la mida de Júpiter, que mai ha estat localitzat apareixeria del no res i se’ns acostaria perillosament. Quan ja s’estan descobrint planetes en altres sistemes solars i quan s’està fent el seguiment dels objectes potencialment perillosos de xocar amb la Terra, és molt improbable que un element així hagués passat desapercebut. L’excusa dels qui creuen en Nibiru, és que és un astre fosc i que per això no ha estat descobert. La realitat és que les distàncies astronòmiques són tan enormes que perquè en tres anys un element així es pogués apropar a la Terra des de fora el sistema solar és impossible. Així que en aquest cas podem estar tranquils. Potser el 2012 passaran altres coses apocalíptiques, però l’arribada de Nibiru ja la poden descartar.
[youtube]sFAYxqeMQg0[/youtube]
A hores d’ara qui més qui menys ja deu haver sentit que la pròxima cita apocalíptica la tenim el 21 de desembre del 2012. No va ser ni el 1999, ni el 2000 tal com els intèrprets de Nostradamus havien assegurat i ara toca el torn als que confien encertar la data de la fi del món en base als càlculs dels maies. És cert que els maies eren uns astrònoms que havien aconseguit un nivell de càlcul excepcional i a partir d’això van elaborar un calendari molt més regular que el gregorià que utilitzem actualment. L’any maia té 365 dies també, repartits en 18 mesos de 20 dies (18 x 20 = 360) més cinc dies que s’afegien al final -montemi- durant els quals no es feia res. Les setmanes eren de cinc dies per als mortals, segons el calendari haab, però de 13 dies per els sacerdots ja que aquests utilitzaven el calendari sagrat -tzolkin- de nomes 260 dies. L’any començava amb el solstici d’hivern i el tzolkin era el més usat i regia les feines agrícoles, el cerimonial religiós i les costums familiars. El haab es basava en el recorregut de la Terra al voltant del Sol i durava 365 dies repartits en 18 mesos -Winal- més cinc dies d’afegitó. La combinació d’aquests dos calendaris de 260 i 365 dies crea un cicle més gran de 18.980 dies -mínim comú múltiple de 260 i 365- que s’anomena Roda Calendàrica. Els maies també portaven un calendari històric -sèrie inicial o compte llarga- que s’iniciava el que seria el 13 d’agost del 3114 a.C. i que era el dia que consideraven que havia començat la seva civilització, com els cristians van fer en posar el rellotge en funcionament l’any que teòricament va néixer Crist. El maies consideraven que el gran cicle de la vida durava 5.130 anys i que a partir d’allà el món patiria una catarsi i que apareixeria després una nova societat. He estat fent càlculs i buscant informació i la veritat és que aquesta és poc coincident pel què fa al gran cicle astronòmic, però en fi, diguem que el 22 de desembre del 2012 això s’acaba, o almenys s’acaba per a uns quants. Segons les profecies maies aquesta catàstrofe final estarà relacionada amb el Sol, els fenòmens geològics i un fort canvi climàtic. Uns elements força presents en les informacions que ens arriben aquests dies. Però tot fa pensar més que els maies van establir un cicle a llarg termini com nosaltres fem servir els mil·lenis per la consciència històrica que qualsevol civilització té de la seva pròpia supervivència. Clar que diguem que als maies la projecció a distància no els va anar massa bé i l’apocalipsi els va venir molt abans del què preveien.