Posts Tagged ‘cervell’
[youtube]MyIZfnW4-ro&feature=related[/youtube]
Fins ara es creia que s’apren de les errades i no dels èxits. Doncs resulta que no, que és al revés. Les cèl·lules del cervell sembla que poden aprendre de l’experiència només quan es fan les coses bé i no quan es falla. Ho diu un estudi de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts a Cambridge (Estats Units) que s’ha publicat a la revista Neuron. L’estudi s’ha fet captant la manera en que les cèl·lules individuals canvien les respostes un cop obtenen la informació de si l’acció és correcta o no. Els resultats de l’estudi són sorprenents. Quan una cèl·lula cerebral fa una acció exitosa comença a funcionar diferent, i l’animal aprén. Però si l’acció era equivocada pràcticament no hi havia modificacions en el cervell ni millores de conducta.
L’experiment s’ha fet amb micos als quals se’ls donaven dues imatges alternades en una pantalla d’ordinador. Havien de seleccionar una de les imatges i se’ls premiava per fer-ho. Els micos utilitzaven el sistema d’assaig i error per a descobrir si havien de mirar a dreta o esquerra. Si les respostes eren correctes o errònies s’activaven diverses parts del seu cervell durant uns segons. L’activitat neural que seguía a una resposta correcta i al corresponent premi ajudava els micos a realitzar molt millor el següent assaig.
[youtube]mFO6A86U1qc&feature=PlayList&p=ABD95215EEC91D50&index=0&playnext=1[/youtube]
La revista Current Biology acaba de publicar un estudi que confirma la inestimable contribució a la ciència que va fer l’expresident dels EUA George W. Bush quan va esquivar les sabates que li van llançar el desembre del 2008 un periodista iraquià durant una visita a Bagdad. Els reflexes de Bush van contrastar enormement amb la quietud del primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki, que estava al seu costat quan es va produir l’incident. Neurocientífics de la Universitat de Washington han descobert que hi ha dues vies independents en el sistema visual humà. Un guia les accions i l’altre la percepció. El primer permet al cervell «veure» coses que l’ull no veu, segons Jeffrey Lin, que és un dels autors de l’estudi. Quan el periodista va llançar les sabates, els cervells de Bush i al-Maliki es van activar i el del llavors president dels EUA va preparar una maniobra d’evasió perquè per a ell representava una major amenaça. En canvi al-Maliki es va quedar quiet perquè el seu cervell va detectar que la sabata i la seva trajectòria no eren una amenaça. Per confirmar la teoria es van fer proves llançant dues boles amb trajectòries similars contra persones per veure’n la seva resposta neurològica. L’estudi confirma que un estímul en forma d’amenaça fa actuar el cos fins i tot quan l’amenaça no s’ha pogut indentificar de forma conscient.
[youtube]S60xbz1qgKY[/youtube]
La revista Science acaba de publicar un estudi que explica el perquè algunes persones ens cauen més bé que altres i ens hi sentim més identificats. El secret està en l’activitat d’una regió del cervell on es genera l’eufòria i les recompenses. L’estudi l’han fet Dean Mobbs, del Consell d’Investigació Mèdica de Cambridge (Regne Unit) i Luca Passamonti, del Consell Nacional d’Investigació a Cosenza (Itàlia). Aquest científics han liderat un grup que s’ha dedicat a investigar les àrees cerebrals que intervenen en l’empatia entre persones. El més curió és que l’estudi s’ha fet en base als concursos televisius que donen diners als que hi participen però que en canvi no suposen cap ingrés per qui ho mira. Tot i així alguns concursants cauen més bé que d’altres i no a tothom per igual. Amb un grup de voluntaris als quals es van escanejar els cervells amb tècniques de ressonància magnètica es va intentar determinar, primer, la percepció d’una altra persona com a similar a un mateix. I després, es va observar el sentiment de plaer a partir dels èxits de l’altra persona. L’estudi va revelar que, quan un voluntari veia que la persona amb la que tenia més afinitat guanyava, s’activava l’estriat ventral, la regió del cervell involucrada en l’experiència de recompensa o eurfòria. Curiosament la mateixa que s’activa quan els voluntaris van participar directament en un concurs i van guanyar. També van poder comprovar que una altra regió del cervell, l’escorça cingulada ventral anterior, on hi ha els sentiments rellevants per a la mateixa persona també mostrava activitat i després aquesta es desplaçava a l’estriat ventral. O sigui, per tenir empatia amb una persona t’hi has de veure d’alguna forma reconegut en tu mateix i un cop aconseguit això, el cervell entén els èxits d’aquesta persona com a «propis» i això ens fa està contents. Un pas més en el procés de descobriment de l’òrgan més important dels éssers humans.