Posts Tagged ‘matemàtiques’
[youtube]86cr-EfBz1o&feature=PlayList&p=720C151CA5DA79EC&playnext=1&playnext_from=PL&index=33[/youtube]
Un grup internacional d’investigadors ha aconseguit descomposar en els seus factors primersuna xifra de 232 dígits, un rècord que ja avança que els codis de seguretat que s’utilitzen habitualment a internet es podran decodificar fàcilment. Els codis de seguretat es basen en la dificultat per descomposar grans xifres en els seus números primers. L’estudi l’ha fet l’Institut de Matemàtiques de la Universitat de Bonn. Un número com el 21 es pot descomposar com 7 x 3, però si volen fer-ho amb un número prou gran la cosa pràcticament es torna impossible. La xifra descomposada pel grup d’investigadors té 768 bits, o sigui 768 dígits en el sistema de numeració binari que traspassats al sistema digital es converteixen en 232 dígits. Actualment es considera que una bona clau de seguretat ha de tenir almenys 1.024 bits.
Per descomposar la xifra de 232 dígits es va utilitzar una xarxa d’ordinadors, ja que segons els científics si la feina l’hagués fet un ordinador -com el que ara està llegint això- hagués necessitat 2.000 anys per trobar la resposta. La descomposició en factors primers d’una clau de 1.024 bits no serà gens fàcil, però abans de final d’aquesta dècada serà possible. Per això els tècnics de seguretat ja estan començant a introduir noves claus de seguretat de 2.048 bits.
El software que s’ha utilitzat ha estat desenvolupat per la Universitat de Bonn, però en el projecte hi han participat el Departament Federal de Seguretat en la Tecnologia Informàtica, el Centre Wiskunde&Informatika, d’Holanda, i l’Escola Federal Politècnica de Laussanne, de Suïssa, entre altres.
[youtube]eXm929ay4hE[/youtube]
Un estudi del matemàtic del Laboratori de Geodèsia Espacial de la Universitat d’Alacant ha calculat la quantitat d’aigua que el Mediterrani necessita diàriament per compensar l’evaporació al llarg de tota la seva superfície. L’aigua evaporada no es compensa ni per l’aportació dels rius ni per les pluges directes, sinó que necessita de l’aportació de l’aigua de l’Atlàntic. Fa temps es deia que si es posés un mur a l’estret de Gibraltar per frenar l’aigua que entra i es permetés que el Mediterrani s’evaporés, només en un dia hi hauria una diferència d’un metre entre l’Atlàntic i la Mediterrània. El científic David Garcia és un dels que ha participat en l’estudi utilitzant dades del satèl·lit GRACE (Gravity Recovery and Climate Experiment), que mesura variacions en el camp gravitatori de la Terra. Els resultats dels càlculs són espectaculars. El Mediterrani rep diàriament per l’Estret de Gibraltar uns 4.752 hectòmetres cúbics d’aigua de l’Atlàntic. Una cosa així com l’aigua que contindrien dos milions de piscines olímpiques, suficient perquè aquest mar semitancat no s’assequi.
Si l’Estret de Gibraltar es tanqués el Mediterrani perdria anualment 1.734.480 hectòmetres cúbics. Les corrents, els vents i les temperatures també fan que marxi part de l’aigua per l’Estret, però la que surt del Mediterrani cap a l’Atlàntic és una quantitat mínim si es compara amb els 55.000 metres cúbics per segon que entren. Aquesta quantitat d’aigua equivaldria a la d’omplir 24 piscines de 50 metres de llarg, per 25 d’ampla i 2 d’alt. L’estudi també destaca que el flux també varia amb els mesos i que, per exemple el setembre hi ha una entrada màxima d’aigua de 91.000 metres cúbics per segon -quan el Mediterrani té l’aigua més calenta després de l’estiu-, i en canvi l’entrada mínima és de 18.000 metres cúbics per segon a finals de març -quan després de l’hivern l’aigua està freda i l’evaporació és mínima-.