Posts Tagged ‘volcà’
[youtube]hfGx8pF4Rhg[/youtube]
Les erupcions volcàniques llancen a l’atmosfera roca fosa, cendra formada bàsicament per diòxid de silici (SiO²), i gasos, un dels més abundants és el diòxid de sofre (SO²). La lava pot ser llançada a quilòmetres de distància però cau ràpidament. A mesura que les partícules sòlides més pesants, piroclasts, van caient per l’efecte de la gravetat, les menys pesants, sobretot si han estat expulsades a uns quants quilòmetres d’altura, com ha passat amb el volcà Eyjafjalla que ha arribat a escopir fum fins als 11.000 metres, són arrossegades pel vent i poden mantenir-se a l’atmosfera durant anys. La prohibició de volar per Europa pel núvol de cendra ha estat exagerada. És evident i a ningú li passa pel cap que volar per sobre el volcà o a pocs quilòmetres de distància afecta greument un avió, però a mesura que augmenta la distància les partícules es van diluint.
Una setmana amb l’espai aeri europeu pràcticament tancat és una bestiesa. I si el volcà islandès està un any en erupció què s’hauria de fer? Des del principi s’havia d’haver tingut en compte les zones amb més partícules i buscar rutes a més o menys altitud per esquivar el possible perill que signifiquessin aquestes partícules en suspensió. Superada la fase d’histèria col·lectiva impulsada per Eurocontrol i els governs hiperproteccionistes que patim, ja podem parlar de com es dissoldrà el núvol i si tindrà conseqüències ambientals.
Un cop a l’atmosfera el diòxid de sofre o els òxids de nitrogen es combinen amb el vapor d’aigua i formen àcid sulfúric (H²SO), àcid nítric (HNO³) o també àcid clorhídric (HCl) que cauen amb la pluja. Això vol dir que ens caurà àcid del cel? No. Es considera pluja àcida si el pH de l’aigua és inferior a 5,6 -l’aigua destil·lada té un pH 7-. Distribuïda en un territori tan ample, els efectes d’aquesta pluja àcida provinent del volcà, seran en general inapreciables. És molt més perillós el dia a dia.
Els combustibles que cremen els vehicles, algunes calefaccions, les fàbriques o les centrals energètiques de carbó aboquen diàriament a l’atmosfera milers de tones de diòxid de sofre i òxids de nitrogen, que retornen a terra en forma de pluja àcida. Aquesta pluja, amb el temps, amenaça la salut de les persones, destrueix la vida als llacs i rius, fa emmalaltir o mata els arbres i afecta fins i tot els edificis. La principal font de diòxid de sofre és la crema de carbó o petroli que el conté com a impuresa. Els òxids de nitrogen (NO, NO²) s’originen en els processos de combustió a elevades temperatures en els motors de combustió, principalment els dièsel.
[youtube]kFpHInFh3vs[/youtube]
La revista Nature ha publicat un estudi, segons el qual, l’activitat volcànica podria haver provocat canvis ambientals que haurien destruït la vida dels oceans. L’estudi l’ha fet la Universitat de Harvard i explica que es va produir una desaparició de bona part de l’oxigen en els mars fa uns 100 milions d’anys, cosa que hauria acabat amb la tercera part de la vida dels oceans. El culpable? El sulfur procedent de l’activitat volcànica.
En el Cretaci hi va haver una enorme activitat volcànica i els sulfats emesos van alliberar fòsfor, que va fertilitzar els oceans provocant un creixement desmesurat dels organismes fotosintètics (plàncton) prop de la superfície. Aquesta capa de plàncton va servir d’aliment a una població de bacteris consumidors d’oxigen marí. Els bacteris, un cop sense oxigen, van desaparèixer en les profunditats, juntament amb el 27% de la vida marina.
El mecanisme del per què va passar això no està del tot clar. Fins ara se sospitava de que al darrera i havia les variacions de diòxid de carboni de l’atmosfera, que modificaven el clima i contribuïen a augmentar el volum de nutrients que arribava als mars. Al mateix temps es produïa un escalfament de l’atmosfera del planeta, amb la qual cosa es desacceleraven les corrents oceàniques que restableixen l’oxigen de les profunditats marines. Un fenomen d’alteració com el que està provocant El Niño. El nitrogen, el ferro i el fòsfor són nutrients clau per limitar el fitoplàncton i la seva alteració pot modificar la quantitat d’oxigen en el mar.
Això va passar fa 100 anys, però ara es podria repetir el fenomen, encara que d’una altra forma. Els científics estan advertint que en extenses zones dels oceans la quantitat d’oxigen es va reduint i les zones sense vida marina augmenten per culpa dels vessaments de fertilitzants agrícoles, amb un alt contingut de sulfats- i l’escalfament dels oceans.
[youtube]XyJWlFNrBdU&feature=related[/youtube]
La revista Science acaba de publicar un estudi sobre el perquè es va produir una extinció massiva de la vida marina fa 260 milions d’anys. La culpa la tindria una enorme erupció volcànica que es va produir a l’actual província xinesa d’Emeishan i que va llançar un milió de metres cúbics de lava. La investigació l’han fet paleontòlegs de la Universitat britànica de Leeds. La capa de lava que es va fossilitzar després de l’erupció confirma l’extinció de moltes espècies, cosa que vincula l’activitat volcànica amb una catàstrofe ambiental. Però si només hagués estat per la lava les conseqüències no haguessin estat tan importants. El factor determinant va ser l’alliberament a l’atmosfera volums enormes de diòxid sulfúric formant un núvol que va envoltar el planeta, provocant un refredament de la Terra i pluges àcides arreu. Tot i que la possibilitat d’erupcions volcàniques tan grans hi continua sent, és inferior a la de fa milions d’anys. Actualment hi ha diversos volcans actius: el Llaima, a Xile; l’Anak Krakatoa, a Indonèsia; la Cumbre, a l’illa de la Isabela… i també el Shivelutx, el més septentrional dels 28 volcans actius a la Península de Kamxatka, que està llançant cendre a 5.000 metres d’altura.
[youtube]jIRLfxqjHks&feature[/youtube]
Científics italians han descobert que el volcà més actiu d’Europa, l’Etna, situat a la costa oriental de Sicília s’infla i es desinfla per la pressió del seu magma intern i que cada any avança un centímetre cap al mar. El descobriment ha estat publicat a la revista Geophysical Research Letters i és fruit del treball d’un grup d’investigació liderat per Marco Neri, de l’Institut Italià de Geofísica i Vulcanologia (INGV). L’equip de recerca ha arribat a aquestes conclusions utilitzant una complicada tècnica d’observacions de la superfície terrestre mitjançant un satèl·lit que han permés estudiar els moviments geològics de l’Etna des del 1992. Els científics ha descobert que en 17 anys el volcà, que és un dels més grans del món amb un diàmetre de 45 quilòmetres s’expandeix i contrau ràpidament, cosa que propicia l’existència de fissuresque amenacen les poblacions properes. L’intent del volcà per arribar al mar fa que les deformacions en la seva superfície creïn falles que han destruït algunes carreteres. La part marítima de l’Etna, quan s’acumula molt magma al seu interior, accelera el seu moviment i es converteix en la part més inestable del volcà. El 2002 l’Etna va arribar a expandir-se entre un i dos metres cap el sud-est, provocant una sèrie de terratrèmols molt destructius, com el que el 2002 va deixar unes mil persones sense llar a la localitat de Santa Venerina. Actualment l’Etna, però, està en fase de desinflar-se gràcies a petites erupcions de lava, l’última el mes de maig, que li permeten treure la pressió del magma.