Posts Tagged ‘Pacífic’
[youtube]Duz-2v1Omvc&feature=fvsr[/youtube]
La temporada actual dels huracans a l’Atlàntic està sent, de moment, molt poc intensa. A diferència de les temporades anteriors el 2009 està sent força benèvol. Clar que la màxima intensitat arriba al mig de la temporada que comença el mes de juny i s’acaba el novembre. Darrerament la força dels huracans s’ha associat a l’escalfament del planeta. Aigua més calenta significa més energia, i més energia significa que els huracans tenen un potencial devastador. Aquest any però, els ciclons dels Pacífic han tret el protagonisme als huracans atlàntics. Coincidint amb això la revista Nature acaba de publicar un estudi de la Universitat de l’estat de Pennsilvània que assegura que la màxima activitat dels huracans no és la que hem viscut els darrers anys, sinó que es va produir durant l’Edat Mitjana.
L’equip investigador l’ha dirigit Michael Mann i han registrat l’activitat passada dels huracans combinant registres sedimentaris amb models estadístics d’indicadors climàtics. La sorpresa va ser que els dos models coincidien pràcticament en un 95% i que els registres suggerien que l’activitat recent dels huracans és relativament alta però que hi va haver èpoques pitjors, concretament entre els anys 900 i 1100, seguida per una disminució general d’aquests fenòmens cap a l’any 1200. I en aquella època això del canvi climàtic estava molt lluny de la situació actual. Què ho va provocar doncs? Els investigadors creuen que aquesta activitat extrema va ser causada pel fenomen de La Niña, a l’oceà Pacífic, i perquè les temperatures de l’aigua de l’Atlàntic van ser molt superiors a les habituals. L’estudi permetrà conèixer millor les condicions que fan que s’activin els huracans i poder predir-los amb més exactitud.
[youtube]7SVMJubrPlM[/youtube]
Científics nord-americans estan investigant el centre del Pacífic nord per estudiar una zona enmig de l’Oceà plena de residus plàstics que s’acumulen en una extensió de centenars de quilòmetres quadrats. La zona ha estat batejada com “la gran taca de deixalles del Pacífic“. Fa anys que els oceanògrafs han advertit del perill que significa que els residus plàstics acabin als mars, perquè no són biodegradables i l’única cosa que fan és anar-se fragmentant fins que les restes són tan petites que són menjades pels peixos que les confonen amb el plàcton. Un cop dins la cadena alimentària el plàstic circula d’animal en animal i pot arribar a l’home.
La investigació actual l’estan fent científics de la Universitat de Califòrnia a San Diego. La missió d’aquests científics és estudiar quantes deixalles s’estenen per una zona anomenada el “remolí” del Pacífic nord, com és distribueixen i com afecten la vida animal. Els residus plàstics són pràcticament presents a tots els mars, però en aquesta zona l’acumulació de deixalles és excepcional. El motiu són les corrents circulars d’aquesta àrea, en una zona de convergència de centenars de quilòmetres quadrats pròxima a les illes Hawaïi, entre el Japó i la costa oest dels Estats Units. L’expedició també vol analitzar si el material plàstic pot traslladar altres contaminant com els pesticides però també si aquestes deixalles poden actuar com a vehicles de transport d’algunes espècies que podrien així canviar d’ecosistemes i convertir-se en invasores.