Posts Tagged ‘Mèxic’
[youtube]neabrVhkSK8[/youtube]
Una mica de sal a la ma, un trago de tequila i una mossegada a una llimona és un ritual mexicà que té fama universal. Si mai han begut tequila o altres licors mexicans han de saber que es produeixen a partir de la fermentació i destil·lació d’una planta, l’agave (agave americana), que en català s’anomena atzavara o pita. La pita és una enorme planta de la família dels cactus, de grans fulles que tenen punxes i que creix enmig del desert. De la pita se n’extreu un licor de color blanc anomenat genèricament mezcal. El tequila és mezcal, però no tots els mezcals són tequila. Només el mezcal que surt de la pita blava, que es troba a la plana de Jalisco es converteix en tequila. Per anomenar-se tequila, la beguda ha d’estar elaborada a Mèxic i tenir almenys un 51% de pita blava, encara que els millors tequiles contenen el 100% d’agave. El tequila és un mestissatge entre la pita autòctona i els processos de destil·lació que els espanyols van portar a Mèxic. Es va començar a fabricar el segle XVI però durant dos segles els espanyols la van prohibir perquè preferien comercialitzar els vins i licors que es fabricaven a Espanya. El gran salt en la producció de tequila va venir a través del cinema mexicà i de les seves col·laboracions amb Hollywood que li va obrir les portes dels EUA.
Però el següent gran salt de la planta de la que es fa el tequila pot estar en el terreny dels biocombustibles i d’altres utilitats. A Guadalajara es va fer fa unes setmanes un fòrum sobre la pita i el seu aprofitament amb la intenció d’aprofitar i reutilitzar la planta de pita. La producció del tequila es fa a partir de la pinya de la pita i de la planta i el seu líquid se n’aprofita molt poc, quan l’atzavara té potencial per a produir més de quaranta productes, entre ells bioplàstics, sucres, cel·lulosa, ceres, àcids grassos o fibra. Rica en sucres, la pita pot general etanol, i rica en greixos, biodièsel. L’estat de Jalisco té una sobreproducció de 250 milions de pites, això significa uns 15 milions de tones potencials de biomassa. La producció de tequila és petita i les destil·leries no compren tota la producció de pita que hi ha al mercat. Buscar-li una sortida com la dels biocombustibles és una idea que entusiasma als seus productors que tarden set anys a veure com una planta de pita fa la pinya de la qual se n’extreu el suc per a convertir-se en un potent tequila.
[youtube]-jPEn9ppnwU[/youtube]
A 22,3 graus de latitud nord i 91,2 graus longitud oest amb la península mexicana del Yucatán com a zona costanera més pròxima els antics mapes situaven l’illa Bermeja o illot Bermejo. Però actualment en aquestes coordenada no hi ha res, només aigua. Els primers mapes on apareix l’illa fantasma són del segle XVI però l’últim que hi fa referència és del 1907. Va existir doncs aquest illot? La Cambra de Diputats de Mèxic ha encarregat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) la missió d’esbrinar on i què va passar amb l’illa en qüestió. Les primeres investigacions no han donat cap fruit, però els científics la continuen buscant. Per què aquest interès? Si es troba l’illot, encara que estigui submergit les aigües territorials mexicanes s’ampliarien considerablement en una zona coneguda com Hoyo de la Dona Oest, farcit de jaciments de petroli, sobre els quals tindrien dret d’explotació.
Com es troba una illa que no existeix? Doncs primer els investigadors han analitzat més de cent cartes marítimes on hi surt representada l’illa Bermeja i van descobrir que en l’aspecte de l’illot s’aprecien clarament dos períodes. La primera referència és de l’any 1539 i fins al final del segle XVIII, principis del XIX quan l’illot va desaparèixer. Alguns mexicans asseguren que la CIA va dinamitar l’illa, però la Central d’Intel·ligència dels EUA va ser creada el 1947, molt després de la desaparició de l’illot. Si Mèxic pogués confirmar que l’illa Bermeja va existir podria obtenir entre 22.000 i 500.000 milions de barrils de petroli. Sense aquest minúscul illot Mèxic deixa de controlar bona part del golf. Una empresa nord-americana Reading and Bates Corporation a finals del segle XX va realitzar treballs de perforació en aquesta zona. Però el més segur és que l’illa, que segurament ha existit, acabés desapareixent per una combinació de fenòmens climàtics i tectònics.
L’illa Bermeja no és l’única illa fantasma. A les Canàries encara hi ha la llegenda d’un illot que apareix i desapareix coneguda com l’illa de San Borondón. Estaria situada entre les illes de La Palma, la Gomera i Hierro. Durant els segles XVI, XVII i XVIII es van organitzar expedicions oficials per descobrir-la i conquerir-la. Leonardo Torriani, enginyer encarregat per Felip II de fortificar les Canàries a finals del segle XVI, en va descriure les dimensions i localització i va aportar com a prova de la seva existència les arribades fortuïtes d’alguns mariners.