[youtube]6WSrdlJIUP8[/youtube]
Albert Einstein (1879-1955) és el símbol de la genialitat científica. La seva Teoria de la Relativitat ha permés a la Humanitat tenir una descripció de com funciona l’Univers molt més precisa de la que en el seu dia havia elaborat Isaac Newton (1643-1727), i que fins ara és la que està vigent. Els càlculs matemàtics d’Einstein preveien certs comportaments que, quan s’han pogut realitzar els experiments oportuns, s’han acabat confirmant. Almenys fins ara. La fórmula més famosa ideada per Einstein és molt simple: E = mc². E és l’energia; m és la massa i c, la velocitat de la llum. La llum viatja a una velocitat de 300.000 km / sg, o sigui que si un astronauta encengués un focus des de la Lluna, al cap d’un segon es veuria la llum des de la Terra. El Sol està a prou distància com perquè la seva llum tardi vuit minuts en arribar a la Terra. Segons Einstein, la velocitat de la llum no es pot superar per cap nau perquè l’energia necessària seria infinita. Es calcula que per accelerar un objecte d’una tona fins a un noranta per cent de la velocitat de llum es requeriria l’energia de 30.000.000.000 (trenta mil milions) de tones de dinamita, una cosa inviable no ja per la quantitat sinó perquè a més s’hauria de canalitzar tota aquesta força. A més, la Teoria de la Relativitat espacial d’Einstein inclou el que seria la «paradoxa de l’avi». Suposem que un astronauta viatja en una nau a la velocitat superior a la de la llum i després d’un mes torna a la Terra. Viatjar més ràpid que la llum implicaria anar enrere en el temps, i l’astronauta i es troba que el seu avi encara no ha engendrat al seu pare. Si l’astronauta matés l’avi la mateixa existència de l’astronauta seria impossible perquè el seu pare no hauria nascut per poder-lo engendrar a ell. Això era assumit per tothom fins ara però diversos científics comencen a obtenir resultats d’uns treballs que poden superar el què havia pensat Einstein.
Un equip de físics nord-americans acaba d’aconseguir que un raig de llum travessi una caixa de gas cesi a una velocitat 310 vegades superior a la velocitat de la llum. Tan ràpid que la llum surt de la caixa abans d’haver-hi entrat, concretament 62 mil mil·lionèssimes de segons abans. L’experiment demostra que la llum en forma de polsos o paquets i en condicions especials, sobrepassar el seu propi límit de velocitat establert per Einstein.
El físic Franklin Felber creu tenir la solució teòrica que permetria superar la velocitat de la llum. Segons les seves equacions, qualsevol massa accelerada fins al 57,7% de la velocitat de la llum exerceix un efecte de repulsió gravitatori sobre la resta de massa que es troba davant seu. Un efecte d’antigravetat que aniria augmentant a mesura que s’aproximés la velocitat de la llum. El problema és com aprofitar aquest efecte en una nau espacial per aconseguir aprofitar-lo.
I finalment, dos físics de la Universitat nord-americana de Baylor han desenvolupat una teoria que no contradiu Einstein ni cap llei física, però que permetria viatjar a la velocitat de la llum. Gerald Cleaver i Richard Obousy han desenvolupat una teoria que ve a dir que si poguéssim moure les dimensions de l’espai-temps de l’Univers amb una quantitat massiva d’energia es crearia una mena de bombolla que podria empènyer una nau a la velocitat de la llum. Pot sonar a ciència-ficció però per fer-ho aquests físics parlen de l’onzena dimensió que correspon a l’energia fosca positiva responsable de l’acceleració del moviment de l’Univers, com va passar després del Big Bang. Jugant amb l’espai-temps aquests físics creuen que la nau no es mouria però si que es mouria l’espai… Com si un cotxe no es mogués però si avancés la carretera. Si voleu saber més, mireu el vídeo i punxeu els enllaços.