Posts Tagged ‘atmosfera’
[youtube]hfGx8pF4Rhg[/youtube]
Les erupcions volcàniques llancen a l’atmosfera roca fosa, cendra formada bàsicament per diòxid de silici (SiO²), i gasos, un dels més abundants és el diòxid de sofre (SO²). La lava pot ser llançada a quilòmetres de distància però cau ràpidament. A mesura que les partícules sòlides més pesants, piroclasts, van caient per l’efecte de la gravetat, les menys pesants, sobretot si han estat expulsades a uns quants quilòmetres d’altura, com ha passat amb el volcà Eyjafjalla que ha arribat a escopir fum fins als 11.000 metres, són arrossegades pel vent i poden mantenir-se a l’atmosfera durant anys. La prohibició de volar per Europa pel núvol de cendra ha estat exagerada. És evident i a ningú li passa pel cap que volar per sobre el volcà o a pocs quilòmetres de distància afecta greument un avió, però a mesura que augmenta la distància les partícules es van diluint.
Una setmana amb l’espai aeri europeu pràcticament tancat és una bestiesa. I si el volcà islandès està un any en erupció què s’hauria de fer? Des del principi s’havia d’haver tingut en compte les zones amb més partícules i buscar rutes a més o menys altitud per esquivar el possible perill que signifiquessin aquestes partícules en suspensió. Superada la fase d’histèria col·lectiva impulsada per Eurocontrol i els governs hiperproteccionistes que patim, ja podem parlar de com es dissoldrà el núvol i si tindrà conseqüències ambientals.
Un cop a l’atmosfera el diòxid de sofre o els òxids de nitrogen es combinen amb el vapor d’aigua i formen àcid sulfúric (H²SO), àcid nítric (HNO³) o també àcid clorhídric (HCl) que cauen amb la pluja. Això vol dir que ens caurà àcid del cel? No. Es considera pluja àcida si el pH de l’aigua és inferior a 5,6 -l’aigua destil·lada té un pH 7-. Distribuïda en un territori tan ample, els efectes d’aquesta pluja àcida provinent del volcà, seran en general inapreciables. És molt més perillós el dia a dia.
Els combustibles que cremen els vehicles, algunes calefaccions, les fàbriques o les centrals energètiques de carbó aboquen diàriament a l’atmosfera milers de tones de diòxid de sofre i òxids de nitrogen, que retornen a terra en forma de pluja àcida. Aquesta pluja, amb el temps, amenaça la salut de les persones, destrueix la vida als llacs i rius, fa emmalaltir o mata els arbres i afecta fins i tot els edificis. La principal font de diòxid de sofre és la crema de carbó o petroli que el conté com a impuresa. Els òxids de nitrogen (NO, NO²) s’originen en els processos de combustió a elevades temperatures en els motors de combustió, principalment els dièsel.
[youtube]Gjys1PyfcEk[/youtube]
La revista Science ha publicat un estudi que indica que el nombre d’huracans durant aquest segle disminuirà considerablement, però alhora aquests seran molt més potents i destructius. L’estudi indica que els huracans més intensos es produiran a la regió occidental de l’Atlàntic, a la zona que ocupa l’illa de La Española, ocupada per Haití i la República Dominicana, a més de les Bahames i la costa sud-oriental dels Estats Units.
La investigació l’han fet científics del govern dels Estats Units i es basa en pronòstics d’altres estudis, però no deixa de ser una hipòtesi. Tal com s’està demostrant les prediccions sobre el comportament de l’atmosfera solen desviar-se i s’han de corregir sovint. La majoria de models predictius si coincideixen amb el què diu aquest estudi: menys huracans i més potents.
La temporada d’huracans comença l’1 de juny i acaba el 30 de novembre. Les tempestes tropicals arranquen des de la costa africana, a la zona de Cap Verd i van agafant força a mesura que es desplacen cap al continent americà per després desviar-se cap al nord, sobretot alimentades per les aigües calentes del golf de Mèxic.
L’any passat l’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera dels EUA (NOAA) va pronosticar la formació d’entre 7 i 11 tempestes tropicals, de les quals entre tres i sis podrien acabar convertint-se en huracans, un o dos d’ells de gran intensitat (3,4 o 5 a l’escala Saffir-Simpson). El pronòstic que la temporada seria més suau es va complir perfectament. L’informe, però, diu que l’escalfament global té poc a veure amb això, cosa que sabent que s’ha fet des del govern nord-americà, li resta credibilitat. Les previsions per la temporada 2010 encara no s’han fet però serà interessant comprovar si és veritat que els huracans van a la baixa quan la lògica indica que si l’aigua del mar està més calenta l’energia acumulada hauria de facilitar-ne la formació i també la seva intensitat.
[youtube]2lYIsh_TwPo&feature=PlayList&p=37E760680B065A1F&playnext=1&playnext_from=PL&index=17[/youtube]
Les emissions contaminants procedents de l’Àsia afecten l’ambient de l’oest dels EUA. Això demostra que el món és més petit cada vegada, però també és una bona excusa per dir als nord-americans que els serà molt més difícil assolir els seus objectius de reducció de gasos tòxics a la troposfera. La revista Nature ha publicat un article que demostra una cosa que es podia intuir, els nivells d’ozó a la troposfera poden estar pujant com a conseqüència de les emissions que provenen del continent asiàtic.
Però no havíem quedat que l’ozó era bo per a protegir la Terra? L’ozó en la capa atmosfèrica superior de la Terra ajuda a filtrar els raigs ultraviolats nocius, però quan es troba en l’atmosfera baixa -la troposfera– pot actuar com un gas tòxic i causar malalties respiratòries i afectar els ecosistemes. Des del segle XIX, les emissions industrials han provocat un augment dels nivells d’ozó, i actualment l’Àsia oriental és la zona amb més creixement de les emissions del món. Des que va començar a mesurar-se la incidència d’aquests gasos, els anys 70, s’especulava que l’increment de la producció asiàtica podria fer augmentar els nivells d’ozó a la troposfera nord-americana, però això no s’havia comprovat.
L’estudi l’ha dirigit Owen Cooper i ha recollit mesuraments d’ozó des de diferents plataformes a l’occident dels EUA i va descobrir un significatiu augment de la proporció d’ozó a l’ambient entre 1995 i el 2008. El ritme de creixement de la presència d’ozó era més gran en relació a les mesures de contaminació directament transportada des de l’Àsia.