Posts Tagged ‘canvi climàtic’
[youtube]QDcVxorVDqk[/youtube]
Això de l’«Hora del Planeta» és una idea australiana que s’ha exportat a tot el món. Dissabte, 28 de març, entre les 20.30 i les 21.30 hores locals de cada país, tothom estava convidat a tancar les llums per tenir consciència del problema del canvi climàtic i la necessitat d’estalviar energia. Les dades que tinc són de l’Estat espanyol. Segons Red Elèctrica de España, durant aquella hora de protesta el consum va baixar un 1%, cosa que significa uns 300 Mw, en el moment de menys demanda. Com sempre els particulars vam ser els que menys vam fer cas de la proposta, en canvi les administracions i grans empreses sí que se’n van encuidar de tancar els llums dels edificis emblemàtics. Aquí i a la Xina. De fet a l’Estat espanyol més de cent ciutats es van apuntar a la reivindicació. Edificis com la Torre Agbar, la Puerta de Alcalá o la Alhambra de Granada van quedar a les fosques per a conscienciar als ciutadans de la importància de combatre el canvi climàtic, una iniciativa mundial de l’organització ecologista WWF. La campanya recorda que petits canvis en la vida diària, com canviar les bombetes tradicionals per altres de baix consum o reduir el consum energètic, també són vitals. Però hi ha algunes consideracions a fer. Quants ciutadans no han reduït un o dos graus la calefacció aquest hivern? Quants no són plenament conscients de la necessitat de reciclar o de canviar les bombetes tradicionals per les de baix consum? Quants no vigilen a l’hora de conduir per reduir el consum del cotxe? La conscienciació sobre aquest aspecte s’ha anat generalitzant, segurament les escoles i els mitjans de comunicació hi han tingut molt a veure. Per què, doncs, no van apagar els llums? Doncs perquè els ciutadans comencen a estar tips d’aquesta mena d’actes que és evident que no serveixen per a res. Les administracions, això sí, s’han quedat ben satisfetes tancant una horeta les llums d’un parell d’edificis emblemàtics. Però a l’endemà la majoria ja ni se’n recorda per què ho ha fet. La Terra necessita més que una hora a l’any per refer-se dels abusos que rep i només polítiques energètiques efectives i propostes medioambientals assenyades ho poden aconseguir. Podem apagar les llums una hora a l’any però no per conscienciar del canvi climàtic sinó per no veure les misèries diàries que ens envolten.
[youtube]jPDxrvtemFY[/youtube]
Hi ha idees per la lluita contra el canvi climàtic que no són prou bones o que almenys, portades a la pràctica, demostren que no són efectives. Algú va tenir la brillant idea de llançar al mar grans quantitats de ferro, en forma de sulfat, per fer créixer el volum de plàcton vegetal i descomposar millor el CO², un dels principals gasos causants del canvi climàtic. L’nstitut Alfred Wegener per a la Investigació Polar i Marina (AWI), després de fer diversos experiments en una zona marítima de 300 km² davant Punta Arenas (Xile). Els científics van bolcar al mar sis tones de sulfat de ferro diluït com a part del projecte entre Alemanya i l’Índia anomenat «Lohafex» per comprovar si allò que deia la teoria es complia a la pràctica. Durant dues setmanes el ferro sí que va contribuir a duplicar la quantitat de plàncton vegetal de l’àrea, però van aparèixer en escena uns elements amb els quals no s’havia comptat. Uns copèpodes, un petits crustacis de menys d’1 mil·límetre de mida, atrets per les enormes quantitats de plàncton vegetal van començar a devorar-lo. I quan aquests van estar tips, van aparèixer uns altres crustacis més grans, els anfípodes -de dos o tres centímetres de llargada-, que es van menjar els copèpodes. El mateix institut d’investigació ironitza dien que el resultat de l’experiment va ser només aconseguir uns crustacis ben alimentats. Després aquests van ser menjats pels peixos i els peixos per altres peixos i segurament molts acabaran en algun mercat de Xile. Respecte a la lluita contra el canvi climàtic el llançament al mar de ferro s’ha mostrat absolutament ineficaç. L’experiment es va fer des del vaixell d’investigació «Polarstern». Tot i que diverses organitzacions ecologistes s’havien mostrat totalment contràries a l’experiment, aquest ha sigut molt útil. Per exemple, ara se sap, que bolcar ferro dissolt al mar només podria ser efectiu en aigües que són riques en àcid silícic, plenes de diatomees. Aquestes algues tenen un revestiment exterior de diòxid de silico que les fa menys atractives pels crustacis. Però les diatomees només viuen en un terç dels mars del planeta. També s’ha confirmat que la vida és tan complexa i les espècies estan tan interrelacionades que qualsevol alteració d’una afecta a la resta, i normalment no es tenen mai tots els factors en compte. L’experiment «Lohatex» no ha sigut pioner però sí que és el què ha tractat amb ferro una àrea marítima més extensa.
[youtube]NirEvUCU8JM&feature=PlayList&p=B51921A0BA926053&playnext=1&playnext_from=PL&index=1[/youtube]
Un estudi científic realitzat per dos catedràtics, Antonio Rico Amorós i Antonio Gil Olcina, de l’Institut de Geografia de la Universitat d’Alacant ha demostrat que la primera referència història al canvi climàtic feta a l’Estat espanyol va ser d’una sequera que va afectar Alacant , Murcia i Almeria entre el 1846 i el 1850. En aquell moment es va atribuir la manca de pluges i a la deforestació que estava patint la zona. I segurament no anaven desencaminats. Fins i tot el diari la Gaceta de Madrid va organitzar un concurs d’idees per trobar solucions al problema. L’episodi en qüestió podia tenir relació amb un canvi climàtic provocat per un fenomen pròxim. No seria fins un centenar d’anys després quan l’emissió de gassos a l’atmosfera augmenta de forma alarmant i comencen a sentir-se les primeres veus alerten d’un escalfament anormal de la Terra. Al llarg de la segona meitat del segle XX les emissions han continuat i els fenomens meteorològics extrems s’han convertit en coses freqüents. Però realment ha estat a partir del segle XXI quan s’ha creat una consciència general que el problema era molt seriós -encara hi ha escèptics- i que s’havia d’actuar de forma urgent per a suavitzar-ne els efectes. En tot cas, les notícies que ens arriben sobre desglaç dels gels permanents tant de les muntanyes com dels pols no fan res més que certificar que els efectes de l’activitat humana sobre el clima tenen uns efectes que veurem si es poden solucionar o els homes han de començar a habituar-s’hi.