El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/josepmartinoy

Arxiu per a 18 setembre, 2009

[youtube]UcUsxzTKbPI[/youtube]

El 2007, Albert Fert (Carcassona, França, 1938) va guanyar el Premi Nobel de Física juntament amb l’alemany Peter Grünberg. Els dos van descobrir, de forma separada, la magneto-resistència gegant. Aquest fenomen és un efecte mecànic quàntic que ha permès multiplicar per cinquanta la capacitat d’emmagatzament en discs durs d’ordinador, aparells musicals, aplicacions electròniques i càmeres de vídeo. Frent va ser investit el 17 de setembre doctor honoris causa de la Universitat de Saragossa, acte que va aprofitar per predir que l’electrònica convencional té els dies comptats. De fet, ell li dóna un dècada abans que sigui substituïda per un altre concepte. L’espintrònica està basada en la petita càrrega magnètica que una partícula atòmica genera quan gira sobre ella mateixa.  Això obre tot un ventall de possibilitats per a la nanoelectrònica i la nanotecnologia. El desenvolupament més conegut de l’espintrònica són els mecanismes per a la lectura d’informació de discs durs. Però Fert assegura que amb aquesta tècnica aplicada a les telecomunicacions, creant dispositius que puguin emetre i rebre microones de manera més eficient, com els telèfons mòbils, el salt en aquest camp pot ser espectacular en els pròxims anys.

De fet tothom té clar que el gran salt tecnològic, per exemple en la computació, es produirà quan es faci el pas a la computació quàntica. Els principis ja estan clars, però la tecnologia per aplicar-lo encara és incipient. Si l’electrònica actual es basa en commutadors que deixen o no passar corrent i que, per tant, o estan connectats o desconnectats, l’electrònica quàntica permet infinites posicions de les partícules i això determinarà en el futur tota la tecnologia amb una capacitat desconeguda.