Posts Tagged ‘sequera’
[youtube]aGJEwlWcEHU[/youtube]
Seixanta milions de xinesos pateixen una sequera molt severa que fa qüestionar un faraònic projecte hidrològic per portar aigua des del sud de la Xina a les grans ciutats del nord i de l’est del país. El projecte de desviament d’aigües sud-nord es va començar a elaborar el 2002 i es calcula que té un cost aproximat de 44.000 milions d’euros. Es vol treure l’aigua dels rius Groc i Yangtsé cap a les zones urbanes litorals. Un macroprojecte amb un impacte ambiental enorme i que ja ha demostrat que pot ser un fracàs sonat.
Resulta que la falta de pluges en zones on habitualment plovia molt gràcies al canvi climàtic global ha començat a fer aixecar veus contra el projecte perquè podia allargar i empitjorar els efectes de la sequera. Si es treu aigua del sud per portar-la al litoral i ja no hi ha aigua per a molts xinesos després ni uns ni altres en tindran. La zona del nord-est de la Xina concentra el 35% de la població mentre que només té el 7% dels recursos hídrics. Sort que estan al costat del mar i d’aigua no els faltarà, perquè està clar que la solució no es portar-la d’altres territoris que la necessiten.
El sud-oest del país té una sequera molt forta des de fa diversos mesos. Les collites de tè i cereals s’han arruïnat, els rius Mekong o Yangtsé han reduït ostensiblement el cabal i milions de persones i caps de bestiar pateixen la manca d’aigua. En falta tanta que el govern xinès ha hagut de destinar ajudes d’emergència pels afectats.
El més curiós és que podem parlar de la Xina o podem parlar de l’Estat espanyol o de Catalunya mateix. En els dos llocs també es parla amb una facilitat absoluta de transvasar aigua de l’Ebre cap al sud, del Roïna cap a Catalunya, del Ter cap a Barcelona sense respectar el seu cabal natural… I el més fotut és que es treu aigua dels cursos naturals dels rius per a portar-la a ciutats macropoblades que s’han edificat en zones on ja se sabia que no hi havia prou recursos hídrics. Però si han deixat fer i ara tot passa per resoldre-ho amb transvasaments. Ningú parla seriosament de que els edificis estiguin obligats a recollir l’aigua de la pluja; que els edificis tinguin doble instal·lació d’aigua per no llençar pel vàter aigua potable; per reutilitzar l’aigua de les depuradores; per desalinitzar l’aigua de mar de forma habitual… Solucions n’hi ha moltes però suposo que per interessos econòmics els polítics prefereixen les inversions en ciment.
[youtube]T-21Rbju3Ck[/youtube]
Els rius són font de vida i les preses alteren els ecosistemes fluvials, sobretot quan es fan de mides monstruoses i es valora més el rendiment energètic que poden donar que no els danys ecològics i socials que poden generar. Etiòpia està construint una presa hidroelèctrica gegant que amenaça 200.000 persones que viuen a la vall del riu Omo. L’organització ecologista Survival està realitzant una campanya per a frenar la construcció que l’empresa italiana Salini Construttori està fent de la presa Gibe III. Aquesta empresa va construir la Gibe II però només deu dies després de la seva inauguració es va mig ensorrar.
Si hi ha pantans els rius deixen d’aportar sediments i les fèrtils ribes van perdent la seva riquesa en no arribar nutrients en la quantitat que ho feien. Com a la majoria de grans rius africans els habitants de la vall de l’Omo aprofiten el terreny que deixa al descobert el riu en les èpoques més seques per al conreu. En una zona castigada per la sequera les modificacions dels cursos fluvials tenen uns efectes molt més grans. Segons Survival, la tribu Kwegu, caçadors-recol·lectors es veurà amenaçada perquè es reduiran les captures de peixos dels quals s’alimenten.
Survival també denuncia que el govern d’Etiòpia vol llogar grans extensions de terres tribals a companyies estrangeres per a la producció a gran escala de collites o plantes per a fabricar biocombustibles, que es regaran amb l’aigua de la Gibe III. L’ONG també assegura que els nadius no en saben res del projecte, que no n’estan informats perquè s’han tancat les associacions comunals per impedir que es parli del tema de la presa.
El riu Omo és la principal font d’abastament del llac Turkana, de Kenya, a les ribes del qual viuen 300.000 persones que hi porten el bestiar a beure i que hi pesquen. Una reducció del cabal de l’Omo també els podria afectar greument. En fi un desastre d’enormes conseqüències. Això sí, un cop acabat el projecte generarà 1.870 Megawatts. Actualment Etiòpia només en genera uns 800 Mw.
[youtube]1PWGLsPYsHk[/youtube]
Investigadors de la Universitat Politècnica de València i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han desxifrat l’estructura del receptor d’una hormona que pot augmentar la resistència dels conreus de plantes a les situacions de sequera. La troballa permetrà desenvolupar productes fitosanitaris més eficaços amb molècules sintètiques que imitin l’efecte de l’hormona àcid abscísic (ABA). El què s’ha aconseguit és definir l’estructura tridimensional d’un dels receptors, el PYR1, de l’ABA. L’estudi s’ha publicat a la revista Nature.
Ho ha explicat l’investigador del CSIC Pedro Rodríguez Egea. L’hormona és clau perquè les plantes afrontin situacions de sequera, i els investigadors han aconseguit descriure com el receptor PYR1 interactua amb la fitohormona per desencadenar la resposta de la planta a l’estrès hídric. En moments de sequera, es podrien polvoritzar sobre les plantes aquestes molècules sintètiques perquè es puguin adaptar millor a les situacions de manca d’aigua. El canvi climàtic està produint alteracions del ritme de pluges a molts llocs del món. En aquests moments, per exemple, tot el continent sud-americà està patint fortes sequeres que afecten els conreus. La troballa podria permetre evitar la pèrdua de milers d’hectàrees de cultius afectades per la manca d’aigua.
[youtube]0bHnisZRxRs[/youtube]
El govern de l’Equador ha començat a racionar el fluid elèctric en sectors residencials de les ciutats del país, per evitar majors problemes a la indústria i al comerç. Si ahir parlàvem dels efectes de la sequera en el llac Titicaca, a la frontera entra Bolívia i el Perú, ara ja s’estan produint altres conseqüències a la regió. El problema rau en la principal planta hidroelèctrica del país, Paute, afectada per la greu sequera. Aquesta central ha reduït la seva producció d’energia d’uns 1.000 megawatts a uns 350. De moment s’espera que els talls elèctrics s’allarguin dos mesos, sinó comença a ploure i els rius que alimenten la presa de Paute no hi aboquen més aigua. El govern de l’Equador té diversos projectes hidroelèctrics en marxa per a evitar en el futur que els problemes de sequera afectin la capacitat de producció elèctrica del país.
[youtube]NirEvUCU8JM&feature=PlayList&p=B51921A0BA926053&playnext=1&playnext_from=PL&index=1[/youtube]
Un estudi científic realitzat per dos catedràtics, Antonio Rico Amorós i Antonio Gil Olcina, de l’Institut de Geografia de la Universitat d’Alacant ha demostrat que la primera referència història al canvi climàtic feta a l’Estat espanyol va ser d’una sequera que va afectar Alacant , Murcia i Almeria entre el 1846 i el 1850. En aquell moment es va atribuir la manca de pluges i a la deforestació que estava patint la zona. I segurament no anaven desencaminats. Fins i tot el diari la Gaceta de Madrid va organitzar un concurs d’idees per trobar solucions al problema. L’episodi en qüestió podia tenir relació amb un canvi climàtic provocat per un fenomen pròxim. No seria fins un centenar d’anys després quan l’emissió de gassos a l’atmosfera augmenta de forma alarmant i comencen a sentir-se les primeres veus alerten d’un escalfament anormal de la Terra. Al llarg de la segona meitat del segle XX les emissions han continuat i els fenomens meteorològics extrems s’han convertit en coses freqüents. Però realment ha estat a partir del segle XXI quan s’ha creat una consciència general que el problema era molt seriós -encara hi ha escèptics- i que s’havia d’actuar de forma urgent per a suavitzar-ne els efectes. En tot cas, les notícies que ens arriben sobre desglaç dels gels permanents tant de les muntanyes com dels pols no fan res més que certificar que els efectes de l’activitat humana sobre el clima tenen uns efectes que veurem si es poden solucionar o els homes han de començar a habituar-s’hi.