[youtube]VadI_HA3duE&feature=PlayList&p=2E5B8EB62BA45A6D&playnext=1&playnext_from=PL&index=33[/youtube]
L’any 2020 l’energia eòlica generada a Europa servirà per donar electricitat a l’equivalent del 60% de les llars europees, o sigui, 135 milions de llars de tipus mitjà de la UE. La previsió és de l’Associació Europea d’Energia Eòlica (EWEA) que calcula en 230 Gigawatts la producció elèctrica eòlica per d’aquí onze anys, encara que això només significaria entre el 14 i el 18% de tota la demanda elèctrica. Clar que això passarà si tots els països europeus compleixen els acords i no deixen que la crisi econòmica mundial els passi factura. Més energia eòlica significa menys contaminació i menys escalfament global, però també que la UE doni passos en ferm per a començar a dependre de les energies no renovables, de les quals els europeus en són clarament deficitaris. Per tenir-ne una idea, el 3,5% de les reserves mundials de carbó estan en països de la Unió Europea, una misèria. Si parlem de gas natural encara pitjor. Només el 2% del gas natural de tot el planeta està en territori comunitari. Per no parlar del petroli, la UE només té l’1% de les reserves mundials de cru. I el discurs obsolet de les nuclears, que es ven com energia neta però que utilitza combustibles radioactius no renovables, tampoc té massa futur si es té en compte que en territori europeu només hi ha menys del 2% de les reserves mundials d’urani. L’energia eòlica dóna als europeus capacitat de controlar una energia abundant, renovable i barata que només té un problema d’impacte visual important, i això és el què es pretén. De moment dues terceres parts del mercat mundial de la tecnologia eòlica estan en mans dels europeus, cosa que es considera que té un valor de 35.000 milions d’euros.