Posts Tagged ‘càncer’
[youtube]KsMcJaSPaoM[/youtube]
Científics nord-americans han desenvolupat un procediment que permetrà identificar els fumadors que tenen més risc de patir un càncer de pulmó. L’estudi l’ha publicat la revista Science Translational Medicine i l’han realitzat investigadors de l’Escola de Medicina de les Universitats de Utah i Boston. El mètode utilitza la genètica per a determinar si una persona és més propensa a contraure un càncer de pulmó que una altra i, en cas que aparegui, poder combatre amb més precisió la malaltia.
Als Estats Units i per extensió a la resta del món occidental, el 90% dels casos de càncer de pulmó són causats pel consum de tabac. Però fins ara no existia cap mètode per identificar als qui tenen més perill de desenvolupar la malaltia. El què s’ha descobert és que gens que tenen un factor específic en aquests tipus de càncer, PI3K, s’activen en les cèl·lules de les vies respiratòries de fumadors amb càncer pulmonar. Aquest és un pas previ en el desenvolupament de la malaltia i pot revertir-se amb un agent químic preventiu, el myo-inositol. Això no vol dir que ara ja es pugui fumar tranquil, perquè els danys provocats pel tabac a la llarga van molt més enllà del càncer de pulmó.
[youtube]0ateFWFqcys[/youtube]
La revista mèdica Lancet ha publicat un estudi d’un grup de científics que ha desenvolupat un test genètic que permet predir en quins casos el tractament de quimioteràpia seria efectiu pels malalts de càncer de mama. La investigació internacional, amb participació de membres de l’Institut d’Investigacions Britàniques, obre la possibilitat d’escollir un tractament contra el càncer de mama segons el tipus de pacient. Per arribar a aquestes conclusions els científics van analitzar 829 gens de cèl·lules cancerígenes mamàries i van descobrir sis gens que permeten predir l’eficàcia que podrien tenir els medicaments utilitzats per combatre el càncer, sobretot el paclitaxel. O sigui s’ha pogut determinar els gens que quan es presenten modificats anul·larien les propietats mèdiques del paclitaxel a l’hora d’atacar les cèl·lules cancerígenes d’un pit.
Al Regne Unit es diagnostica càncer de mama a més de 45.000 dones cada any i a un 15% d’aquestes se’ls recepta paclitaxel. Estudis d’aquesta mena són cada vegada més freqüents perquè les garanties de curació són més grans si es comprova que genèticament l’organisme acceptarà el producte farmacèutic per a combatre la malaltia.
[youtube]VKngD4eJLy0[/youtube]
Les persones amb més vitamina D a la sang tenen menys possibilitats de desenvolupar càncer de còlon que les que en tenen nivells més baixos. Les conclusions són d’experts de l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer, de Lió, i de l’Imperial College de Londres que acaben de publicar un estudi a la revista mèdica British Medical Journal (BMJ).
Els investigadors van analitzar 1.248 persones amb càncer de còlon i la majoria presentaven uns nivells molt baixos de vitamina D. De tota manera, els científics no s’han atrevit a afirmar amb contundència la relació entre una cosa i l’altre perquè s’hauran de fer més estudis clínics al respecte. Per exemple, no està clar que el consum de suplements de vitamina D ajuda a prevenir la malaltia.
La principal font de la vitamina D o calciferol és la llum del Sol, però també es troba en alguns aliments com l’oli de fetge de bacallà, els peixos blancs com salmó, sardines i tonyina. El pròxim pas és dur a terme noves proves clíniques per confirmar si els suplements de vitamina D poden reduir el risc de patir aquest tipus de càncer. Al Regne Unit es diagnostiquen cada any 37.500 casos de càncer de còlon.
[youtube]s9q6qiuyDfQ[/youtube]
Un equip científic, dirigit per l’investigador de la Universitat de Califòrnia David Fruman, ha descobert un compost que podria ajudar a combatre la leucèmia perquè ataca la proteïna mTOR, que és un dels factors desencadenants dels processos cancerígens. Ja existeixen medicaments que ataquen directament aquesta proteïna però no han demostrat ser efectius a l’hora d’inhibir el creixement de cèl·lules cancerígens i a més tenen uns efectes secundaris molt importants. El compost descobert ara, en canvi, ha donat resultats molt satisfactoris en les proves realitzades amb cèl·lules leucèmiques de rates. En aquestes proves el nou inhibidor de la proteïna mTOR va bloquejar només l’enzim cancerígen sense que tingués altres efectes adversos. L’estudi, publicat en la revista Nature, indica que el compost va inhibir el creixement de les cèl·lules linfoblàstiques de la leucèmia en cultius cel·lulars i en rates de laboratori i va potenciar els efectes anticancerígens d’una altra substància, el dasatinib (Sprycell) que s’utilitza per tractar la leucèmia.
De tota manera, el nou fàrmac encara tardarà un temps en aplicar-se perquè, tot i que els primers resultats són molt esperançadors, encara ha de superar la fase d’assajos clínics en humans.
[youtube]PpT-36JYo28[/youtube]
[youtube]1l-2dJxY5R0[/youtube]
Entre els mites que rodegen els telèfons mòbils hi ha el de que poden causar una explosió quan s’està posant gasolina al cotxe, o que les microradiacions són capaces de fer crispetes. Són mites que s’han demostrat falsos -podeu veure el vídeo adjunt-, però n’hi ha que són més preocupants. Tots els que fem servir mòbils sabem que s’escalfen si funcionen durant una bona estona i que una conversa llarga amb l’aparell a l’orella provoca incomoditats. Fins i tot s’ha suggerit que una exposició continuada a les ones dels mòbils pot acabar provocant càncer en el cervell. Però un estudi de científics escandinaus publicat a la revista Journal of the National Cancer Institute ho desmenteix.
No es coneix cap mecanisme biològic que relacioni les dues coses i no s’ha trobat cap vinculació amb un ús continuat del cel·lular en períodes entre cinc i deu anys. La investigació l’han fet des de l’Institut d’Epidemiologia del Càncer de Dinamarca en col·laboració amb científics de Suècia, Noruega i Finlàndia i s’ha centrat en estudiar les taxes anuals d’incidència de glioma i meningioma entre adults més grans de vint anys en els quatre països. En total una mostra de quasi seixanta mil individus d’edats compreses entre els 20 i els 79 anys als que se’ls va diagnosticar un tumor cerebral entre el 1974 i el 2003, entre una població de 16 milions de persones adultes. I què revela l’estudi? Doncs que les taxes d’incidència de càncer cerebral es van mantenir estables durant aquest període, sense que l’aparició generalitzada dels mòbils a meitat dels anys noranta en provoqués cap modificació. Sobretot és important en el període que va del 1998 al 2003 no va presentar cap diferència respecte al període anterior. Això vol dir que no hi ha cap relació entre mòbils i tumors cerebrals? Els autors de l’estudi són prudents i només s’atreveixen a dir que potser el període necessari per a notar els efectes és més llarg o, fins i tot, que el grup de població estudiat sigui massa petit. En tot cas és un alleugerament per a molts que tenim el mòbil com a eina de treball… Perdoneu que tinc una trucada.
[youtube]h80c3yFvQw8[/youtube]
A l’Hospital Presbiterià de Nova York s’està provant una revolucionària tècnica per combatre els tumors cerebrals que consisteix en injectar altes dosis d’un medicament directament en les formacions cancerígenes. El centre ha realitzat les primeres aplicacions intraarterials directes que es realitzen al món del medicament Avastin (bevacizumab) sobre un tumor maligne. La tècnica estalvia als pacients els efectes secundaris de rebre el medicament via intravenosa. Els resultats han estat molt bons i això a la pràctica podria significar acabar amb les sessions de quimioteràpia per via intravenosa que se solen aplicar de manera freqüent als pacients que presenten tumors cerebrals malignes. La nova tècnica s’explica en el Journal of Experimental Therapeutics and Oncology.
L’Avastin està fabricat per la companyia Genentech, membre del grup Roche, i el que fa és bloquejar el creixement dels vasos sanguinis, sense sang les cèl·lules tumorals es moren. El medicament fins ara s’aplica a través de les venes, per la qual cosa, perquè arribi al tumor se n’ha d’aplicar molta més quantitat. La tècnica es continua provant i si acaba donant resultats tan bons com ara fins i tot servirà per a tumors que no responen bé a les tècniques actuals.
[youtube]RPSfUDrxlqA[/youtube]
El III Fòrum de Ciutats Globals de Toronto ha reunit una sèrie d’experts per analitzar com evolucionaran les grans metròpolis en el futur. I les prediccions asseguren que les ciutats, que ja són el principal motor econòmic mundial tindran un paper cada vegada més important, sobretot en els països emergents. Actualment la meitat de la població mundial viu en ciutats, amb uns exemples curiosos. Seül concentra més del 45% de la població de Corea del Sud i la meitat del Producte Interior Brut del país; el 45% dels llocs de treball i el 56% de la inversió estrangera. A països europeus com Irlanda i Dinamarca, les seves capitals, Dublín i Copenhaguen, produeixen quasi la meitat del PIB del país i París i Londres concentren més del 40% de sol·licituds de patents.
Les dades de l’OCDE revelen que la XIna és el país més urbà del món. Més de 600 milions de xinesos viuen en ciutats. L’any 2020, mil milions de xinesos viuran a les grans urbs i la Xina tindrà 70 ciutats amb més d’un milió d’habitants. Actualment les ciutats consumeixen dos terços de tota l’energia mundial i produeixen el 70% de totes les emissions de CO². Per tant el futur passa per fer unes ciutats més sostenibles i sobretot menys contaminants. Perquè pot ser sí la majoria d’humans viurem en ciutats les pròximes dècades però amb unes condicions de contaminació insuportables. Un exemple. El 4% de la població que viu en el delta del riu de la Perla, que creua la província meridional de Canton, assegura que pateix molèsties respiratòries, segons es desprèn d’un informe oficial. La majoria dels afectats acumula problemes com tos, sequedat de gola, infeccions respiratòries lleus i insomni, entre altres. El riu de la Perla, el segon amb més cabdal de la Xina i una de les zones més industrialitzades del país, està molt afectat pels contaminants químics, cosa que ha afectat la qualitat de l’aire. Els dies de boira grisa l’aire està ple de partícules en suspensió i agents fotoquímics. L’any passat la província va aparèixer 110 dies immersa en aquesta boira, un rècord des de l’inici de mesures del 1949. Altres dades pitjors ho confirmen. La xifra de càncers de pulmó que es registra a la regió s’han multiplicat per set en els últims trenta anys. 38 de cada 100.000 cantonesos, el doble que en els anys 90 i set vegades més que en la dècada dels 70.
[youtube]1BdTvb2IuDk[/youtube]
Investigadors espanyols del Grup de Melanoma en el Centre estatal d’Investigacions Científiques (CNIO) han aconseguit que les cèl·lules del melanoma humà s’autodestrueixin. L’avenç s’ha publicat a la revista Cancer Cell recentment. Aquesta autodesaparició del melanoma s’ha aconseguit fent activar alhora dos programes de mort cel·lular, l’apoptosi i l’autofàgia. El melanoma és un càncer molt agressiu que en fase de metàstasi s’expandeix molt ràpidament. Presenta nombroses alteracions genètiques que dificulten la destrucció de les cèl·lules tumorals amb els tractaments convencionals: immunoteràpia, quimioteràpia i radioteràpia. Per això els investigadors del CNIO van decidir atacar la malaltia des d’una altra vessant, intentant que les cèl·lules canceríguenes s’autodestruissin. L’estudi ha identificat un agent químic, una molècula sintètica de doble cadena d’àcid ribonuclèic, RNA, que s’ha pogut introduir en algunes cèl·lules utilitzant la nanotecnologia. Les cèl·lules cancerígenes no la poden tolerar i s’autodegraden. Però el millor és que no només s’aconsegueix bloquejar el creixement metastàtic dels melanomes sinó que no hi ha efectes secundaris. Evidentment aquesta investigació està en fase molt experimental i faran falta uns anys perquè els seus resultats puguin ser aplicats de forma habitual, però la porta que s’ha obert és molt interessant i esperançadora.
[youtube]UjlEHrh8bEU&feature=related[/youtube]
Investigadors espanyols i britànics han descobert que el dèficit d’un gen, el TRF1, és la causa de l’envelliment prematur i de l’augment de risc de càncer en mamífers. Fins ara no se sabia quina era la funció exacta del TRF1 però el descobriment dels científics del Centre estatal d’Investigacions Oncològiques (CNIO) suposa un gran pas per entendre com funciona l’envelliment. L’equip dirigit per María Blasco va suprimir aquest gen en ratolins, cosa que va provocar la pèrdua immediata de la funció protectora dels telòmers (la part final dels cromosomes). En perdre aquesta funció es va provocar una acumilació massiva i persistent de dany en el DNA dels gens. Investigacions anteriors havien demostrat que els telòmers més llargs eren capaços de produir un allargament de la vida dels ratolins de més d’un 40%. Telòmers més curts, en canvi, provoquen l’envelliment prematur de les cèl·lules. Per primer cop s’ha demostrat que la TRF1 actua com a supressor tumoral i que aquesta proteïna del telòmer és un factor que preveu l’envelliment prematur. Sense TRF1 els ratolins envellien més ràpidament i agafaven fàcilment càncers de tota classe. L’estudi s’ha publicat en la revista Genes & Development. Tot plegat un pas més per entendre com funciona l’envelliment i per a trobar l’elixir de l’eterna joventut.