[youtube]dpGlefCXZAY[/youtube]
El 26 d’abril de 1986 el reactor número 4 de la central nuclear soviètica de Txernòbil (actualment Ucraïna) va patir un augment sobtat de la seva potència durant un prova en què se simulava un tall de subministrament elèctric. El sobreescalfament del nucli del reactor nuclear va acabar provocant la seva explosió. La quantitat de material radioactiu alliberat es va estimar en cinc-centes vegades més gran que la que va llançar la bomba atòmica llançada pels EUA sobre Hiroshima (Japó) el 1945. És molt difícil dir quantes victímes va provocar l’accident perquè es preveu que la majoria de morts prematures causades siguin el resultat de càncers i d’altres malalties induïdes per la radiació durant vàries dècades. Per exemple, fa un parell d’anys, un estudi fet a Suècia va demostrar que la incidència de càncer en el nord del país va augmentar relativament a partir de l’accident de Txernòbil. En aquesta zona partícules radioactives de Cesi-137 van precipitar al terra. El mateix es va produir en d’altres zones d’Europa, per exemple es considera que Bielorússia va rebre el 60% de la radiació emesa. Avui, 23 anys després, les rodalies de la central són un territori erm on hi viuen molt poques persones a causa dels alts nivells de radioactivitat que perduraran a la zona durant segles. Només les plantes han recuperat terreny i sobreviuen al costat de la central atòmica, coberta ara amb un sarcòfag de formigó. El fet que les plantes poguessin sobreviure a un accident nuclear ha estat fins ara un misteri. Un estudi de la Societat Química Americana ha trobat la resposta. Les plantes, en un ambient enrarit per radiació, produeixen una proteïna que les protegeix. L’experiment s’ha fet amb soja. Els investigadors van sotmetre llavors de soja a la radiació i van comprovar com les noves plantes produïen tipus de proteïnes diferents que les plantes que no havien estat bombardejades amb radioactivitat. Aquestes proteïnes noves protegeixen les llavors de l’ambient contaminat. En camps contaminats la planta de soja produeix un terç més d’aquesta proteïna protectora, betaïna aldehid deshidrogenasa, curiosament la mateixa proteïna que se sap que protegeix la sang humana de la radiació.