[youtube]lCDZSf04afQ&feature=related[/youtube]
Jane Burgermeister és una periodista científica suïssa que ha escrit per a revistes com Nature o el British Medical Journal i ha treballat per diaris com The Guardian. Es va fer famosa fa uns mesos quan va presentar càrrec criminals a l’FBI en contra de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la farmacéutica nord-americana Baxter, la filial austríaca de la qual va distribuir, el febrer del 2009, 72 quilos de material contaminat amb vacunes que contenien el virus viu de la grip aviària, l’H5N1, a setze laboratoris de diversos països. O sigui, en comptes de vacunes el què va fer la farmacèutica va ser distribuir directament el virus. La periodista ho va denunciar perquè entenia que un error d’aquesta mena en empreses que tenen protocols de seguretat extrems només ho podien fer de forma conscient, en aquest cas per provocar una pandèmia que obligués a una distribució massiva de les seves vacunes bones. La probabilitat de barrejar un virus viu amb el material d’una vacuna accidentalment és pràcticament impossible.
Sóc poc partidari de les teories conspiratives però com a mínim els arguments que planteja Burgermeister s’han d’escoltar ara que els governs estan disposats a distribuir una vacuna contra la grip A que encara està en fase experimental i no se sap ni la seva eficàcia ni si serà perjudicial. La suposada errada de Baxter amb les vacunes contaminades no va anar més perquè a la República Txeca van realitzar l’experiment d’injectar la vacuna que els havia arribat a fures, abans de començar-la a aplicar als humans. Les fures van morir i es va descobrir l’error. Els txecs es van preguntar si era una conspiració deliberada per a provocar una pandèmia. La sospita sobre Baxter recau en el fet que el virus de la grip aviària H5N1 és mortal però té una propagació més restringida perquè s’encomana amb més dificultat. En els laboratoris el què va aparèixer va ser una barreja de l’H5N1 amb el de l’H3N2, la grip estacional, molt més contagiosa. O sigui, no només no s’havia matat el virus o atuït per fer-ne una vacuna sinó que als laboratoris aquest s’havia potenciat. Curiosament setmanes després d’aquest incident, Baxter va ser escollida per a produir una vacuna per a la grip A que va aparèixer a Mèxic i que ràpidament es va estendre als EUA.
I entre això i la història que hi darrera el Tamiflu, comença a ser preocupant que mitja Humanitat depengui d’unes empreses que tenen la salut mundial a les seves mans. Per cert, la ministra espanyola de Sanitat, Trinidad Jiménez, va dir que no es vacunaria de la grip A, això sí les administracions autonòmiques i estatals adquiriran i distribuiran vacunes com caramels aplicant els protocols i recomanacions de l’OMS.