Posts Tagged ‘sonda’
[youtube]hH5pNFROlYU[/youtube]
El laboratori Phoenix Mars Lander va aterrar a Mart el 25 de maig del 2008, dos anys després la NASA està a punt de donar per inoperativa la sonda que no respon a les senyals que se li envien. L’intent per recuperar les comunicacions amb el vehicle va començar la setmana passada i es realitza a través d’un en llaç amb la nau Mars Oyssey, ja que la seva òrbita passa pel nord del planeta, on va aterrar la sonda. El Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA a finals del 2009 ja va dir que era molt difícil que el laboratori marcià recuperés la seva activitat. La Phoenix Mars Lander va confirmar l’any passat l’existència d’aigua al planeta vermell.
El problema bàsic de la sonda ha estat que està situada molt a prop del pol nord, on la llum solar arriba de forma molt escassa i no ha pogut recarregar les seves bateries. La sonda, però va funcionar dos mesos més del què s’havia previst i va aconseguit tots els objectius científics que tenia marcats. De fet la Phoenix Mars Lander tenia com a tasca principal confirmar l’existència d’aigua a Mart analitzant el sòl marcià amb el laboratori que porta al seu interior.
Les possibilitats d’un nou contacte seran quasi miraculoses, perquè el Sol hauria d’arribar amb força sobre els seus plafons solars perquè la sonda pogués reactivar i escalfar els seus sistemes electrònics. No seria un cas excepcional. La NASA manté actives dues petites sondes sobre la superfície marciana, l’Spirit i l’Opportunity, que van arribar al planeta vermell fa quatre anys i encara funcionen, quan el pronòstic de la seva vida operativa només era de tres mesos. La diferència és que aquests dos petits robots van aterrar a zones més càlides, on l’hivern marcià no és tan sever.
[youtube]vSA3p36T0-E[/youtube]
La sonda de la NASA Spirit va aterrar a Mart el 3 de gener del 2004, fa doncs sis anys que el robot marcià sorprén als científics que no creien inicialment que pogués aguantar més que tres mesos. L’Spirit ha començat doncs el seu setè any d’investigació i juntament amb la sonda Opportunity significa un dels èxits més importants de la NASA en l’exploració d’altres planetes. Sis anys terrestres són 3,2 anys marcians, ja que Mart tarda 687 dies terrestres a fer la volta al Sol. I què ha trobat l’Spirit en el seu recorregut pel planeta roig? Doncs ha trobat proves d’un ambient amb vapor i turbulències en el passat del planeta, molt diferent de l’ambient humit i àcid que ha trobat l‘Opportunity, que s’ha desplaçat 17 quilòmetres i ha enviat més de 132.000 fotografies.
L’Spirit però va tenir un problema el mes de maig del 2009 en una zona de sorra i el robot té dificultats per a posicionar correctament els seus plafons solars per captar energia suficient i sobreviure a un altre hivern marcià. La roda del davant de l’Spirit va deixar de funcionar el 2006 i una de la dreta es va encallar fa un mes a la sorra. Curiosament però, la roda frontal ha tornat a activar-se de forma intermitent. Tot i així els intents de la NASA per treure el vehicle de la trampa de sorra no han donat fruit i sembla que la missió de la sonda per l’hemisferi sud de Mart ara sí que està a punt d’acabar definitivament.
[youtube]tZR90lWAxOc[/youtube]
Després de 18 anys navegant per l’espai, les agències espacials dels EUA (NASA) i Europa (ESA) han donat l’ordre d’aturada definitiva i final de missió a la sonda espacial Ulysses. Aquesta sonda va ser llançada a l’espai pel transbordador espacial Discovery el 6 d’octubre del 1990 i la seva vida útil s’havia calculat en uns cinc anys. Però, a la pràctica, la sonda ha aguantat quatre vegades més del que s’esperava. Durant aquestes quasi dues dècades la nau ha recollit informació bàsica del sistema solar, l’heliòsfera-la zona d’influència del Sol- i el vent solar. La sonda ha realitzat quasi tres òrbites al voltant del Sol, ha confirmat el caràcter tridimensional de la radiació galàctica i ha analitzat les partícules d’energia produïdes per les tempestes solars. I a més ha fet el viatge en un moment excepcional. L’activitat del Sol varia en cicles d’11 anys i la Ulysses pràcticament n’ha vist dos. Mai una nau espacial havia observat el Sol durant tant temps. Això ha permès comprovar que els vents solars s’han afeblit progressivament els últims anys i que actualment es troben en el moment de més feblesa des que l’home va sortir a l’espai i es van començar a estudiar. També la sonda espacial ha fet tres aproximacions a cues de cometes, ha enregistrat més de 1.800 explosions de raigs gamma i ha descobert molts dels secrets del funcionament del sistema solar. Ara, un cop desconnectada, navegara durant milers d’anys per l’espai fins que, segurament, la gravetat del Sol se l’acabi menjant. Però la Ulysses passarà a la història com una de les que més bon rendiment ha donat.
[youtube]9DzgSU5BlNc[/youtube]
En la tradició japonesa Kaguya és una princesa que un vell va trobar dins un tronc de bambú, però també és el nom amb el qual l’agència espacial japonesa (JAXA) van batejar una sonda espacial per a realitzar el primer i profund estudi de la Lluna. La missió ha estat un dels èxits més importants de la carrera espacial nipona i ha costat 400 milions d’euros. Va començar el mes de setembre del 2007 amb el llançament de la sonda Kaguya a bord del coet H-2A. L’11 de juny, la sonda Kaguya es va precipitar, de forma controlada, sobre el Pol Sud de la Lluna després de realitzar una missió de 19 meses que ha permès cartografiar de forma exhaustiva i amb alta definició tota la superfície lunar. Els japonesos han aconseguit així el mapa més complet del satèl·lit de la Terra. Durant la missió la sonda ha estat enviant dades sobre la composició mineral de la Lluna, els seus nivells de gravetat i, evidentment, fotos i vídeos del què anava observant. La missió, a part de la sonda principal, anava acompanyada de dos petits satèl·lits, un dels quals continua funcionant. Des de les missions Apol·lo de la NASA, dels anys seixanta i setanta del segle XX, mai s’havia observat amb tant detall la superfície lunar. La fi de la sonda Kaguya va ser com estava previst, fent-la entrar en òrbita lunar amb un angle mínim per evitar la formació d’un gran cràter. Tot i així, les tres tones d’instrumental d’alta precisió xocant amb el satèl·lit de la Terra van poder ser observats des d’Austràlia. El Japó té previst enviar astronautes a la Lluna l’any 2020 per posteriorment construir-hi una base permanent. La segona cursa per anar a la Lluna ja ha començat i els primers resultats els veurem abans de sis anys.