25 propostes interessants que s’han pogut veure aquest 2010

Publicat el 30 desembre 2010 per Museu del Cinema

L’any 2010 s’està acabant i com cada final d’any molts són els que fan llistes i balanços del bo i millor que ha passat durant els darrers 365 dies. Des del Museu no volem ser menys i us volem oferir les que han estat segons el nostre parer les 25 propostes cinematogràfiques més interessants de l’any.

Us volem advertir que l’ordre de la llista no implica gradació, és a dir no va de millor a pitjor, sinó que remarca de manera cronològica algunes propostes interessants que s’han vist a les sales del nostre país.

  1. A Serious Man de Joel i Ethan Coen.
  2. La cinta Blanca de Michael Haneke
  3. En tierra hostil  Kathryn Bigelow
  4. Invictus de Clint Eastwood
  5. A single man de Tom Ford
  6. Shutter Island de Martin Scorsese
  7. An Eucation de Lone Scherfig
  8. Corazon Rebelde de Scott Cooper
  9. The Green Zone de Paul Greengrass
  10. Alice in Wonderland de Tim Burton
  11. Fish Tank d’ Andrea Arnold
  12. Two lovers de James Gray
  13. Family Streep de Lluís Miñarro
  14. Ne Chang Rien de Pedro Costa
  15. The Girlfriend Experience de Steven Soderbergh
  16. Bicileta, Cullera, poma de Carles Bosch
  17. You Will Meet a Tall Dark Stranger de Woody Allen
  18. The Social Network de David Fincher
  19. Còpia Certificada d’Abbas Kiarostami
  20. The town de Ben Affleck
  21. La mosquitera d’Agustí Vila
  22. Pa negre d’Agustí Villaronga
  23. Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives d’ Apichatpong Weerasethakul
  24. Caracremada de lluís Galter
  25. Film socialisme de Jean-Luc Godard
Publicat dins de Actualitat Cinematogràfica, Cinema, Museu del Cinema | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a 25 propostes interessants que s’han pogut veure aquest 2010

Molt Bon Nadal.

Publicat el 24 desembre 2010 per Museu del Cinema

L’equip del Museu del Cinema us desitja molt bones festes i feliç any nou!

El equipo del Museu del Cinema os desea muy buenas fiestas y un feliz año nuevo!

The Museum of Cinema wishes you Merry Christmas and a Happy New Year!

[youtube]aKGoeigNMAE[/youtube]

Publicat dins de Museu del Cinema | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Molt Bon Nadal.

Segundo de Chomón o la fantasia del cinema dels orígens, ara en DVD

Publicat el 10 desembre 2010 per Museu del Cinema

Aquest passat mes de novembre, la Filmoteca de Catalunya i la distribuïdora Cameo han editat un magnífic DVD amb 31 films de Segundo de Chomón (Terol 1871-Paris, 1929), titulat “Segundo de Chomón (1903-1912) El cine de la fantasia”.

Segundo de Chomón, cineasta d’origen aragonès, començà la seva trajectòria com a realitzador cinematogràfic a Barcelona el 1902, i aviat es va convertir en un dels tècnics més prestigiosos de la productora Pathé Frères. Aquesta fama li valgué que el cridessin a Torí (Itàlia), on participà en la mítica “Cabíria” (1914) de G. Pastrone, i a París on intervingué en el rodatge de “Napoleón” (1927) d’Abel Gance, entre altres produccions.

Chomón és un realitzador destacat d’aquest cinema dels primers temps, un expert en el trucatge cinematogràfic i, fins i tot, en l’acoloriment de pel·lícules. Una trajectòria molt oblidada que ara la Filmoteca vol difondre a través d’aquest DVD que recull 31 dels seus films realitzats en les seves etapes barcelonina i francesa.  Aquesta recopilació, amb paraules del director de la Filmoteca, és un “recorregut significatiu, que no exhaustiu, de l’obra del cineasta”. Tots els títols triats són dirigits per Chomón i hi trobem representats tots els gèneres que va abordar: pel.lícules d’atraccions, fantasmagories, films còmics i documentals, però sobretot aquells que posen en evidència el seu enginy i tota la seva tècnica cinematogràfica, com ho podem comprovar a “El Hotel Eléctrico” (1908), “Ki Ri Ki acrobates japonais” (1907) o “Le Spectre Rouge” (1907).

Ja fa anys que la Filmoteca de Catalunya realitza una tasca pacient i incombustible d’anar aplegant tota l’obra fílmica d’aquest pioner del cinema, tan desconegut com important en la història dels orígens del setè art al nostre país. Al capdavall, la Filmoteca de Catalunya ha aconseguit recopilar 105 títols que conforma el fons de pel·lícules de Chomón més important que hi ha.

El Museu del Cinema també ha posat el seu gra de sorra en aquest DVD. A la Col·lecció Tomàs Mallol, mentre s’estava catalogant el seu fons fílmic,  es va trobar una pel·lícula de Chomón que es considerava perduda: “L’hereu de Can Pruna” (1904), que podeu veure també en aquest DVD. Es tracta d’una divertida cinta còmica inspirada en una pel·lícula americana de la mateixa època d’Edwin S. Porter.  

[youtube]q6_KMmJv5cQ[/youtube]
 
I per si no n’hi hagués prou, al DVD l’acompanya un interessant llibret escrit pel professor Joan M Minguet, especialista en la filmografia de Chomón, que també és autor del llibre “Segundo de Chomón. El cinema de la fascinació”. En definitiva, un DVD imprescindible per a recuperar els orígens del nostre cinema.
Publicat dins de Cinema, Museu del Cinema | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Segundo de Chomón o la fantasia del cinema dels orígens, ara en DVD

Ahir varem rebre el Guardó Marta Mata per la nostra tasca educativa

Publicat el 3 desembre 2010 per Museu del Cinema

L’Associació de Mestres Rosa Sensat ens ha atorgat el Guardó Marta Mata, que distingeix el treball de persones i entitats que contribueixen a fer visibles els valors positius de l’educació. El premi ens el van lliurar “en distinció a un Museu que fomenta l’apropament i el coneixement  especialitzat en l’art, la tècnica el cinema i la ciència de la imatge a través d’una proposta museística rigorosa i atractiva per la natura de les instal·lacions i per les propostes educatives adreçades a infants i joves.” L’acte de lliurament del guardó es fa fer el dijous 2 de desembre a la seu de l’entitat a Barcelona.  

 El Guardó Marta Mata s’ha establert per reconèixer el treball que des de diversos àmbits professionals i socials contribueix a fer visibles els valors positius de l’educació.  L’Assocació de Mestres Rosa Sensat és una associació de mestres catalans que des de fa molts anys treballen per millorar l’educació en el marc d’un moviment de renovació pedagògica.

Des de sempre, una de les nostres prioritats ha estat l’educació. Per això, el primer dia que varem obrir les seves portes es va posar en funcionament el seu servei educatiu i, des d’aleshores, curs darrera curs s’ha anat realitzant un esforç important per fer del Museu un referent de l’educació audiovisual, és a dir, una eina educativa de qualitat en l’àmbit del cinema i de la cultura audiovisual. El nostre Servei Educatiu posa a l’abast dels mestres i professors 24 propostes educatives diferents que abasten des de l’educació infantil fins el batxillerat, passant per cicles formatius, educació especial, escoles d’adults, etc. Un ventall molt divers de propostes per ajudar als alumnes a conèixer la història de l’art i la tècnica del cinema i de la nostra cultura visual, per comprendre el llenguatge audiovisual i per rebre formació com a espectadors crítics. Cada curs ens visiten una mitjana de 23.000 nenes i nens.

 La importància de l’educació audiovisual: En el moment actual, la comunicació audiovisual és omnipresent en molts àmbits de la nostra vida, sobretot en la dels més joves. Cinema, televisió, internet, video-jocs, càmeres al mòbil, etc. són d’ús quotidià dels nostres infants i joves, els quals passen moltes hores a la setmana davant una pantalla, fins i tot alguns potser més hores que davant d’una pissarra de l’escola. Tanmateix, l’educació en mitjans audiovisuals no està implantada de manera general a l’escola, pel que aquesta depèn en molts casos de la bona voluntat o predisposició dels mestres per ensenyar-la. Nosaltres volem contribuir a fer més extensiva l’educació audiovisual dels nostres alumnes, convertint-se també en una eina educativa que ajudi als mestres i professors poder ensenyar la història del cinema, els fonaments tecnològics de la imatge en moviment, les bases del llenguatge cinematogràfic i audiovisual i, en definitiva, que puguin educar en tot allò que conforma la nostra cultura audiovisual actual.

Publicat dins de Museu del Cinema | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Ahir varem rebre el Guardó Marta Mata per la nostra tasca educativa

Si vas a Londres aquest desembre…

Publicat el 26 novembre 2010 per Museu del Cinema

… no et perdis l’exposició temporal sobre Eadweard Muybridge  a la Tate Britain. És oberta fins el 16 de gener de 2011. Eadweard Muybrigde era un fotògraf anglès que als anys 1850’s va emigrar als Estats Units. Allà es va convertir en un dels fotògrafs més influents de tots els temps.

Seqüència fotogràfica realitzada per Eadweard Muybridge "Daisy galloping saddled. Plate 624". Calotip (vintage print) conservat al Museu del Cinema (1872-1885)

Tanmateix, a Muybridge se’l coneix sobretot per ser un dels precursors del cinema. Va ser el primer que va fer una seqüència fotogràfica d’un cos en moviment, en concret d’un cavall al galop. L’experiment va ser encarregat per dos milionaris americans, que van fer una aposta sobre si, en el transcurs del galop d’un cavall, hi havia un instant que cap pota de l’animal tocava a terra. El juliol de 1877 a Palo Alto (Califòrnia), Muybridge va col.locar diverses càmeres fotogràfiques, una al costat de l’altre, i va fer l’experiment que podeu veure representat en aquest vídeo creat pel Museu del Cinema:

[youtube]9cXM_sV_D8s[/youtube]
 

Però Muybridge anà més enllà i va construir un aparell, que anomenà zoopraxiscope, per a projectar aquestes seqüències fotogràfiques reconstruint el moviment. Ja imaginava el que vint anys més tard esdevindria el projector de cinema. Si vols més informació sobre Muybridge, la seva obra i la seva influència, no et perdis aquest web

I no us perdeu tampoc l’aplicació gratuïta per Iphone i Ipod, Muybridgizer, que han creat la gent de la Tate Britain, amb la qual podeu crear veritables fotografies del moviment (cronofotografies) a la manera de Muybridge.

A més, a l’exposició permanent del Museu podeu veure diverses còpies d’època de les fotografies que va realitzar Muybridge, que al llarg de la seva vida en va fer més de cent mil d’animals i persones en moviment.

Si aneu a veure l’exposició de Muybridge a Londres (o ja hi heu anat), ens agradarà rebre les vostres opinions.

Publicat dins de General, Museu del Cinema | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Si vas a Londres aquest desembre…

L’enorme calaix del cinema social

Publicat el 22 novembre 2010 per Museu del Cinema

Si ens fessin definir en una frase que és el cinema social, segurament molts de nosaltres ho faríem referint-nos-hi com aquell que denuncia alguna situació d’injustícia social o d’incompliment de drets humans. Partint d’aquesta base podem constatar que tenim un ampli espectre cinematogràfic circumscrit en aquest gènere.

Rossellini, Ken Loach , el free cinema de Tony Ricardson o documentalistes com Jean Rouch o John Grierson, son la demostració palpable  que el cinema ha mostrat sempre una sensibilitat social per als més desafavorits.

Darrerament el cinema social ha agafat un cert auge, i molts projectes del que es porten a terme al nostre país, a la resta de l’Estat o a nivell europeu, podrien estar circumscrits en aquest àmbit.

A Girona, teniu moltes oportunitats de gaudir d’aquest cinema: mensualment l’Àrea de cooperació de l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració del Museu del Cinema i el Cinema Truffaut us ofereix el Cinema i Solidaritat  , un cicle que parla de diferents situacions de desigualtat des de l’òptica de les diferents ONG’s de la ciutat. Cada mes una entitat de cooperació ens ofereix un tema i una pel·lícula que l’exemplifica.

Aquest més de novembre, la UGT de les comarques de Girona, presenta al Museu, el seu setè Cicle de Cinema Social amb quatre propostes molt interessants per parlar de diferents problemàtiques socials i de les seves possibles solucions. Un espai més de debat a l’entorn del cinema per a tots els que esteu interessats amb el tema.

Des de Banyoles arriba la darrera proposta que us volem presentar, el FEM CURT, un festival de Curtmetratge Social que organitzen els amics d’Irregolare, una associació que des de sempre ha apostat per la cultura com a mitjà d’expressió i per una cultura que ens permeti aproximar-nos a la sensibilitat i realitat social de la societat actual.

Aquest dissabte 26 de les 10 del matí a les 2 del migdia i de les 4 de la tarda a dos quarts de 9 del vespre al Museu Darder, podreu veure les diferents propostes de curtmetratges socials que es presenten en aquesta tercera edició. El Festival a més compte amb activitats paral·leles com un concert de Cesk Freixas i un espectacle infantil.

Tres propostes que no us podeu perdre si teniu interès per aquest ampli i fructífer “Cinema Social”

Publicat dins de Actualitat Cinematogràfica, Cinema, Museu del Cinema | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a L’enorme calaix del cinema social

Passi el que passi “100% catalana i en català, 100%sense subvencions”

Publicat el 19 novembre 2010 per Museu del Cinema

Ara fa més d’un any l’actiu Robert Bellsolà, ens va demanar de fer un càsting al Museu per a un projecte de llargmetratge que a dia d’avui ja té rodat i editat. Passi el que passi, aquest és el nom del llargmetratge, segons el seu director “no és una obra mestra, però és molt divertida”, a més de ser “100% catalana i en català, 100%sense subvencions i amb el 0% dels teus impostos per fer-la!”

Aquest darrer punt és potser el que més sorprèn si tenim en compte que el cinema europeu necessita dels ajuts públics per poder tirar endavant, a diferència d’un cinema americà completament autoregulat pel propi mercat. Segurament, l’entrada del digital tant en el rodatge com en la postproducció, ha pogut abaratir els costos, però aquest motiu no treu ni una mica de mèrit a l’aventura “Indie” catalana de Robert Bellsolà i tot el seu equip.

[youtube]NEX3A0DDw6M[/youtube]

La pel·lícula arranca amb una genial idea del seu protagonista, l’Àlex (Marcel Tomàs), un guionista que està escrivint un guió molt personal: la història d’un cap de setmana en que es va proposar fer quatre vegades l’amor amb la seva dona (Carlota Bosch). Però amb la seva filla (Sara Galvez) pel mig, amics, veïns i una festa…no serà gens fàcil i menys que tot això encaixi en un primer borrador de guió amb l’autoimposició de no reescriure ni una sola línea.

La idea dels impulsors del projecte és estrenar la pel·lícula el 2011, ja sigui perquè una distribuïdora aposti per ella o a través de l’autodistribució, des d’aquí els desitgem tota la sort del món i els hi donem tot el nostre suport.

Publicat dins de Actualitat Cinematogràfica | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Passi el que passi “100% catalana i en català, 100%sense subvencions”

Quan Ava Gardner seduí Girona

Publicat el 16 novembre 2010 per Museu del Cinema

Demà els amics del Truffaut organitzen l’acte central del seu desè aniversari. Primer de tot volem aprofitar per felicitar-los i tornar a posar sobre la taula la importància que té per a la ciutat aquest cinema, un cinema que ens permet veure moltes de les propostes que queden fora de les sales “multiplex” projectades en versió original. La recentment aprovada llei del cinema, contempla una xarxa de sales arreu del país destinades a aquesta funció, una funció que el Col·lectiu de Crítics de Cinema ja fa deu anys que acompleixen; potser estaria bé prendre exemple de la bona tasca del Truffaut alhora d’implementar aquesta xarxa. És només un suggeriment. Que l’agafi qui vulgui.

Però tornant a l’acte de demà, us hem de dir que a les 19.30 i a les 21.30 (aquesta sessió requereix invitació), podreu veure el documental La noche que no acaba d’Isaki Lacuesta, un film produït per la cadena de Televisió TCM que ens acosta a la vida de l’actriu nord-americana Ava Gardner i especialment a la seva estada a Catalunya i a Espanya, durant diferents etapes.

L’any 2001 el Museu va produir una exposició, sobre aquest mateix tema: Pandora. Quan Ava Gardner seduí Girona, una exposició que repassava el rodatge de Pandora y el holandés errante d’Albert Lewin a les comarques de Girona, un rodatge que va comptar amb grans estrelles de Hollywood, com Ava Gardner o James Mason.

D’aquella exposició en va sorgir el documental “Pandora, quan Ava Gardner seduí Girona” un documental co-produït pel Museu i Vídeoplay Serveis. Si teniu una estona el podeu veure integrament al nostre canal de Youtube.

[youtube]-hGPGyhaxrc[/youtube]

[youtube]xBs02ubouJ0[/youtube]

Publicat dins de Actualitat Cinematogràfica, Cinema, Museu del Cinema | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Quan Ava Gardner seduí Girona

Cineastes del segle XXI.

Publicat el 12 novembre 2010 per Museu del Cinema

L’Isaki Lacuesta és un bon amic del Museu, ha participat en moltes activitats organitzades per nosaltres i va participar en l’exposició reflexos de Chaplin. En aquesta mostra quatre cineastes havien de realitzar un curtmetratge referent a allò que els inspira la figura de Chaplin, Lacuesta va presentar el curtmetratge Sol, una vídeo-dansa protagonitzada per Sol Picó. D’exemples com el  d’aquesta exposició i del pas del cineasta als Museus, se’n va parlar dimarts al Museu en un col·loqui organitzat pel Bòlit, el qual hi van participar el mateix  Lacuesta, el crític Àngel Quintana i la directora del Bòlit Centre d’Art Contemporani Rosa Pera.

 

 

 

Àngel Quintana recordava a l’inici de la conversa que Lacuesta és, tal i com va anunciar Cahiers de Cinema, un cineasta del segle XXI, un cineasta que ha treballat en el llargmetratge, en el curtmetratge, en les videoinstal·lacions i en la televisió, avui els cineastes, com ell, ja no només treballen per a la pantalla gran, sinó que han trobat altres mitjans i formats d’expressió.

 

“Els mercaders ens han expulsat del temple, per tant hem de buscar nous temples” deia Isaki, i quin millor temple que la capella de Sant Nicolau a on ens hi ofereix, dins l’exposició Limbicus, la peça el “Retaule de les Endevinacions”, una instal·lació concebuda per a poder endevinar fets del present, el passat i el futur dels usuaris i que podrà utilitzar-se com si es tractés d’un oracle. Si encara no l’heu visitat la podeu veure a la capella de Sant Nicolau fins el dia 12 de desembre. L’exposició inclou també d’altres projectes seus, com Ressonàncies magnètiques (2003), Microscopías (2003) i Mullada llum (2010).

 

Lacuesta protagonitzarà també l’acte central del 10 aniversari del Truffaut, amb la pre-estrena  de La noche que no acaba un documental que ens acosta a la vida de l’actriu nord-americana Ava Gardner

Publicat dins de Actualitat Cinematogràfica, Cinema, Reflexions sobre l'audiovisual | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Cineastes del segle XXI.

1,2,3… Standstill

Publicat el 10 novembre 2010 per Museu del Cinema

Standstill és avui una banda de referència en el panorama musical del nostre país. La seva creativitat lírica i musical els han portat a enregistrar àlbums tant interessants com Viva la Guerra, Memories Collector o el darrer triple EP Adelante Bonaparte. Però no només això els ha fet grans, també els ha fet grans la seva creativitat en les posada en escena dels concerts, el seu interès per la creació col·lectiva o les seves inquietuds en altres disciplines com  l’audiovisual.

 

L’ànima del grup és l’Enric Montefusco, ens va acompanyar  ahir  en la primera sessió del Music & Films, una mostra de documental musical que organitzem conjuntament amb la Mirona. L’Enric es va sotmetre ahir a les preguntes de tots els que van assistir a la projecció del documental 1,2,3 Standstill, una pel·lícula que explica l’increïble experiència que van oferir en els directes de la gira del seu àlbum Viva la Guerra.

 

Standstill parteix de la premissa que la seva música s’ha d’acostar al públic i que ells, els intèrprets, no són res més que la Common People que cantava Pulp. A partir d’aquesta base, l’Enric i els seus companys, elaboren espectacles multidisciplinars, on les arts escèniques les performances i l’audiovisual en són elements clau. L’audiovisual és molt important per ell, la prova és que ha realitzat curtmetratges i llargmetratges documentals a l’entorn del grup, que tenen un gran interès, sobretot el 10 años y una zanahoria, un repàs a la història de la banda.

 

Ahir varem acabar parlant amb ell, de dues de les seves passions, la música i el cinema documental, un cinema del qual se sent gran admirador. Quan parles d’aquests dos termes t’has de referir inevitablement a l’In-èdit, el Festival de Documental Musical de Barcelona. El Festival s’ha acabat aquest passat cap de setmana i va premiar els documentals Venid a las Cloacas: La Historia de La Banda Trapera Del Río i High On Hope. Si esteu interessats en aquest tipus de documental reserveu-vos les dates del mes de novembre i no us perdeu l’edició de 2011 d’aquest festival que presenta les propostes més suggerents del gènere; tant si hi ha propostes vinculades a Standstill com si no, aneu-hi, creieu-nos, val la pena.

 

I per anar fent boca dimarts que ve, a dos quarts de nou, al Truffaut una dosis per passar el síndrome d’abstinència, CSNY Deja Vu de Neil Young.

Publicat dins de Actualitat Cinematogràfica, Cinema, Museu del Cinema | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a 1,2,3… Standstill