Posts Tagged ‘homo sapiens’
[youtube]7DMvRznx2As[/youtube]
La separació de la branca neandertal i la de l’homo sapiens ve de més lluny del què es creia fins ara. Segurament es va produir fa un milió d’anys, mig milió més del càlculs actuals. Aida Gómez Robles ha fet una tesi doctoral que ho demostra. La investigadora treballa en el Centre estatal d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH) associada a la Universitat de Granada. Analitzant dentadures de pràcticament totes les espècies d’homínids que han existit els últims quatre milions d’anys, ha aconseguit trobar trets característics dels neandertals en poblacions europees molt antigues.
La investigadora ha trobat que és possible determinar correctament l’espècie a la qual va pertànyer una determinada dent amb una exactitud d’entre el 60 i el 80 per cent. Si es troba més d’una dent del mateix individu la probabilitat d’encertar la seva espècie s’acosta al 100 per cent.
Segons Gómez, de totes les espècies d’homínids que es coneixen actualment, cap d’elles té més d’un 5% de probabilitats de ser descendent dels neandertals i dels homo sapiens alhora. Per tant s’ha de concloure que el punt on es van separar evolutivament les dues espècies encara s’ha de trobar.
[youtube]9DAOsnHl0LY[/youtube]
Un equip internacional de científics ha desxifrat el primer esborrany del genoma del neandertal. La sorpresa ha estat que l’homo sapiens euroasiàtic comparteix de l’1% al 4% del seu ADN amb els neandertals. Això significa que les dues espècies d’homínids es van creuar entre elles segurament quan els sapiens van sortir de l’Àfrica. L’esborrany genòmic es va produir a partir de tres mostres del jaciment croat de Vindija, de tres individus femenins. Les mostres es van complementar amb la seqüenciació parcial de tres neandertals més, les restes de les quals es van trobar a Mezmaiskaya (Rússia), de Feldhofer (Alemanya) i a la cova de El Sidrón d’Astúries.
Per situar el genoma del neandertal en el context evolutiu es van seqüenciar a més cinc genomes humans complets. Un d’un sud-africà del grup San; el d’un africà del grup Yoruba; el d’un xinès Han; el d’un francès i el d’un nadiu de Papua-Nova Guinea. Per realitzar l’estudi publicat per la revista Science s’han arribat a seqüenciar 5.525 milions de nucleòtids (molècules). La investigació l’ha dirigit Svante Pääbo, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya) i hi ha participat el català Carles Lalueza-Fox, professor del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, ha va ser distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona 2007 d’Investigació Científica pels seus treballs en recerca del genoma del neandertals. Lalueza-Fox ha destacat que fragments sencers de cromosomes que tenim els humans moderns no africans són idèntics als neandertals. I això significa que hi va haver un contacte important entre les dues espècies ara fa entre 80.000 i 50.000 anys a l’Orient Mitjà.
L’estudi aporta una informació clau per entendre com van evolucionar els homínids. Fins ara hi havia dues grans teories. Una considerava que l’homo sapiens, originari de l’Àfrica, es va escampar cap a Europa i l’Àsia sense creuar-se amb altres espècies humanes més antigues. L’altra teoria apostava que hi havia hagut una evolució local a cada continent a partir d’una migració molt antiga, que es remuntaria a fa dos milions d’anys. L’estudi en qüestió demostraria que sapiens i neandertals es van trobar en zones de l’Orient Mitjà i que es van fer més que amics, i que contràriament al què es pensava fins ara no van desaparèixer davant la pressió dels homínids més moderns, sinó que aquests van incorporar part del seu genoma.
[youtube]VqPWSdYvMXQ[/youtube]
El 2008 es van trobar en una cova de la regió sud-africana d’Sterkfontein, a 40 quilòmetres de Johannesburg, dos esquelets -un nen i una dona- d’una espècie d’homínid desconeguda que hauria viscut fa 2 milions d’anys i que pot ser l’esglaó que falta entre l’home-mico sud-africà (Australopithecus africanus) i els primers homo sapiens. La nova espècie s’ha batejat com Australopithecus sediba i pot ser la peça que falta per entendre l’arbre genealògic de l’evolució humana.
En la descoberta hi ha participat la Universitat sud-africana de Witwatersrand, concretament el paleontòleg Lee Berger que ha explicat que per la seva morfologia els esquelets comparteixen característiques tant de l’Australopithecus africanus com amb els primers membres del gènere homo, l’homo erectus i l’homo ergaster. A més aquests fòssils tenen una antiguitat d’entre 1,78 i 1,95 milions d’anys, un període del qual s’han trobat poques restes d’homínids.
Els esquelets revelen un cervell molt petit i uns braços molt llargs, propis dels australopithecus, però també una cara sortida, amb nas i dents petits, una pelvis per caminar dret, cames llargues i una cavitat cranial similar a la dels homínids molt posteriors com l’homo erectus o l’homo habilis.
[youtube]GhaJlWibCvA[/youtube]
Els primers homínids van començar a caminar drets sobre els dos peus fa 3,6 milions d’anys. Ho afirma un estudi publicat per la revista PLoS ONE. Científics de tres universitats nord-americanes han demostrat que era erroni pensar que aquests homínids no eren bípedes i que es passaven la seva vida als arbres. Fa cinquanta anys es van descobrir a Laetoli, Tanzània, petjades d’homínids que es conservaven en cendra volcànica feia 3,6 milions d’anys. Les petjades eren d’un grup d’Australopithecus afarensis. També es van trobar fòssils d’aquesta espècie d’homínids que han permès
El director de l’estudi ha estat David Raichlen, professor de l’Escola d’Antropologia de la Universitat d’Arizona, i ha descobert que diverses característiques dels Australopithecus que es troben en la forma dels malucs, les cames i l’esquena indicaven que els membres d’aquest grup eren bípedes quan caminaven per espais oberts. De tota manera, la curvatura dels dits dels peus i de les mans, i també de les espatlles evidencien que es passaven molt de temps enfilats als arbres. Per determinar l’inici del bipedisme els científics van realitzar un experiment en que grups d’humans caminava sobre la sorra com humans moderns i altres inclinats com a ximpanzés.
Els avantpassats directe de l’homo sapiens que van baixar dels arbres fa uns 2 milions d’anys, no presentaven característiques de la seva vida dalt les branques com els Australopithecus. Si voleu saber més del tema us recomano el vídeo que mostra com era la vida social d’aquests primats.
[youtube]w9_OlRZfQlw&feature=PlayList&p=A6E8FA10A0EEB262&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Aquesta setmana la revista Proceedings of the National Academy of Sciences ha publicat un estudi segons el qual la capacitat intel·lectual dels homes de Neandertal era similar al dels primers homes moderns que van habitar a l’Àfrica. L’estudi l’han fet antropòlegs espanyols, francesos i portuguesos a partir de l’anàlisi de curculles marines que els nenandertals utilitzaven com ornaments i que van ser trobades en dues coves de Múrcia. L’anàlisi de les pigmentacions vermelles i grogues suggereix que les curculles van ser usades com a cosmètics. Els científics diuen que és el primer cop que es descobreix que els neandertals s’ornamentaven el cos, una pràctica considera com una conducta dels homo sapiens. Segons el professor del Departament d’Antropologia i Arqueologia de la Universitat de Bristol, al Regne Unit, Joao Zilhao, aquesta és la primera vegada que es tenen proves clares que fa 50.000 anys -deu mil anys abans que es tingui constància de l’arribada d’homes moderns a Europa procedents de l’Àfrica- el comportament dels neandertals ja estava organitzat.
A les coves de Múrcia es van trobar cloves del mol·lusc Spondylus gaederopus que tenien restes de pigmentació vermella feta amb lipidocrocita i barrejada amb hematita i pirita. Els elements que formen aquesta mena de pedres són negres i reflectants cosa que suggereix que amb ells buscaven un element cosmètic. A la Cueva de los Aviones es van trobar concentracions d’un colorant groc, que segurament els neandertals van utilitzar sobre el cuirs i que estava fet per natrojarosita, un mineral de ferro també usat després com a cosmètic a l’Antic Egipte.
Això indicaria doncs, segons els científics que han fet aquest estudi, que els intercanvis culturals entre neandertals i sapiens en el moment del contacte a Europa eren molt similars. I descarta la teoria que els neandertals tinguessin aquest tipus de material perquè l’havien robat als sapiens, simplement perquè ja els tenien deu mil anys abans que l’home modern aparegués per Europa.
[youtube]S60xbz1qgKY[/youtube]
La revista Science acaba de publicar un estudi que explica el perquè algunes persones ens cauen més bé que altres i ens hi sentim més identificats. El secret està en l’activitat d’una regió del cervell on es genera l’eufòria i les recompenses. L’estudi l’han fet Dean Mobbs, del Consell d’Investigació Mèdica de Cambridge (Regne Unit) i Luca Passamonti, del Consell Nacional d’Investigació a Cosenza (Itàlia). Aquest científics han liderat un grup que s’ha dedicat a investigar les àrees cerebrals que intervenen en l’empatia entre persones. El més curió és que l’estudi s’ha fet en base als concursos televisius que donen diners als que hi participen però que en canvi no suposen cap ingrés per qui ho mira. Tot i així alguns concursants cauen més bé que d’altres i no a tothom per igual. Amb un grup de voluntaris als quals es van escanejar els cervells amb tècniques de ressonància magnètica es va intentar determinar, primer, la percepció d’una altra persona com a similar a un mateix. I després, es va observar el sentiment de plaer a partir dels èxits de l’altra persona. L’estudi va revelar que, quan un voluntari veia que la persona amb la que tenia més afinitat guanyava, s’activava l’estriat ventral, la regió del cervell involucrada en l’experiència de recompensa o eurfòria. Curiosament la mateixa que s’activa quan els voluntaris van participar directament en un concurs i van guanyar. També van poder comprovar que una altra regió del cervell, l’escorça cingulada ventral anterior, on hi ha els sentiments rellevants per a la mateixa persona també mostrava activitat i després aquesta es desplaçava a l’estriat ventral. O sigui, per tenir empatia amb una persona t’hi has de veure d’alguna forma reconegut en tu mateix i un cop aconseguit això, el cervell entén els èxits d’aquesta persona com a «propis» i això ens fa està contents. Un pas més en el procés de descobriment de l’òrgan més important dels éssers humans.
[youtube]o5e9ZQFOqOI&feature=PlayList&p=37E760680B065A1F&playnext=1&playnext_from=PL&index=6[/youtube]
Científics nord-americans afirmen que han trobat indicis d’oxigen a la Terra fa 3.460 milions d’anys, 800 milions d’anys abans del què es pensava. A la pràctica això significa que en aquell moment hi havia microorganismes capaços de produir oxigen mitjançant la fotosíntesi molt abans dels fòssils fotosintètics més antics que es coneixien fins ara. El descobriment l’ha fet un equip de la Universitat de Pennsilvània liderat pel geoquímic Hiroshi Ohmoto. L’estudi l’ha publicat la revista Nature Geoscience i demostraria l’existència d’aigua rica en oxigen al nord-oest d’Austràlia durant l’Eó Arcaic, un període del Precàmbric durant el qual l’escorça terrestre estava evolucionant, ara fa entre 3.600 i 2.700 milions d’anys. El testimoni geològic de tot això és l’hematita, un mineral d’òxid fèrric (Fe2O3), que s’hauria format en un antic mar que cobria aquesta zona australiana de Pilbara gràcies a una temperatura d’aigua molt calenta, uns 60º, i rica en oxigen que hauria interaccionat amb fluits hidrotermals rics en ferro. A banda de la importància de poder anar dibuixant amb més precisió la vida a la Terra, el descobriment confirma que l’evolució va ser molt lenta i que per a cada pas es van necessitar uns quants centenars de milions d’anys, fins que es va anar accelerant per arribar l’esclat final amb l’aparició dels primers homínids, fa 1,5 milions d’anys fins que l’homo sapiens es va quedar sol fa només 12.000 anys, un suspir. Aquesta evolució la podeu veure en un vídeo que resumeix en un minut tota l’evolució de la Terra, des de la seva formació fins a l’actualitat.