Posts Tagged ‘neandertal’
[youtube]7DMvRznx2As[/youtube]
La separació de la branca neandertal i la de l’homo sapiens ve de més lluny del què es creia fins ara. Segurament es va produir fa un milió d’anys, mig milió més del càlculs actuals. Aida Gómez Robles ha fet una tesi doctoral que ho demostra. La investigadora treballa en el Centre estatal d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH) associada a la Universitat de Granada. Analitzant dentadures de pràcticament totes les espècies d’homínids que han existit els últims quatre milions d’anys, ha aconseguit trobar trets característics dels neandertals en poblacions europees molt antigues.
La investigadora ha trobat que és possible determinar correctament l’espècie a la qual va pertànyer una determinada dent amb una exactitud d’entre el 60 i el 80 per cent. Si es troba més d’una dent del mateix individu la probabilitat d’encertar la seva espècie s’acosta al 100 per cent.
Segons Gómez, de totes les espècies d’homínids que es coneixen actualment, cap d’elles té més d’un 5% de probabilitats de ser descendent dels neandertals i dels homo sapiens alhora. Per tant s’ha de concloure que el punt on es van separar evolutivament les dues espècies encara s’ha de trobar.
[youtube]9DAOsnHl0LY[/youtube]
Un equip internacional de científics ha desxifrat el primer esborrany del genoma del neandertal. La sorpresa ha estat que l’homo sapiens euroasiàtic comparteix de l’1% al 4% del seu ADN amb els neandertals. Això significa que les dues espècies d’homínids es van creuar entre elles segurament quan els sapiens van sortir de l’Àfrica. L’esborrany genòmic es va produir a partir de tres mostres del jaciment croat de Vindija, de tres individus femenins. Les mostres es van complementar amb la seqüenciació parcial de tres neandertals més, les restes de les quals es van trobar a Mezmaiskaya (Rússia), de Feldhofer (Alemanya) i a la cova de El Sidrón d’Astúries.
Per situar el genoma del neandertal en el context evolutiu es van seqüenciar a més cinc genomes humans complets. Un d’un sud-africà del grup San; el d’un africà del grup Yoruba; el d’un xinès Han; el d’un francès i el d’un nadiu de Papua-Nova Guinea. Per realitzar l’estudi publicat per la revista Science s’han arribat a seqüenciar 5.525 milions de nucleòtids (molècules). La investigació l’ha dirigit Svante Pääbo, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya) i hi ha participat el català Carles Lalueza-Fox, professor del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, ha va ser distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona 2007 d’Investigació Científica pels seus treballs en recerca del genoma del neandertals. Lalueza-Fox ha destacat que fragments sencers de cromosomes que tenim els humans moderns no africans són idèntics als neandertals. I això significa que hi va haver un contacte important entre les dues espècies ara fa entre 80.000 i 50.000 anys a l’Orient Mitjà.
L’estudi aporta una informació clau per entendre com van evolucionar els homínids. Fins ara hi havia dues grans teories. Una considerava que l’homo sapiens, originari de l’Àfrica, es va escampar cap a Europa i l’Àsia sense creuar-se amb altres espècies humanes més antigues. L’altra teoria apostava que hi havia hagut una evolució local a cada continent a partir d’una migració molt antiga, que es remuntaria a fa dos milions d’anys. L’estudi en qüestió demostraria que sapiens i neandertals es van trobar en zones de l’Orient Mitjà i que es van fer més que amics, i que contràriament al què es pensava fins ara no van desaparèixer davant la pressió dels homínids més moderns, sinó que aquests van incorporar part del seu genoma.
[youtube]w9_OlRZfQlw&feature=PlayList&p=A6E8FA10A0EEB262&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Aquesta setmana la revista Proceedings of the National Academy of Sciences ha publicat un estudi segons el qual la capacitat intel·lectual dels homes de Neandertal era similar al dels primers homes moderns que van habitar a l’Àfrica. L’estudi l’han fet antropòlegs espanyols, francesos i portuguesos a partir de l’anàlisi de curculles marines que els nenandertals utilitzaven com ornaments i que van ser trobades en dues coves de Múrcia. L’anàlisi de les pigmentacions vermelles i grogues suggereix que les curculles van ser usades com a cosmètics. Els científics diuen que és el primer cop que es descobreix que els neandertals s’ornamentaven el cos, una pràctica considera com una conducta dels homo sapiens. Segons el professor del Departament d’Antropologia i Arqueologia de la Universitat de Bristol, al Regne Unit, Joao Zilhao, aquesta és la primera vegada que es tenen proves clares que fa 50.000 anys -deu mil anys abans que es tingui constància de l’arribada d’homes moderns a Europa procedents de l’Àfrica- el comportament dels neandertals ja estava organitzat.
A les coves de Múrcia es van trobar cloves del mol·lusc Spondylus gaederopus que tenien restes de pigmentació vermella feta amb lipidocrocita i barrejada amb hematita i pirita. Els elements que formen aquesta mena de pedres són negres i reflectants cosa que suggereix que amb ells buscaven un element cosmètic. A la Cueva de los Aviones es van trobar concentracions d’un colorant groc, que segurament els neandertals van utilitzar sobre el cuirs i que estava fet per natrojarosita, un mineral de ferro també usat després com a cosmètic a l’Antic Egipte.
Això indicaria doncs, segons els científics que han fet aquest estudi, que els intercanvis culturals entre neandertals i sapiens en el moment del contacte a Europa eren molt similars. I descarta la teoria que els neandertals tinguessin aquest tipus de material perquè l’havien robat als sapiens, simplement perquè ja els tenien deu mil anys abans que l’home modern aparegués per Europa.