Posts Tagged ‘petroli’
[youtube]VYhJcDM4dIU[/youtube]
El 22 d’abril el Green Hornet, un F/A-18 Super Hornet, es convertirà en el primer caçabombarder de l’exèrcit dels Estats Units que utilitzarà biocombustible per a volar. Omplirà el 50% dels seus dipòsits amb biocarburant procedent de l’oli de camelina (Camelina sativa). Aquesta planta no té utilitat alimentària i per això es considera que aquest biocdièsel és de segona generació. És un pas molt important perquè la despesa en combustible de l’exèrcit nord-americà és extraordinària. El 2007 el Pentàgon va pagar només a Shell, una de les empreses que els subministra carburant, 1.630 milions d’euros.
El què busca el govern nord-americà amb aquesta introducció parcial de biocombustibles és anar reduint la seva dependència energètica del petroli exterior i la reducció de combustibles fòssils, cada vegada més cars i escassos. I també, perquè no, demostrar la capacitat d’aquests avions de volar amb biocombustibles sense notar la diferència. De fet, l’Armada creu que entre el combustible JP-5 derivat del petroli i el biodièsel que surt de la camelina pràcticament no hi ha diferència. Però no s’enganyin, al darrera hi ha més un tema d’economia i estratègia que no pas mediambiental. L’exèrcit dels EUA és el més important del món, amb una capacitat destructiva sense precedents i seria una mica ridícul que vigilés les emissions de CO² dels seus caces mentre aquests llancen míssils i bombes.
El següent pas és portar els biocombustibles als vaixells un cop s’hagin enllestit els protocols que certifiquin el seu ús amb garanties. El Defense Energy Support Center és l’encarregat de subministrar biocarburants a l’Armada dels EUA. De moment, ha firmat un contracte de dos milions d’euros amb l’empresa Sustainable Oils pel qual es compromet a comprar 151.000 litres de biodièsel a partir de la camelina. Aquesta companyia ja ha signat darrerament contractes amb diverses companyies aèries per a començar a utilitzar els seus productes en avions comercials.
[youtube]yaj_xqbWT3k[/youtube]
Un estudi governamental britànic que s’ha filtrat al diari The Times assegura que els biocombustibles utilitzats en els cotxes són més contaminants que el gasoil extret del petroli. Teòricament un litre de combustible obtingut de l’agricultura hauria teòricament de reduir les emissions de diòxid de carboni en un 35% si es compara amb un litre de combustible fòssil. I això, estrictament, és cert. Però l’estudi encarregat pel Ministeri de Transports britànic assegura que el combustible a base d’oli de palmera incrementa les emissions en un 31% si es té en compte el diòxid de carboni alliberat en el procés de conversió de boscos o prats en plantacions. Una cosa que també passa amb els biocombustibles de soja i colza.
La Unió Euroepa obliga a que entre un tres i un quatre per cent del combustible tingui origen vegetal i aquesta proporció s’anirà incrementant anualment fins un 13% el 2020. Els biocombustibles són una bona solució per deixar de banda la dependència extrema del petroli, però està clar que els olis reciclats o els que s’obtenen d’elements no comestibles són els que s’han de potenciar. Apostar per biocombustibles com l’oli de palma és una mala inversió perquè significa destruir selva per a fer-hi plantacions de palmeres, amb la pèrdua de diversitat biològica que això significa.
La Comissió Europea confia en protegir el seu objectiu en matèria de biocombustibles mitjançant una revisió de les normes, que donaria a les plantacions de palma el mateix estatus que els boscos naturals. Això en el fons demostra la preocupació europea per la seva indústria de biocombustibles si en el model de sostenibilitat s’inclou en el futur, no la contaminació directa de l’ús de biocarburants, sinó els canvis que han patit les terres per al seu conreu.
[youtube]AMaMx7s-EVc[/youtube]
Avui que es tanca la cimera del clima de Copenhaguen és interessant veure quines són les perspectives que l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) té pels pròxims anys. I les que té són força contradictòries amb els resultats que sortiran de Dinamarca. Però crec que el què passarà s’aproximarà més al que pronostica l’AIE que els compromisos -potser hauríem de dir desitjos- sorgits de la cimera. Com a mínim les dues coses són contradictòries. Anem a veure. D’una banda tenim el compromís de reduir les emissions de diòxid de carboni, causants en bona part de l’escalfament global i el conseqüent canvi climàtic. Reduir-les passa, entre altres coses, en deixar de tenir una economia dependent del petroli i canviar-la per una que s’alimenti de les energies renovables. Tampoc es té en compte que l’increment diari de la població de la Terra és d’unes dues-centes mil persones i que la població mundial s’aproxima als 7.000.000.000 de persones. Això implica una necessitat molt més gran d’energia que les sostenibles no poden cobrir. Per això veig complicat que si la demanda del petroli continua augmentant es pugui frenar significativament l’escalfament global.
L’AIE afirma que entre el 2010 i el 2014 cada any augmentarà un 0,9% la demanda de petroli. Es veritat que la crisi ha frenat el creixement desmesurat de la demanda de cru, però la carrera alcista ja està tornant a arrancar. El 2009, respecte del 2008, la demanda va baixar 1,4 milions de barrils diaris i s’ha quedat en 84,9 milions de barrils diaris. Però l’any vinent ja parlarem d’una mitjana de 86,3 milions diaris. Els exercicis següents, la tendència a l’increment continuarà amb 87,5 milions de barrils diaris el 2011; 88,7, el 2012; 89,8 milions de barrils diaris pel 2013 i 90,9 milions pel 2014.
Aquest augment de la demanda provindrà bàsicament dels països emergents però en els desenvolupats hi haurà un estancament del consum de cru o fins i tot una davallada per l’entrada d’energies renovables.
Però d’on sortirà el cru d’aquests pròxims cinc anys? Els principals països productors continuaran sent bàsicament els mateixos amb una Aràbia Saudita que posarà al mercat 12 milions de barrils diaris; però Angola, l’Iraq i Nigèria augmentaran significativament la seva producció, mentre que Rússia reduirà la seva producció.
I finalment, els biocarburants que avui en dia representen 1,6 milions de barrils diaris passaran a ser de 2,2 milions el 2014 i estaran produïts bàsicament al Brasil i als EUA. Una misèria, un 2,4%, si es compara amb la producció de petroli fòssil. Per això està clar que la substitució del petroli per combustibles biològics és ara per ara impossible i que per tant les emissions de diòxid de carboni continuaran per molt que els governs reunits a Dinamarca s’entossudeixin a dir el contrari.
[youtube]dHweIXv2DF0&feature=PlayList&p=8148D90868784854&index=0[/youtube]
L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha advertit que la demanda mundial d’energia augmentarà un 40% els pròxims vint anys. Segons l’AIE, el 2030 el preu del barril de petroli arribarà als 115 dòlars, mentre que el 2020 serà de 100 dòlars. Encara que aquestes previsions són per filar molt prim i depenen de factors que no tenen res a veure amb el consum, sinó simplement a vegades amb la mateixa especulació, el que està clar és que els pròxims anys el món necessitarà molta més energia. I si el món necessita més energia vol dir que el petroli continuarà almenys tres dècades més sent qui estiri del carro energètic. Però, i més enllà?
Pel 2009 l’AIE calcula que la frenada de l’activitat econòmica provocada per la crisi farà que el cru s’estabilitzi en un preu que voltarà els 60 dòlars per barril. Els càlculs de la AIE preveuen un increment anual de l’1% en la demanda de petroli. Si el 2008 es van consumir 85 milions de barrils diaris el 2030 seran 105 barrils diaris. De qui pocs anys es calcula que la Xina superarà als Estats Units com a màxim consumidor de petroli i gas.
I si es continua consumint a aquest ritme petroli què passarà amb el canvi climàtic? Doncs en aquest tema pinta malament. Només un pla global de donar pas a noves energies sostenibles, com l’hidrogen, pot mantenir l’augment de la temperatura global en dos graus i no en sis si es continua cremant combustibles fòssils al ritme actual. L’ideal és complir el que s’anomena Escenari-450, o sigui no superar les 450 partícules de diòxid de carboni per millor. Actualment l’atmosfera ja conté 390 partícules per milió i la concentració de CO² augmenta vertiginosament. Si el 2020 no es comença a reduir el consum d’energia, la concentració de diòxid de carboni superarà les 450 partícules per milió i l’escalfament global serà irreversible. Però això implicaria frenar radicalment el consum de petroli i gas, potenciar els cotxes híbrids i elèctrics de forma ràpida i que quasi la meitat de l’energia vingui de fonts renovables. Unes fites molt i molt complicades d’aconseguir.
[youtube]x90SGKGEbuQ[/youtube]
L’indústria petrolífera està convençuda que els combustibles fòssils continuaran sent absolutament necessaris les pròximes dècades, tot i l’amenaça per a l’escalfament global que representen. Conscients que les energies renovables són insuficients per assegurar l’abastament a curt i mig termini, creuen que el carbó i el petroli tenen encara molts anys de vida per davant. Aquesta setmana hi ha hagut a Londres un fòrum, anomenat Petroli i Diner, que ha tractat sobre el tema. Els representants de les companyies petrolíferes l’han aprofitat per reivindicar el paper principal dels combustibles fòssils en el món actual. El secretari general de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), Abdal·là el-Badri, va ser un dels més crítics amb l’energia nuclear i els biocombustibles. El-Badri afirma que un país només pot estar cinc o sis anys convertint el seu menjar en energia, referint-se als biocombustibles, però no més. En part té raó. Actualment si un país industrialitzat volgués canviar absolutament el seu consum de petroli per biocombustibles, bioetanol o biodièsel, hauria de plantar tota la seva superfície de blat de moro o canya de sucre. I quan dic tota la seva superfície, vull dir tota. I encara no en faria prou. Per tant, els biocombustibles són part de la solució per anar abandonant la dependència total del petroli, però no són l’única solució. Fins i tot en això hi està d’acord el president de l’Agència Internacional d’Energia (AIE), Nobuo Tanaka, defensor de l’energia nuclear i de les renovables per fer front a l’escalfament global, però que admet que el món necessitarà en les pròximes dècades petroli per obtenir energia.
El director executiu de British Petroleum (BP) ha estat més precís i ha assegurat que els combustibles fòssils cobriran el 80% de la demanda energètica mundial el 2030. Si té raó, qui pensi que es podrà evitar l’escalfament global que se’n comenci a oblidar. El fòrum de Londres va ser organitzat per l’International Herald Tribune i la companyia d’anàlisi Energy Intelligence. Una altra de les conclusions de la reunió ha estat la conclusió, bastant òbvia per cert, que en el futur hi haurà països com el Brasil, Mèxic, l’Índia o la Xina, que amb la seva demanda influiran decisivament en el mercat petrolier. I que, les variacions de preus que abans tardaven anys en produir-se, en el futur es produiran en mesos o setmanes depenent de les alteracions polítiques i econòmiques que es vagin produint.
[youtube]Ib5RjiKMB4o&feature=related[/youtube]
Un informe del Consell britànic de’investigació sobre l’Energia afirma que la producció mundial de petroli començarà el seu declivi a partir de la pròxima dècada i que això tindrà repercussions serioses si no es prenen les mesures adequades. Els autors d’aquest estudi alerten del risc que el consum mundial de cru arribi al seu zenit i comenci a faltar petroli, cosa que en provocaria un augment ràpid del seu preu. Saber el moment en què s’arribarà a la màxima producció de cru no es cosa fàcil. Alguns parlaven de l’any 2000, altres del 2010, altres del 2020 i altres del 2030… Però l’aparició constant de nous i espectaculars jaciments fa que aquesta data fatídica s’hagi anat movent constantment. A partir de l’any 2000 es cert que la majoria de jaciments “fàcils” s’han acabat i que ara el cru s’ha d’anar a buscar en unes condicions molt més complicades. Segons l’estudi, a partir del 2020 la producció de petroli entrarà en una fase de declivi terminal. No s’extreurà prou cru per a satisfer la demanda i es buscaran altres combustibles fòssils encara més contaminants, com les sorres de quitrà. Els experts britànics fan una crida als governs perquè ho tinguin en compte i aprofiten els pròxims anys per apostar decididament per noves fonts energètiques netes i renovables, així com per la substitució gradual dels vehicles que utilitzen derivats del petroli per altres d’elèctrics o que puguin usar biocombustibles.
[youtube]Dr4t2lzHPh0[/youtube]
La petroliera nord-americana Chevron està estudiant utilitzar l’energia solar per extreure petroli a Califòrnia. La idea és concentrar els raigs solars en un tanc d’aigua per convertir-la en vapor i bombejar-la dins un pou de petroli per provocar la sortida del cru. Chevron s’ha associat amb l’empresa BrightSource i experimentarà el sistema al jaciment petrolier de Coalinga, que estarà operatiu a finals d’any. La potència instal·lada serà de 29 MW i utilitzarà uns 3.000 miralls per concentrar la llum sobre torres de 91 metres plenes d’aigua. Actualment l’energia que s’utilitza per a bombejar l’aigua és el gas natural.
La idea d’ajudar-se d’una energia neta com la solar en el sector de les energies tradicionals no és nova. Ausra utilitza aquest sistema de subministrament de vapor per augmentar l’eficiència d’una central de carbó a Austràlia. L’Electric Power Research Institute està estudiant la tecnologia per al seu ús en centrals tèrmiques també per a millorar-ne l’eficàcia.
[youtube]-jPEn9ppnwU[/youtube]
A 22,3 graus de latitud nord i 91,2 graus longitud oest amb la península mexicana del Yucatán com a zona costanera més pròxima els antics mapes situaven l’illa Bermeja o illot Bermejo. Però actualment en aquestes coordenada no hi ha res, només aigua. Els primers mapes on apareix l’illa fantasma són del segle XVI però l’últim que hi fa referència és del 1907. Va existir doncs aquest illot? La Cambra de Diputats de Mèxic ha encarregat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) la missió d’esbrinar on i què va passar amb l’illa en qüestió. Les primeres investigacions no han donat cap fruit, però els científics la continuen buscant. Per què aquest interès? Si es troba l’illot, encara que estigui submergit les aigües territorials mexicanes s’ampliarien considerablement en una zona coneguda com Hoyo de la Dona Oest, farcit de jaciments de petroli, sobre els quals tindrien dret d’explotació.
Com es troba una illa que no existeix? Doncs primer els investigadors han analitzat més de cent cartes marítimes on hi surt representada l’illa Bermeja i van descobrir que en l’aspecte de l’illot s’aprecien clarament dos períodes. La primera referència és de l’any 1539 i fins al final del segle XVIII, principis del XIX quan l’illot va desaparèixer. Alguns mexicans asseguren que la CIA va dinamitar l’illa, però la Central d’Intel·ligència dels EUA va ser creada el 1947, molt després de la desaparició de l’illot. Si Mèxic pogués confirmar que l’illa Bermeja va existir podria obtenir entre 22.000 i 500.000 milions de barrils de petroli. Sense aquest minúscul illot Mèxic deixa de controlar bona part del golf. Una empresa nord-americana Reading and Bates Corporation a finals del segle XX va realitzar treballs de perforació en aquesta zona. Però el més segur és que l’illa, que segurament ha existit, acabés desapareixent per una combinació de fenòmens climàtics i tectònics.
L’illa Bermeja no és l’única illa fantasma. A les Canàries encara hi ha la llegenda d’un illot que apareix i desapareix coneguda com l’illa de San Borondón. Estaria situada entre les illes de La Palma, la Gomera i Hierro. Durant els segles XVI, XVII i XVIII es van organitzar expedicions oficials per descobrir-la i conquerir-la. Leonardo Torriani, enginyer encarregat per Felip II de fortificar les Canàries a finals del segle XVI, en va descriure les dimensions i localització i va aportar com a prova de la seva existència les arribades fortuïtes d’alguns mariners.
[youtube]46RQCauAcmw[/youtube]
Un dels orígens de l’actual crisi va ser la desmesurada pujada del preu del barril de petroli que va disparar la inflació i va suposar que els combustibles castiguessin excessivament les malmeses economies. Però curiosament la crisi també afecta a la indústria petroliera. La producció de petroli i gas del Mar del Nord, una de les zones sota control Occidental més riques en hidrocarburs, es veurà dràsticament reduïda arran de les dificultats econòmiques. Ho assegura el Finantial Times que dóna unes dades molt contundents: durant el primer trimestre del 2009, comparat amb l’any anterior, el nombre de pous d’exploració perforats al Mar del Nord s’ha reduït un 78%. Segons el grup UK Oil&Gas pronostica que la perforació de nous pous pot reduir-se aquest any un 66%. Aquests pous d’exploració són el pas previ per avaluar les perspectives de producció d’una zona a llarg termini. Si no es busquen nous pous, durant els pròxims anysmolts dels quals ara s’està extraient gas i cru s’esgotaran. Es calcula que si continua l’actual situació, en comptes de satisfer el 45% de les necessitats de cru i gas del Regne Unit pel 2020, el Mar del Nord només cobriria el 12% de la demanda. A la pràctica això significa que la UE en el seu conjunt dependria cada vegada més del gas i petroli que arriba de Rússia o dels països de l’Orient Mitjà. A més, hi ha un problema afegit. La producció que es fa al Mar del Nord és molt més complicada que en altres indrets del món. Ja hi ha hagut tragèdies en alguna plataforma -com la Piper Alfa- i el manteniment d’aquestes és molt car. Els pous que es troben al Mar del Nord cada vegada són més petits i menys productius. Però és que a més les condicions d’extracció de les plataformes petrolieres al mig d’un mar tan fred i amb tants temporals són extremadament difícils i enormement cares. I més ara, quan el petroli es torna vendre a uns preus per barril quasi cent dòlars per sota el què valia ara fa un any. Això significa menys ingressos per a les companyies, menys possibilitat d’exploració, menys possibilitat d’explotació i per tant de subministrament. Curiosa crisi aquesta que castiga fins i tot als qui l’han provocada.
[youtube]9qWML1fTc5Y[/youtube]
A Ginebra s’ha celebrat una conferència internacional sota el títol de «Pacte d’Energia» en què han participat els principals països productors de petroli. A part de dir que el preu del barril s’ha de situar entre 60 i 75 dòlars, ara està al voltant dels 40, també van defensar la viabilitat futura dels combustibles fòssils com a fonts centrals d’energia futura. La intervenció més interessant l’ha fet el ministre saudita de Petroli, Alí al-Naimi, amb uns arguments força simplistes que, al meu entendre, demostren la preocupació entre els països exportadors de petroli (OPEP) perquè la crisi també els afecte -no és el mateix vendre a 150 que a 40 quan vens milions de barrils cada dia-, i perquè tenen por a que l’aposta que volen fer els països occidentals per les energies renovables acabi amb la seva moma de les últimes dècades. Al-Naimi, per exemple, diu que les energies no renovables, especialment el petroli, seguiran sent fonamentals les pròximes dècades. Té raó. Clar que ho diu el representant d’un país, l’Aràbia Saudita, que té el 25% de les reserves mundials de cru i que al ritme d’extracció actual poden anar fent tranquil·lament com a mínim cinquanta anys més. També diu que no totes les energies renovables també devasten i degraden la naturalesa. Ho diu fent referència a que, segons ell, entre 1,5 i 2 milions de persones moren cada any a causa de la contaminació interior causada per la mala ventilació interior quan es crema fusta i biomassa per cuinar! No ha dit, però els milions que moren per la contaminació provocada per l’ús dels combustibles fòssils i que són uns quants milions més. Al-Naimi també diu que si es potèncien les energies alternatives en països pobres això serà més «costós i danyí pel medioambient a causa de la deforestació». Ho diu perquè s’està deforestant la selva amazònica per a plantar-hi conreus energètics per fer biocombustibles i això, segons el ministre saudita, és horrorós perquè competeixen amb la cadena alimentària i destrueixen els boscos. El ministre deu considerar que es millor que els països pobres depenguin de les importacions de cru i que es millor que cremin petroli que no fusta, així els pobres sempre dependran de l’energia dels rics, no fos cas que amb les energies alternatives algun dels pobres deixés de ser-ho.