Posts Tagged ‘Sol’
[youtube]T_VTmb6oX0k[/youtube]
El Sol es va formar fa uns 4.600 milions d’anys; la Terra va crear-se poc després, 4.500 milions d’anys; i el què considerem vida va aparèixer en el planeta fa 3.800 milions d’anys. Fa uns 3 milions d’anys van aparèixer els primers homínids, encara que l’homo sapiens va entrar en escena fa només 195.000 anys i només fa 50.000 anys que aquests sapiens es van tornar més sapiens. Des de la formació de la Terra periòdicament s’han produït episodis que per diversos motius han provocat una alteració del planeta. Les restes fòssils permeten saber que durant els últims 600 milions d’anys s’han produït, com a mínim una vintena d’episodis d’extinció en massa de les espècies, però hi ha hagut cinc moments claus en la història del planeta que van acabar amb bona part de la biodiversitat i van fer canviar el curs de l’evolució. La primera extinció es va produir fa 435 milions d’anys (paleozòic-era primària) quan una llarga glaciació quasi acaba amb la vida marina. La segona extinció es va produir fa 367 milions d’anys (devònic) quan per causes desconegudes van desaparèixer un gran nombre d’espècies de peixos i el 70% d’invertebrats marins. La tercera extinció va ser la més forta i es va produir fa 245 milions d’anys (entre la era primària i la secundària). Van desaparèixer el 90% de totes les espècies marines i terrestres. La quarta extinció és de fa 210 milions d’anys (triàsic) durant la qual van desaparèixer el 75% dels invertebrats marins i es van extingir els rèptils mamiferians que van ser substituïts pels dinosaures. Però el regnat d’aquestes bèsties es va acabar amb la cinquena extinció, la del cretaci, ara fa 65 milions d’anys, quan els mamífers es van estendre per tots els espais terrestres i els peixos van ocupar els mars.
Ara s’ha fet pública una investigació que dóna un resultat sorprenent i que va lligat al què he explicat abans. Un detallat anàlisi de nous fòssils d’animals marins dels últims 542 milions d’anys ha provocat una sorpresa perquè la biodiversitat augmenta i disminueix en un cicle estimat d’uns 62 milions d’anys, sense que es conegui quin pot ser el motiu que aquestes extincions en massa siguin tan cícliques. La investigació l’han realitzat investigadors del Departament d’Energia del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley i la Universitat de Califòrnia, encapçalats per Richard Muller. No tenen clar què pot causar aquestes extincions però, suposen que en part ha estat qüestions geològiques però sobretot per una causa astronòmica i d’aquí la seva periodicitat. Cada 62 milions d’anys el Sol entraria en una zona determinada on hi hauria una forta influència gravitacional que pot fer variar sistemàticament les condicions de l’ecosistema terrestre, alterant el clima i provocant la desaparició massiva d’espècies. En tot cas si el cicle és de 62 milions d’anys i fa 65 milions que es va produèixer la cinquena extinció, la sisena porta tres milions d’anys de retard. O sigui des de l’aparició dels homínids.
[youtube]mcOrsAJx2l0[/youtube]
La NASA ha detectat que el Sol està en una fase d’estranya quietud, molt poc freqüent, amb moltes menys taques a la seva superfície i una menor intensitat en les flamarades. Des del setembre passat també s’ha detectat que el vent solar s’ha reduït en un 20% des de mitjan dècada dels anys noranta. Per què és anormal aquesta tranquil·litat solar? Durant el segle XIX l’astrònom alemany Heinrich Schwabe va comprovar que el Sol tenia uns cicles que es complien amb molta regularitat cada 11 anys. Durant dos-cents anys els períodes d’alta i baixa activitat s’han succeït de forma quasi exacta. Però ara això no s’ha produït. I quan els pronòstics han augurat una reactivació de l’activitat solar, ha passat tot al contrari, ha continuat disminuïnt. Durant el 2008 el Sol va estar sense taques solars 266 dies, un 73% de l’any, una activitat molt baixa. Però durant el 2009 no hi ha hagut taques durant 78 dies, un 87%. Això crea incertesa perquè fa molt difícil preveure quan el Sol tornarà a activar-se fins a arribar al punt de màxima activitat, un període que dura de tres a quatre anys. També s’ha registrat el nivell més baix d’irradiació solar dels últims 55 anys, cosa que indica un afebliment del camp magnètic global del Sol. Diverses sondes espacials de la NASA han detectat que la brillantor del Sol ha baixat des del 1996 un 0,02% pel que fa a les ones visibles i fins a un 6% dels raigs ultraviolats. A veure si al final tot serà cosa de l’astrologia i haurem d’esperar que el Sol s’activi per refer l’economia mundial.
[youtube]opuY0GUq4mQ&feature=PlayList&p=55778F7877AD4AB9&playnext=1&playnext_from=PL&index=37[/youtube]
Els qui neguen, com Aznar, que l’home estigui provocant un canvi climàtic accelerat en el planeta, utilitzen per argumentar-ho, entre altres coses, la teoria d’un científic serbi anomenat Milutin Milankovic. Aquest senyor assegura que les variacions del clima dela Terra depenen de les radiacions solars. La cosa podria tenir la seva raó sino fos perquè Milankovic va néixer el 1879 i va morir el 1958. Va desaparèixer trenta anys abans que el concepte de canvi climàtic provocat per l’home es fes cada vegada més evident i en comencessim a tenir proves irrefutables. Els negacionistes del canvi climàtic però s’escuden en què aquest científic serbi va permetre entendre un dels grans misteris de la història terrestre: els períodes de successió de les eres glacials. La seva teoria es basa en els canvis de les radiacions solars i atribueix el canvi climàtic a una combinació de tres cicles astronòmics. Aquests canvis estan relacionats amb moviments de la Terra al voltant del Sol: la revolució de l’eix de rotació de la Terra; variacions en la inclinació del seu eix; i l’oscil·lació de l’excentricitat de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol. Aplicant els seus càlculs matemàtics, Milankovic va arribar a la conclusió que el clima a la Terra està format per grans cicles que se succeeixen i que ara ens trobem en una època que qualificava d’interglacial. La feina de Milankovic és excel·lent, però no contradiu que l’activitat humana ha introduït un nou element que s’ha d’afegir als motius pels quals el canvi climàtic és un fet. Per això els qui s’excusen en les seves teories només diuen la veritat a mitges. Segurament amb una situació similar a l’existent quan aquest científic va fer les seves teories tindria un cent per cent de raó i l’únic futur de la Terra seria anar cap a una nova era glacial. Però la variable de les emissions de CO2, que a principis de segle no es tenia en compte, ara s’ha convertit en peça clau per entendre cap a on anem. I la resposta la tenim cada dia al davant.