Posts Tagged ‘FAO’
[youtube]scksfsVcAAE[/youtube]
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) aposta per instruments com els conreus agrícoles per a combatre el canvi climàtic. Segons la FAO l’agricultura té prou potencial per ser part de la solució al canvi climàtic, en una forma que sigui respectuosa i col·labori amb el desenvolupament i les necessitats de seguretat alimentària dels països en desenvolupament. La FAO ha demanat a un grup d’experts que proposi solucions a llarg termini contra el canvi climàtic a través del conreus. L’organització de l’ONU creu que l’agricultura és una forma de reduir i eliminar gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i demana que es fomentin els conreus agrícoles més resistents a les condicions meteorològiques.
La proposta de la FAO s’ha presentat a la ciutat alemanya de Bonn com a preparació per a la pròxima cimera sobre canvi climàtic que s’ha de celebrar el mes de desembre a Mèxic. Un altre aspecte important de la proposta de la FAO és que es pugui garantir el finançament dels petits camperols que amb els seus conreus contribueixin a lluitar contra l’alteració del clima.
[youtube]Fjh3UnRtFN4[/youtube]
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) juntament amb el Centre per la Nutrició i el Medi Ambient dels Pobles Indígenes (CINE) de la Universitat canadenca de McGill, acaben de publicar un llibre sobre la cuina indígena titulat Indigenous People’s Food Systems. En el llibre s’assegura que les tribus que viuen enmig de la selva o les terres polars mantenen un valiós tresor d’aliments nutritius i saludables que no tenen les societats occidentals. L’alerta que llença la FAO és que a mesura que els hàbitats salvatges van desapareixent i que la globalització estandaritza la manera de viure, aquesta alimentació indígena va desapareixent ràpidament. Per això moltes tribus aïllades que tenien individus sans i esvelts ara pateixen problemes de sobrepes en les seves societats per haver canviat els seus hàbits alimentaris. Entre les curiositats que apareixen en el llibre hi ha la de la comunitat Karen de Sanephong, que viuen entre Birmània i Tailàndia, els seus poc més de sis-cents habitants poden escollir entre 387 espècies alimentàries, des de la carbassa blanca al bolet de la fusta. Però també mengen la granota bou pintat o un porc espí cua de pinzell (Atherurus africanus). En zones àrides també es poden trobar formes d’alimentació molt diverses. Els massai de Kenya poden triar entre 35 espècies diferents d’herbes, verdures de fulla i fruits. Els inuit canadencs de la Badia de Baffin tenen a l’abast 79 aliments silvestres diferents, entre ells el caribú i la foca anellada.
A Occident l’alimentació és molt menys variada. Es depén de quatre conreus bàsicament: blat, arròs, blat de moro i soja. Aquests aliments i les seves variacions són la dieta bàsica occidental. La FAO calcula que en un segle s’han perdut tres quartes parts de la biodiversitat genètica dels conreus agrícoles. Els grups indígenes més ben alimentats són els awajún del Perú, amb obesitat inexistent, i els que mengen pitjor els cinc-cents habitants de Mand, una aldea de l’illa de Pohnpei, a la Micronèsia són qui tenen pitjor salut per culpa de la seva dieta.