Posts Tagged ‘salut’
[youtube]rTX61qR5gfY[/youtube]
Un grup d’investigadors del Jewish General Hospital Lady Davis i la Universitat McGill de Montreal estan experimentant un nou tractament que ha aconseguit revertir el desordre autoimmune de l’esclerosi múltiple en ratolins. Aquesta malaltia afecta el sistema nerviós i afecta unes 40.000 persones arreu del món, principalment persones blanques i de països allunyats de l’Equador. La malaltia es una resposta immunològica del mateix cos que acaba afectant el sistema nerviós, atacant-se a si mateix. Això provoca una progressiva discapacitat física i cognitiva que a la llarga invaliden la persona. És difícil de diagnosticar aviat perquè els símptomes són freqüents en altres malalties. El nou tractament, el GIFT15, intenta ser una teràpia cel·lular personalitzada que busca suprimir la resposta immunològica. Per aconseguir això s’han fusionat dues proteïnes que, de forma separada, actuen com a estimulants del sistema immunològic, però juntes tenen l’efecte contrari. Aquest efecte converteix cèl·lules B en cèl·lules similars a les T, eliminadores de la resposta imminulògica. En rates funciona, ara s’haurà de veure si es pot aplicar als humans. En tot cas s’hauran de treure cèl·lules B del malalt i tractar-les amb GIFT 15, i un cop transformades tornar-les al pacient. La tècnica, si funciona en humans, podria servir per actuar contra altres malalties que tenen un origen similar, o per controlar el rebuig dels pacients que han rebut un òrgan.
[youtube]ZBVWz9r4pZ4&feature=PlayList&p=501B269C7BA20F72&playnext=1&playnext_from=PL&index=3[/youtube]
Un dels principals problemes en les operacions hospitalàries és la tolerància dels pacients a l’anestesia, sobretot a la general que s’aplica per fer les grans cirurgies. Ara investigadors de l’Hospital General de Massachusetts, als Estats Units, han desenvolupat una nova anestèsia general més segura per als pacients més greus. L’experiment, realitzat de moment només en animals l’ha publicat la revista Anesthesiology. La prova s’ha fet a partir d’un anestèsic existent amb el fàrmac MOC-etomidat. La diferència d’aquest nou producte és que no provoca una caiguda ràpida de la pressió sanguínea com fan la majoria d’anestèsics o la supressió de l’activitat de la glàndula adrenal durant un període prolongat de temps. El director del projecte, Douglas Raines, explica que la diferència és que el nou fàrmac manté la pressió sanguínea més estable i redueix la durada de la supressió adrenal. En pacients greus o vells, les grans caigudes de tensió poden ser molt perilloses, i per això s’ha treballat en la recerca d’un fàrmac més fàcil de metabolitzar. Les proves amb el MOC-etomidat s’han fet amb granotes i rates, i s’ha pogut comprovar que la recuperació dels animals després de l’anestèsia també era molt més ràpida.
[youtube]KwLr_a8NcsI[/youtube]
Un estudi de l’Escola de Medicina i Salut Pública de la Universitat de Wisconsin, dirigit pel professor Richard Weindruch, publicat per la revista Science, acaba de demostrar que una dieta baixa en calories no només ajuda a prevenir malalties sinó que retarda l’envelliment i allarga la vida. L’estudi s’ha fet amb micos hi ha durat vint anys. A un grup se’ls va deixar menjar lliurament, mentre que a un altre grup se’ls va fer menjar el mateix però reduint un 30% les calories. Els resultats són espectaculars. Després de dos dècades només han sobreviscut la meitat dels micos que menjaven el què volien. En el grup amb el menjar controlar la supervivència ha estat del 80%. Però és que a més, la incidència de tumors cancerosos, malalties cardiovasculars en els què menjaven menys calories ha estat de la meitat i no s’ha presentat cap cas de diabetis.
Què és una caloria? És una mesura calòrica, l’energia necessària per escalfar un grau centígrad un gram d’aigua destilada a nivell de mar. En alimentació s’utilitza la quilocaloria (Kcal), l’energia necessària per escalfar un quilo d’aigua un grau. La quantitat de calories necessàries depèn de cada persona i de les activitats que realitzi. De fet hi ha tres elements que s’han de calcular. El primer és el ritme bassal, l’energia mínima que necessita el cos per funcionar -respirar, bategar el cor, obrir i tancar els ulls…-; l’altre element és l’activitat que es realitza, no és el mateix una persona que talla arbres amb una destral que una que està davant l’ordinador assegut; i finalment el consum de calories necessari per a preparar els aliments consumits per a ser aprofitats per l’aparell digestiu. Per això després d’un bon àpat ve son i ganes de descansar. El ritme bassal dels homes és més superior al de les dones, o sigui, en repòs cremen més calories. Per això les dones tendeixen a tenir més fred i a dormir més tapades que els homes.
Hi ha diverses fórmules per a calcular les calories que necessitem, però una de les més afinades és la fórmula de Harris-Benedict que té unes constants fixes i unes dades variables que depenen de cada persona.
Homes: 66,473 + (13,752 x pes en kg) + (5,0033 x altura en centímetres) – (6,755 x edad en anys)
Dones: 655,0955 + (9,463 x pes en kg) + (1,8496 x altura en centímetres) – (4,6756 x edat en anys)
El resultat s’ha de multiplicar per un índex d’activitat.
1 si la persona és inactiva o sedentària.
1,2 per una persona amb una lleugera activitat física, com caminar.
1,4 per una persona amb activitats quotidianes que fa de forma dinàmica.
1,6 per a persones molt actives i que fan exercici tres cops per setmana.
1,8 per a esportistes i persones que realitzen treballs físics extrems.
Si se supera la ingesta de calories necessàries és quan es produeix augment de pes. Les societats occidentals tenen un greu problema d’obesitat per la mala dieta. Les persones solen necessitar entre 1.500 i 2.500 calories diàries. Però alguns menus d’establiments de menjar ràpid són autèntiques bombes calòriques. Una hamburguesa amb patates, ketchup, maionesa i un gelat de postres pot arribar aportar 1.500 calories. Algunes hamburgueses gegants que són força habituals als Estats Units arriben a contenir 3.000 calories, suficient per menjar només això un cop cada dos dies.