Posts Tagged ‘extinció’
[youtube]kFpHInFh3vs[/youtube]
La revista Nature ha publicat un estudi, segons el qual, l’activitat volcànica podria haver provocat canvis ambientals que haurien destruït la vida dels oceans. L’estudi l’ha fet la Universitat de Harvard i explica que es va produir una desaparició de bona part de l’oxigen en els mars fa uns 100 milions d’anys, cosa que hauria acabat amb la tercera part de la vida dels oceans. El culpable? El sulfur procedent de l’activitat volcànica.
En el Cretaci hi va haver una enorme activitat volcànica i els sulfats emesos van alliberar fòsfor, que va fertilitzar els oceans provocant un creixement desmesurat dels organismes fotosintètics (plàncton) prop de la superfície. Aquesta capa de plàncton va servir d’aliment a una població de bacteris consumidors d’oxigen marí. Els bacteris, un cop sense oxigen, van desaparèixer en les profunditats, juntament amb el 27% de la vida marina.
El mecanisme del per què va passar això no està del tot clar. Fins ara se sospitava de que al darrera i havia les variacions de diòxid de carboni de l’atmosfera, que modificaven el clima i contribuïen a augmentar el volum de nutrients que arribava als mars. Al mateix temps es produïa un escalfament de l’atmosfera del planeta, amb la qual cosa es desacceleraven les corrents oceàniques que restableixen l’oxigen de les profunditats marines. Un fenomen d’alteració com el que està provocant El Niño. El nitrogen, el ferro i el fòsfor són nutrients clau per limitar el fitoplàncton i la seva alteració pot modificar la quantitat d’oxigen en el mar.
Això va passar fa 100 anys, però ara es podria repetir el fenomen, encara que d’una altra forma. Els científics estan advertint que en extenses zones dels oceans la quantitat d’oxigen es va reduint i les zones sense vida marina augmenten per culpa dels vessaments de fertilitzants agrícoles, amb un alt contingut de sulfats- i l’escalfament dels oceans.
[youtube]XyJWlFNrBdU&feature=related[/youtube]
La revista Science acaba de publicar un estudi sobre el perquè es va produir una extinció massiva de la vida marina fa 260 milions d’anys. La culpa la tindria una enorme erupció volcànica que es va produir a l’actual província xinesa d’Emeishan i que va llançar un milió de metres cúbics de lava. La investigació l’han fet paleontòlegs de la Universitat britànica de Leeds. La capa de lava que es va fossilitzar després de l’erupció confirma l’extinció de moltes espècies, cosa que vincula l’activitat volcànica amb una catàstrofe ambiental. Però si només hagués estat per la lava les conseqüències no haguessin estat tan importants. El factor determinant va ser l’alliberament a l’atmosfera volums enormes de diòxid sulfúric formant un núvol que va envoltar el planeta, provocant un refredament de la Terra i pluges àcides arreu. Tot i que la possibilitat d’erupcions volcàniques tan grans hi continua sent, és inferior a la de fa milions d’anys. Actualment hi ha diversos volcans actius: el Llaima, a Xile; l’Anak Krakatoa, a Indonèsia; la Cumbre, a l’illa de la Isabela… i també el Shivelutx, el més septentrional dels 28 volcans actius a la Península de Kamxatka, que està llançant cendre a 5.000 metres d’altura.
[youtube]T_VTmb6oX0k[/youtube]
El Sol es va formar fa uns 4.600 milions d’anys; la Terra va crear-se poc després, 4.500 milions d’anys; i el què considerem vida va aparèixer en el planeta fa 3.800 milions d’anys. Fa uns 3 milions d’anys van aparèixer els primers homínids, encara que l’homo sapiens va entrar en escena fa només 195.000 anys i només fa 50.000 anys que aquests sapiens es van tornar més sapiens. Des de la formació de la Terra periòdicament s’han produït episodis que per diversos motius han provocat una alteració del planeta. Les restes fòssils permeten saber que durant els últims 600 milions d’anys s’han produït, com a mínim una vintena d’episodis d’extinció en massa de les espècies, però hi ha hagut cinc moments claus en la història del planeta que van acabar amb bona part de la biodiversitat i van fer canviar el curs de l’evolució. La primera extinció es va produir fa 435 milions d’anys (paleozòic-era primària) quan una llarga glaciació quasi acaba amb la vida marina. La segona extinció es va produir fa 367 milions d’anys (devònic) quan per causes desconegudes van desaparèixer un gran nombre d’espècies de peixos i el 70% d’invertebrats marins. La tercera extinció va ser la més forta i es va produir fa 245 milions d’anys (entre la era primària i la secundària). Van desaparèixer el 90% de totes les espècies marines i terrestres. La quarta extinció és de fa 210 milions d’anys (triàsic) durant la qual van desaparèixer el 75% dels invertebrats marins i es van extingir els rèptils mamiferians que van ser substituïts pels dinosaures. Però el regnat d’aquestes bèsties es va acabar amb la cinquena extinció, la del cretaci, ara fa 65 milions d’anys, quan els mamífers es van estendre per tots els espais terrestres i els peixos van ocupar els mars.
Ara s’ha fet pública una investigació que dóna un resultat sorprenent i que va lligat al què he explicat abans. Un detallat anàlisi de nous fòssils d’animals marins dels últims 542 milions d’anys ha provocat una sorpresa perquè la biodiversitat augmenta i disminueix en un cicle estimat d’uns 62 milions d’anys, sense que es conegui quin pot ser el motiu que aquestes extincions en massa siguin tan cícliques. La investigació l’han realitzat investigadors del Departament d’Energia del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley i la Universitat de Califòrnia, encapçalats per Richard Muller. No tenen clar què pot causar aquestes extincions però, suposen que en part ha estat qüestions geològiques però sobretot per una causa astronòmica i d’aquí la seva periodicitat. Cada 62 milions d’anys el Sol entraria en una zona determinada on hi hauria una forta influència gravitacional que pot fer variar sistemàticament les condicions de l’ecosistema terrestre, alterant el clima i provocant la desaparició massiva d’espècies. En tot cas si el cicle és de 62 milions d’anys i fa 65 milions que es va produèixer la cinquena extinció, la sisena porta tres milions d’anys de retard. O sigui des de l’aparició dels homínids.