Arxiu d'etiquetes: Catalunya

Corredor del Meditarrani, com havia de ser

Per fi! Catalunya tindrà el Corredor del Mediterrani que mereix. Un eix ferroviari que aportarà una nova dimensió comercial a les nostres infraestructures i que era un deute pendent de fa massa anys. Catalunya, pel seu esperit i enclavament, sempre ha liderat els grans canvis al sud d’Europa, amb la seva adaptació a les revolucions agrícoles, industrials i tecnològiques, i ara no podia quedar supeditada al poder de Madrid en matèria d’infraestructures si del Mediterrani es tractava. Per força que havia de vincular tot el que era el litoral, des d’Andalusia a la Catalunya Nord, amb una influència important de Barcelona, com a capital. I també, Tarragona, Girona, Figueres… I s’ha fet justícia sense haver de passar pel famós KM en direcció als Pirineus per l’Aragó.

Ara, doncs, superades les pressions i interessos des de Madrid, les connexions comercials tan importants per al Port de Barcelona com poden ser amb França -a través del tren- i per mar -per l’arc meditarrani- tindran l’ambició necessària perquè Catalunya es pugui considerar de primer nivell europeu. Com a territori, entrem més força al segle XXI amb un eix que ha de tenir una trascendència vital. Així és que Catalunya tan de bo tingui el pes i poder que mereix per ser un referent en infraestructures de terra -tren-, mar -port- i aire -aeroport-. Enhorabona Catalunya!

Benjamin Disraeli: “El secret de l’èxit està en preparar-se per aprofitar les oportunitats quan es presentin.”

Nou curs i nous reptes, però estem on sempre

Ha començat un nou curs i tinc la sensació que som allà on sempre: embolicats amb el model d’immersió lingüística a la xarxa d’ensenyament públic -per tant, a la defensiva- però ara amb l’agreujant de la crisi. Gairebé com ja és habitual, xocs polítics per la quota  electoral i a qui menys s’escolta són als mestres, que són els veritables protagonistes i els qui han de treballar dia a dia malgrat les retallades i les dificultats afegides per la integració social. Quan es trobem en un punt important de la nostra història per estar immersos en aquesta generació digital, a Catalunya ens troben en la pròpia espiral de no poder pensar en avançar, millorar, progressar… una fórmula nova, què sé jo. I és ja que fa més de vint-i-cinc anys de la llei de normalització lingüística i el problema (dilema) continua… i continua.

Si sabem que els nostres registres escolars no són tan avançats com els països capdavanters de la UE -i ja fa anys que dura-, com és que no parlem de com ho farem millor com a sistema? Per exemple, tenim pla B? És injust que els pares no rebem altres imputs i que no ens ajudin a potenciar el nostre optimisme perquè veure’m els nostres fills que dominaran més llengües, tindran millors equipacions tecnològiques i es potenciarà cada vegada més una aula sense parets. No, no és així. Tornem a estar anclats,  barallats, protestant… quan els països de referència avancen, volen millorar i no esperen a ningú. Són temps ràpids, líquids, de coneixement en essència i no de pensar en competències i qui té més poder i divisions per defensar-les.

Zygmunt Bauman: “No pot haver una comunitat sense un sentit i una pràctica de la responsabilitat.”

Madrid no té mar… però té els trens

Vist des de 600 quilòmetres de distància, és una sort que Madrid no tingui mar, però al mateix temps suposa també un inconvenient per a Catalunya. Ara bé, si Madrid no té mar, ja es preocupa de tenir els trens. I fets a mida, tan a mida que fins i tot ara en paga les conseqüències: Renfe suprimirà l’AVE Toledo-Conca-Albacete perquè té només 9 viatgers al dia dels 2.190 potencials. Un ridícul que surt a 18.000 euros diars. I l’evidència d’un fracàs i que confirma un desastre d’infraestructura només sis mesos després de la posada en marxa del servei.

Aquesta notícia arriba quan les reivindicacions del corredor de la mediterrània són tan històriques per a Catalunya que tant retard suposa un llast per als nostres interessos econòmics i comercials. Els directors del Port de Barcelona ho saben perfectament. És un fre a les nostres aspiracions que el mediterrani espanyol no estigui ben connectat i suposi un eix entre el nord de l’Àfrica i el nord d’Europa. Barcelona i Catalunya hi tenen un paper vital en aquest corredor però clar, Madrid queda en fora de joc. I així ens va. Per això, necessitem que el titular de Sixte Cambra a L’Econòmic no se l’endugui el vent: “Cal una llei de grans ports que estableixi l’autonomia de gestió.”

José María Aznar: “Als qui em demanen un AVE amb aturades aquí i allà, en tots els llocs, els dic el que em va dir un amic, per això és millor un tramvia, que és més barat.”

Retallades amb IVA (Idees, Valors i Actituds)

Sabíem que seria difícil, molt, però cal reclamar integritat i convicció al govern català en les retallades públiques. Després de sis mesos d’arribar a la Generalitat, Convergència ha de fer front a rebaixa pressupostària per la crisi. És més, Artur Mas, com a candidat, n’era conscient durant la campanya, tot i les previsions d’una àmplia victòria electoral. Però ara és l’hora de la veritat. I “tocar” l’administració significa valentia i prioritzar (l’educació i la sanitat haurien de ser intocables). D’acord que la crisi s’emmarca dins d’un escenari i tenim el gran handicap de continuar supeditats al govern espanyol, però cal afrontar aquest escenari retallant per on toca. I prioritzant uns objectius d’eficiència i bon funcionament per molt que passar la tisorada tingui un preu.

Ja sabem que la crisi ha servit per ressaltar allò que no funciona en un model econòmic -no som prou productius i tenim els serveis saturats-, producte també del canvi de paradigma de l’era digital, però existeix l’evidència de canvi i veure com qui governa aposta per la paraula IVA (Idees, Valors i Actituds) per trobar les solucions necessàries per afrontar aquest mal cicle. Paraules i fets. L’empresa privada ja fa cinc anys que pateix aquest escenari i ara és l’hora de l’administració pública. No serà fàcil, ja se sabia, però cal actuar i retallar pensant més en les necessitats que no l’statu quo funcionarial. Amb transparència. I, per tant, no és qüestió d’un 5% menys de les nòmines sinó la fermesa d’afrontar el camí de l’excel·lència a base d’IVA.

Ovidi: “Parlar de democràcia i fer callar el poble és una farsa. Parlar d’humanisme i negar als homes és una mentida.”

Un any de la nevada i la “nevada 2.0”

Fa un any de la nevada. I un any de la “nevada 2.0”, que va provocar que Catalunya fos una esclat a les xarxes socials gràcies a la constant activitat dels usuaris que, malgrat la climatologia i la posterior apagada elèctrica, van disposar de connexions per exposar la situació que vivien. Va ser espectacular el seguiment de la nevada a través de la xarxa per l’oportunitat de seguir l’evolució dels efectes del temporal de neu. Era un constant degoteig d’informacions i imatges en blocs i xarxes socials com Twitter i Facebook que relataven les experiències. Així com els vídeos a YouTube, amb mòbils i càmeres. També servien de punts informatius per als mitjans, que no podien tenir la facilitar a tants punts i al mateix temps. Les emissores de ràdio eren allaus d’efervescències dels oïents, que també servien per contrarestar les veus oficialistes per minimitzar els efectes.

La nevada del 2010 segur que va ser la nevada de Catalunya més fotografiada de la història i gairebé tothom, amb un perfil actiu a internet, tenia coses a explicar i compartir. Un segle enrere haguessin estat àlbums personals i compartits entre famílies, veïns i amics. Ara, un segle més tard, ja ho són globals i amb gent desconeguda. Anècdotes, desperfectes, imatges divertides, les conseqüències… Un conjunt de missatges que permetien retratar el país gairebé a l’instant i “glocalment”.

I a títol personal, va ser una satisfacció que es convertís en una etiqueta de referència el concepte de “nevada 2.0” a Catalunya, tal com va destacar el portal 3cat24.

Jeff Bezos: “Un dia em va imaginar a mi mateix amb 80 anys passant balanç a la meva vida. Aleshores, em vaig adonar que no hem penediria d’haver renunciat als meus beneficis a Wall Strett, però si em doldria no haver participant de l’esclat d’Internet.”

Fòrum Gastronòmic 2011 a Girona. I el 2013!

[Youtube]1B_ywqLTdWc[/YouTube]

El maridatge amb Josep Roca de dimarts al Fòrum Gastronòmic va ser una oportunitat especial per gaudir d’un dels encants que té aquest congrés, que barreja cuina, gastronomia, empreses, emprenedors, idees, tallers i conferències. En el vídeo de dalt us deixo la part final del tast que va fer un dels referents del país (al final, alguns periodistes estrangers no van deixar d’aplaudir) i alhora d’aquest sector tan potent a casa nostra i amb dimensió global. M’atreviria a dir que aquesta edició ha superat el mal moment econòmic i ha aconseguit mantenir el nivell del 2009. Amb dificultats, lògiques, però amb la satifacció dels impulsors (Pep Palau i Jaume von Arend) i organitzadors d’haver arribat a presentar un fòrum al nivell esperat. Ho comentava l’empresari Joan Pagés (Caves Pagès Entrena) aquest migdia, en destacar que aquest fòrum és ja un referent anual al nostre país. La trobada obligada. I té mèrit aquest reconeixement d’un emprenedor que creu en l’empresa familiar i busca progressar, malgrat que per Nadal li van baixar les compres dels lots d’empresa. Però sent surt treballant i amb optimisme.

No són bons moments, la crisi s’accentua i no es frena, però tot i això, el fòrum ha donat vida a Girona. Aquests quatre dies han ajudat a concentrar el sector per intentar continuar lluitant i evolucionar per sobresortir del mal cicle. Han vingut grans empreses, pimes i emprenedors, que s’han barrejat amb clients, usuaris, estudiants i grans cuiners que, una vegada més, han certificat la qualitat de la cuina catalana. El millor del fòrum és haver-se atrevit amb força en aquest 2011 i la millor notícia és que tindrem Fòrum Gastronòmic de Girona el 2013 (el 2012 a Santiago, alternant les ciutats). Així és que enhorabona a tots els qui ho fan possible i permeten que, malgrat la crisi, el sector gastronòmic d’aquest país busqui complicitats, sinèrgies i potenciï la formació, despertant emocions, il·lusions i reptes.

Donald Trump: “L’experiència m’ha ensenyat unes quantes coses. Una és escoltar la meva intuició, no importa com sonin les coses en un paper. La segona és que, en general, ets millor fent el que saps. I la tercera, és que la teva millor inversió pot ser aquella que no fas”

Ferran Adrià es reinventa amb “Llibertat per crear”

Ha estat molt motivadora la presentació d’aquest matí d’elBulli Foundation, que Ferran Adrià ha anunciat al Teatre de Roses del que vol que sigui el nou concepte del restaurant. Una vegada més, Adrià ha demostrat les ganes de reinventar-se i arriscar, i apostar pel valor de la creativitat però amb el repte d’intentar fer-la productiva. El cuiner barceloní ha exposat la seva gran il·lusió en aquest gran projecte que aspira que sigui únic, global, políticament transversal, compromès amb la natura i obtingui el suport de grans patrocinadors i empreses locals per posar al mapa mundial Cala Montjoi, Roses, Figueres, Girona, la Costa Brava, Catalunya i Espanya. Hi creu fermament. Té el carisma d’un geni i la credibilitat de la professió. Per això, ara té el prestigi per dur a terme aquesta nova versió de la cuina, que tindrà un gran esperit 2.0 i vol reunir grans col·laboradors per fer-la un referent mundial: Google, Harvard, Telefónica…

Adrià ha evidenciat que està disposat a apostar al 100% amb el lema d’aquest nou projecte: “Llibertat per crear”. M’agrada la idea i diria que ha agradat a l’auditori, que ha omplert el teatre. Un repte gastronòmic sense limitacions, frens, obstacles i dins l’entorn d’un parc natural com el Cap de Creus. Amb l’ambició de tenir el suport del territori, la visita del públic i el gran repte de penjar cada dia el valor de la creativitat a internet amb l’esperança de ser compartida a tot el món. Hibridació amb identitat local i visió global. Què més tan universal es pot demanar per al nostre país!

Música / Just The Way You Are # Diana Krall

La traca final. Dia 14

Arriba l’hora de la veritat. El dia que tots els partits volen demostrar que han fet la feina. És el moment que toca omplir les seus escollides i fer la proclama final per envalentonar els militants, simpatitzants i possibles votants. Després de tanta enquesta, interessada o no, comprovarem si es compleixen els pronòstics. Hi ha previsions força dispars, tot i que es van afinant els números. La fi del Tripartit es dóna per acabada però, al final, tot dependrà de l’aritmètica resultant. Com sempre. Algunes de les claus serà veure si el partit favorit, com és CiU, arriba a la majoria absoluta desitjada. Amb Artur Mas com a candidat ho ha intentat en dues ocasions i no se n’ha sortit. El PSC, que manté la tendència victimista, veure’m si acaba mobilitzant les seves bosses de votants i es pot mantenir com a segona força sòlida. En tercer lloc, la pugna és entre el PP i ERC. Els republicans esperen que els populars no els avancin per la dreta, però els càlculs és que mentre Esquerra cau força, que està per veure si es tant com s’especula, el PP puja entre dos i tres diputats. Si ICV es manté seria la confirmació que Joan Herrera ha superat la prova en el seu debut i suposarà una garantia de futur, mentre que Ciudadanos, que “molesta” a tots els adversaris, es manté en la tònica de repetir els tres diputats. Fa quatre anys, els resultats van ser aquests: CiU 48, PSC 37, ERC 21, PP 14, ICV 12 i Ciudadanos 3. I per últim, és un mal símptoma i no agrada valorar-ho, però està veure el pes de l’abstenció i el vot en blanc, que en les darreres eleccions ha anat en augment.

La gran incògnita és Solidaritat Catalana, amb un líder com Joan Laporta, que no deixa indiferent a ningú. L’expresident del Barça està disposat a ser la revelació d’aquestes eleccions i ha fet una campanya de menys a més. Ha creat la sensació que ja no competeix amb Joan Carretero. Laporta arriba a la recta final després d’omplir dijous l’Auditori de Girona i, tot i la intenció de silenciar-lo, és un dirigent que ja ha demostrat que es creix davant les adversitats. No surt a les enquestes i té poca cobertura mediàtica però hi ha vibracions que podria arribar a cinc diputats. Seria una gran sorpresa: seria el segona guanyador després de la força més votada. Ja només queden poc més de 48 hores i ningú té una vareta màgica. La resposta la té el poble i hi ha 135 escons per classificar.

Dia 14 de campanya: “L’autèntica vida d’una persona és amb massa freqüència la que no viu” (Oscar Wilde).

De gestionar el “tenir” a haver de “demanar”

Trobada del conseller Josep Huguet amb empresaris per passar balanç a l’actual legislatura i encarar l’eleccions catalanes, a un mes vista per al 28-N. En el seu discurs, Huguet ha convidat als empresaris catalans a ser valents i els ha encoratjat a què facin el pas i s’atreveixin a entrar en els mercats internacionals: “Hi ha enormes oportunitats sortint a fora.” La proclama, basada també en l’experiència de set anys de govern amb el Tripartit, arriba en un moment de cicle econòmic a la baixa i, per tant, no és fàcil convidar als empresaris a fer el salt. I encara menys sense la injecció de crèdits. Però la nova economia també passa per estimular als emprenedors a sortir a mercats interessants com “Egipte, Síria, Turquia, el Marroc, Algèria…”.

I del global del discurs, destaca la pròpia autovisió basada en l’experiència. Per això, Huguet ha reclamat que és el moment de reinventar el model de finançament de la indústria, millorar la gestió per ser un referent en el sector serveis, basar més l’ADN del turisme en la identitat, creure més en la creativitat -“que no cal exportar-la”- i, especialment, valorar que Catalunya és un país on “tenim molta neurona, però falten connectors”. I tot aquest conjunt d’imputs, quan és evident que la crisi genera canvis i la política i els polítics no se’n salvaran. Per això, Huguet reclama reformar a fons l’administració pública per fer-la més competent i són temps en els quals els polítics han d’entendre que els ciutadans seguin més exigents. “Passarem del gestionar el tenir en temps de vaques grasses a haver de gestionar el demanar”, ha admès. Cert.

Un futur dels nostres governants que passa per tenir menys diners i recursos però on caldrà tenir una millor gestió. Temps difícils i cada vegada més líquids. El futur és aquest. Fàcil d’imaginar, però complicat de gestionar. Veure’m què passa d’aquí un mes i també en els propers quatre anys.

Música / Dona estrangera # Manel

PD: Zygmunt Bauman, a Catalunya Ràdio. Sempre necessari.

La primera gran nevada 2.0 de Catalunya

[Youtube]QDnX3m7uwGc[/Youtube]

La d’ahir va ser la primera gran nevada que es pot considerar 2.0 de Catalunya. Mentre el dia despertava amb la primera nevada i les volves es feien més grans al migdia, evocant altres nevades històriques, la manca d’informació de la nostra administració va quedar compensada en les primeres hores per la xarxes socials. Blocs, Twitter i Facebook tenien actualitzacions constants d’usuaris que mostraven el seu petit univers i donaven informació puntual de carrers, barris, pobles i ciutats, a més de la interessant informació de l’estat de les carreteres, autopistes, trens i metro. L’efervescència va ser aprofitada per molts webs informatius per treure’n rendiment d’aquest allau d’informació a través dels ordinadors i els mòbils. Com a periodista, va ser molt interessant seguir la informació i observar com Catalunya quedava des d’enfarinada a tenir gruixos de neu de més de mig metre. En ocasions, els crítics de les xarxes socials tenen arguments per criticar aquesta nova revolució 2.0, però ahir va ser una demostració tan global que és inqüestionable no saber valorar la seva importància. Felicitats a molts editors i editores d’informació, fotos i vídeos amb la nevada com a protagonista com el de l’editor Quim Curbet sobre Girona.

Música / Hell’s Bells # AC/DC