[youtube]NirEvUCU8JM&feature=PlayList&p=B51921A0BA926053&playnext=1&playnext_from=PL&index=1[/youtube]
Un estudi científic realitzat per dos catedràtics, Antonio Rico Amorós i Antonio Gil Olcina, de l’Institut de Geografia de la Universitat d’Alacant ha demostrat que la primera referència història al canvi climàtic feta a l’Estat espanyol va ser d’una sequera que va afectar Alacant , Murcia i Almeria entre el 1846 i el 1850. En aquell moment es va atribuir la manca de pluges i a la deforestació que estava patint la zona. I segurament no anaven desencaminats. Fins i tot el diari la Gaceta de Madrid va organitzar un concurs d’idees per trobar solucions al problema. L’episodi en qüestió podia tenir relació amb un canvi climàtic provocat per un fenomen pròxim. No seria fins un centenar d’anys després quan l’emissió de gassos a l’atmosfera augmenta de forma alarmant i comencen a sentir-se les primeres veus alerten d’un escalfament anormal de la Terra. Al llarg de la segona meitat del segle XX les emissions han continuat i els fenomens meteorològics extrems s’han convertit en coses freqüents. Però realment ha estat a partir del segle XXI quan s’ha creat una consciència general que el problema era molt seriós -encara hi ha escèptics- i que s’havia d’actuar de forma urgent per a suavitzar-ne els efectes. En tot cas, les notícies que ens arriben sobre desglaç dels gels permanents tant de les muntanyes com dels pols no fan res més que certificar que els efectes de l’activitat humana sobre el clima tenen uns efectes que veurem si es poden solucionar o els homes han de començar a habituar-s’hi.