Posts Tagged ‘bacteris’
[youtube]7YSoh1vM24M[/youtube]
Els genetistes Craig Venter i Hamilton Smith, de Synthetic Genomics, han aconseguit produir per primera vegada en la història una cèl·lula controlada per ADN elaborat per l’home. Un pas clau per a dissenyar en el futur organismes a la carta però útil, sobretot, perquè permetrà conèixer molt millor el codi d’instruccions bàsics dels éssers vius. La investigació ha consistit a replicar en el laboratori el genoma del bacteri Mycoplasma mycoides, al qual es va agregar una seqüència d’ADN dissenyada per ordinador. Després es va col·locar aquest nou genoma en un bacteri Mycoplasma capricolum, al qual se li havia retirat prèviament la seva informació genètica. El nou genoma va ser capaç de prendre les regnes del bacteri en el qual s’havia instal·lat. L’objectiu és, entre altres coses, poder ordenar als bacteris que realitzin unes tasques determinades, per exemple crear combustible.
La fita de Venter i Smith és molt important, però molts mitjans han parlat de la creació de “vida artificial”, quan podríem estar parlant de vida sintètica o en tot cas d’una manipulació genètica. George Church, un genetista de la Harvard Medical School, ha publicat a la revista Nature un article d’opinió, juntament amb set experts més matisen el què s’ha aconseguit. Church, per exemple, diu que “imprimir una còpia d’un vell text no és el mateix que entendre l’idioma”. Aquest gurú de la genòmica vaticina però, un futur amb bacteris programables les funcions dels quals seran dissenyades tal com passa ara amb les peces mecàniques. Segons Church, la primera aplicació serà la medicina, ja que es podrà ensenyar a aquestes noves formes de vida a detectar un càncer, penetrar en ell i destruir-lo.
Tots els experts valoren aquest avanç científic però ja hi ha veus que alerten que en el futur hi haurà dos grans perills, un serà el bioterror i l’altre el bioerror. De la mateixa manera que es podran dissenyar organismes per a fi de bé, en segons quines mans, es podrien crear nous organismes malignes. Per tant el control sobre aquesta tecnologia serà una qüestió de seguretat mundial, com ho és ara el desenvolupament de l’energia atòmica. I l’altre problema és el bioerror. Què pot passar si per error es crea un organisme que no actua com s’havia programat i queda fora de control? Pot semblar ciència-ficció però el què s’ha aconseguit ara no s’havia aconseguit mai. Per primer cop els humans caminaran amb un llibre d’instruccions a la mà.
[youtube]JSnB2HJnuOY[/youtube]
Científics espanyols han descobert una forma perquè sigui el mateix sistema immunitari qui acabi amb l’acinetobacter buamannii, un patogen que s’ha convertit en tot un problema sanitari per la seva resistència a molts antibiòtics i que ha afectat especialment els soldats ferits a la guerra de l’Iraq. Les infeccions que provoca aquest bacteri són especialment greus en pacients que estan ingressats a les Unitats de Cures Intensives (UCI), on provoca el cent per cent de mortalitat si el cep és multiresistent.
Un equip del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha detectat que les cèl·lules epitelials que conformen el teixit de pulmó infectades per aquest bacteri són capaces d’activar el sistema immunitari per eliminar-lo. Això permetrà estudiar formes per potenciar aquesta resposta cèl·lular perquè siguin les mateixes defenses de cada persona que acabin amb aquest bacteri.
Els resultats de la investigació s’han publicat a la revista PLoS ONE han descrit com aquestes cèl·lules epitelials del pulmó infectat per acinetobacter comencen a produir factors antimicrobians i activar vies de senyalització implicades en la producció d’una proteïna anomenada quimioquina IL-8. Aquesta proteïna és imprescindible per enviar fagocits -una classe de glòbuls blancs- i enviar-los al lloc de la infecció per a combatre el bacteri. La teràpia plantejada té l’avantatge que funciona amb tots els ceps d’acinetobacter, independentment del seu grau de resistència als antibiòtics i, segons els científics, és molt difícil que el bacteri trobi un sistema per frenar-ho. A més la tècnica es podrà aplicar segurament en el futur a d’altres agents patògens.
[youtube]eKaH5j3vNaQ[/youtube]
Els japonesos tenen en el seu intestí bacteris que faciliten la digestió de les algues marines amb les quals es prepara el sushi. Aquests bacteris que hi ha dins els budells tenen uns enzims intrusos, però que permeten als individus obtenir energia a partir dels carbohidrats de diverses plantes terrestres. L’estudi, publicat a Science, l’ha fet un equip liderat per Mirjam Czjzek, de l’Estació Biològica de Roscoff (França), que ha aconseguit identificar enzims que digereixen carbohidrats d’un bacteri marí que s’alimenta d’una de les espècies d’algues vermelles.
La investigació s’ha fet comparant el metagenoma, els gens de les comunitats de bacteris que viuen en el cos humà, de l’intestí de 18 voluntaris nord-americans i de 13 japonesos i han comprovat que aquests enzims només apareixien en els budells dels nipons. Si els humans no tenim un gen que creï aquests enzims, què hi fan en els intestins dels japonesos? L’explicació sembla que l’hauríem de buscar uns quants segles enrere. Fa centenars d’anys que les algues tenen un important paper en la cultura alimentària japonesa. En el segle VIII les algues es feien servir com a forma de pagament per a pagar imposts. Aquest contacte amb els microbis marins en menjar algues hauria permès als gens bacterians capaços de digerir les algues marines que s’hagin transferit de l’ecosistema marí a l’intestí humà.
[youtube]gnNFNI9_pT0[/youtube]
L’Escherichia Coli és un bacteri que està present en els intestins, necessari per completar el procés digestiu i que en ocasions, sobretot a l’estiu, s’altera i causa còlics i diarrees. També, lògicament es troba en les aigües fecals. Va ser descrita per primer cop el 1885 per Theodore von Escherich, un bacteriòleg alemany que la va batejar com Bacterium coli. Posteriorment la taxonomia li va adjudicar el nom d’Escherichia coli, en honor al seu descobridor. De ben segur que és l’organisme procariota més estudiat del món.
Ara l’E. Coli és notícia, no perquè ha provocat diarrees en els clients d’algun restaurant, sinó perquè a partir d’ella es poden general dos tipus de biocombustibles d’alta energia a partir de sucres simples. Ho ha publicat la revista Nature a partir d’un estudi realitzat per experts de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. La investigació explica com alterant el bacteri aquest pot arribar a segregar enzims hemicel·lulases, que poden digerir la cel·lulosa de les plantes. Aquestes alteracions genètiques possibiliten que els bacteris produeixin directament aquestes molècules a partir d’un component de biomassa derivat de les plantes.
És interessant el descobriment? Molt. Els experts creuen que la conversió microbiana de carbohidrats (sucres) a partir de la biomassa serà el camí més efectiu i de més rendiment per obtenir futurs biocombustibles. L’estudi dirigit per Jay Kaesling suposa un pas important cap a aconseguir aquest objectiu. Ja no faran falta enormes camps de conreu per aconseguir biocombustibles sinó que es podran produir biocombustibles a gran escala sense alterar cap ecosistema.
[youtube]8BJwxZIzx0Q[/youtube]
Investigadors de la Facultat de Ciència i Tecnologia de la Universitat del País Basc (UPB) han aconseguit aïllar la proteïna anomenada “acopladora TrwB”, a través de la qual els bacteris intercanvien informació. Això permetrà en el futur desenvolupar estratègies contra la resistència dels bacteris als antibiòtics. La tesi que ha permès aïllar aquesta proteïna ha estat realitzada per Ana Julia Vecino, en el departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UPB i en la Unitat de Biofísica, del Centre Mixt CSIC-UPB. La investigació ha permès saber més com funciona el mecanisme a través del qual un bacteri és capaç de transmetre una molècula de DNA a un altre, a través d’un procés que requereix el contacte físic. Això permet als bacteris intercanviar informació genètica útil per fer front al seu entorn i adaptar-se al medi. Sabent com es comuniquen genèticament els bacteris es poden desenvolupar estratègies per combatre la seva resistència als antibiòtics, perquè aquesta és part de la informació que es passen d’un a l’altre. La resistència dels bacteris als antibiòtics és un dels problemes més importants que afronta la medicina des de les últimes dècades i que s’ha convertit en tot un repte pels investigadors.
El primer antibiòtic conegut és la penicil·lina que va ser descoberta pel bacteriòleg escocès Alexander Fleming, en el Saint Mary’s Hospital de Londres, el 1929. Però el primer assaig clínic no es va fer fins el gener de 1941 i la seva producció industrial no va començar als Estats Units fins el 1943. Aquest descobriment de la penicil·lina, un antibiòtic d’ampli espectre que curava moltes malalties, va significar una nova era per a la medicina, la des antibiòtics. A partir de Fleming altres investigadors van buscar nous antibiòtics, como l’estreptomicina utilitzada pel tractament de la tuberculosi, per cert rodejada de molta polèmica per les putades entre científics que hi va haver a l’hora de patentar el descobriment (veieu el vídeo).
[youtube]E7tbAk_XS6o[/youtube]
Segons un estudi publicat per la revista International Journal and Systematic and Evolutionary Microbiology un bacteri atrapat en el gel de Groenlàndia pot tenir la calu per saber si hi pot haver formes de vida en altres planetes. Segons investigadors de la Universitat de Pensilvània, aquest bacteri, batejat com Herminiimonas glaciei, ha estat latent sota el gel durant 120.000 anys, en unes condicions similars a la de molts altres planetes. Aquest bacteri és de 10 a 50 vegades més petit que el microbi que provoca la gastroenteritis i els científics asseguren que el seu petit volum és el què li ha permès sobreviure entre els cristalls del gel que hi ha a més de tres quilòmetres de fondària. Un volum que a més el va ajudar a usar els seus nutrients de forma més eficient i com a protecció d’altres microbis depredadors. L’equip d’investigació està liderat per la biòloga Jennifer Loveland-Curtze i ha aconseguit fer reviure el bacteri. El mètode ha estat incubar-lo a dos graus positius durant set mesos i després a cinc graus positius durant quatre mesos.
Bona part de la vida a la Terra han estat i són microorganismes, i els científics creuen que el mateix passa en d’altres planetes o satèl·lits del Sistema Solar. Aquests ambients extremadament freds, com en el què s’ha trobat aquest bacteri de Groenlàndia són molt habituals a l’Univers. I a més poden preservar les cèl·lules i els àcids nuclèics durant milions d’anys.