Posts Tagged ‘illa’
[youtube]QDk4GtUh3HA[/youtube]
L’illa de Samsø, a Dinamarca, va guanyar el 1997 un concurs estatal per trobar un lloc on desenvolupar un experiment ecològic. L’objectiu era impulsar l’ús d’energies renovables convertint l’illa en energèticament autosuficient i només utilitzant energies renovables. Dotze anys després, aquesta illa de 4.100 habitants i 114 quilòmetres quadrats, genera tota la seva electricitat de la força del vent i un 75% de la calefacció de les energies renovables. Once aerogeneradors d’1Megawatt, instal·lats al terra i deu més, de 2,3 Mw, generen més electricitat que la que consumeixen els habitants de l’illa i en permet vendre els excedents al continent. El balanç d’emissions de diòxid de carboni queda compensat perquè aquesta energia eòlica neutralitza l’energia que gasten els transbordadors que uneixen l’illa amb el continent, els combustibles usats pel transport intern i el consum de calefacció que no es genera per fonts renovables.
La calefacció prové, entre altres, de la central tèrmica de Brundby, una de les quatre que dóna aigua calenta a l’illa gràcies a la crema de palla. Aquesta central és d’una cooperativa de veïns que dóna servei a 232 cases i que produeix 3.300 Mw anuals usant 1.200 tones de palla que proporcionen 67 pagesos i que després aprofiten les cendres com adob pels camps. La planta de Nordby-Maarup escalfa 178 cases combinant la combustió de biomassa amb 2.500 metres quadrats de plaques solars. Samsø s’ha convertit, a més, en lloc de pelegrinatge dels experts en energies renovables d’arreu del món. I ara l’illa prepara el segon pas per introduir cotxes elèctrics o d’hidrogen, més aerogeneradors i aconseguir un reciclatge del cent per cent.
[youtube]-jPEn9ppnwU[/youtube]
A 22,3 graus de latitud nord i 91,2 graus longitud oest amb la península mexicana del Yucatán com a zona costanera més pròxima els antics mapes situaven l’illa Bermeja o illot Bermejo. Però actualment en aquestes coordenada no hi ha res, només aigua. Els primers mapes on apareix l’illa fantasma són del segle XVI però l’últim que hi fa referència és del 1907. Va existir doncs aquest illot? La Cambra de Diputats de Mèxic ha encarregat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) la missió d’esbrinar on i què va passar amb l’illa en qüestió. Les primeres investigacions no han donat cap fruit, però els científics la continuen buscant. Per què aquest interès? Si es troba l’illot, encara que estigui submergit les aigües territorials mexicanes s’ampliarien considerablement en una zona coneguda com Hoyo de la Dona Oest, farcit de jaciments de petroli, sobre els quals tindrien dret d’explotació.
Com es troba una illa que no existeix? Doncs primer els investigadors han analitzat més de cent cartes marítimes on hi surt representada l’illa Bermeja i van descobrir que en l’aspecte de l’illot s’aprecien clarament dos períodes. La primera referència és de l’any 1539 i fins al final del segle XVIII, principis del XIX quan l’illot va desaparèixer. Alguns mexicans asseguren que la CIA va dinamitar l’illa, però la Central d’Intel·ligència dels EUA va ser creada el 1947, molt després de la desaparició de l’illot. Si Mèxic pogués confirmar que l’illa Bermeja va existir podria obtenir entre 22.000 i 500.000 milions de barrils de petroli. Sense aquest minúscul illot Mèxic deixa de controlar bona part del golf. Una empresa nord-americana Reading and Bates Corporation a finals del segle XX va realitzar treballs de perforació en aquesta zona. Però el més segur és que l’illa, que segurament ha existit, acabés desapareixent per una combinació de fenòmens climàtics i tectònics.
L’illa Bermeja no és l’única illa fantasma. A les Canàries encara hi ha la llegenda d’un illot que apareix i desapareix coneguda com l’illa de San Borondón. Estaria situada entre les illes de La Palma, la Gomera i Hierro. Durant els segles XVI, XVII i XVIII es van organitzar expedicions oficials per descobrir-la i conquerir-la. Leonardo Torriani, enginyer encarregat per Felip II de fortificar les Canàries a finals del segle XVI, en va descriure les dimensions i localització i va aportar com a prova de la seva existència les arribades fortuïtes d’alguns mariners.