[youtube]gz4QQvgXR_U[/youtube]
La companyia ferroviària nord-americana Burlington Northern Santa Fe (BNSF) està desenvolupant un sistema per fer funcionar les locomotores amb cèl·lules d’hidrogen com a força motriu. Als Estats Units, a diferència de la UE, molta part de la xarxa ferroviària no està electrificada i les màquines de tren utilitzen motors dièsel per a funcionar. En els cotxes els motors d’hidrogen fa molt de temps que s’estan desenvolupant, encara que la seva aplicació és, de moment, pràcticament nul·la. Però s’estan aconseguint avenços de rendiments i consum molt espectaculars. El departament d’Enginyeria i Tracció de la companyia BNSF, amb col·laboració amb l’empresa Vehicle Projects LLC, està desenvolupant a Kansas el disseny d’una locomotora moguda per una pila d’hidrogen. La combinació electroquímica de l’hidrogen amb l’oxigen genera molta energia suficient per a moure el tren elèctricament. El concepte seria no estar enganxat a la catenària sinó fabricar-se el tren mateix la seva pròpia electricitat.
Les distàncies que han de recórrer els trens de llarg recorregut són de milers de quilòmetres. Això comporta un consum molt gran de combustibles fòssils. Segons Via Libre, una revista especialitzada en trens, el 2007 el BNSF el 2007 tenia 6.000 unitats que es menjaven 14 milions de litres diaris, una autèntica barbaritat. És el 2% del consum total diari de combustible diesel dels Estats Units. Al preu que estan el gasoil aquest consum representa el 26% de les seves despeses i aporta un gran nivell de contaminació. Fer el salt a l’hidrogen representaria un gran avenç en aquests aspectes, sobretot el contaminant. La producció d’hidrogen és cara, però la seva eficiència també seria dos o tres vegades superior a una locomotora dièsel.
A d’altres països del món, amb la xarxa ferroviària electrificada s’han trobat maneres més eficients i menys costoses per fer que els trens puguin competir amb els avions en els trajectes de mitja distància. El secret ha estat reduir al mínim la fricció amb la via fent flotar els trens aplicant un camp magnètic sota el ferrocarril. El resultat son velocitats de més de 300 Km/h i molt ecològics. Aquests models de trens flotants van agafats a la via per sota i quan s’activen els imants literalment el tren s’aixeca uns centímetres. No poden descarrilar i poden aconseguir, com s’ha demostrat al Japó, velocitats de més de 500 Km/h. I ja s’està pensant en els trens del futur, que no aniran encaixats sobre rails sinó que circularan sobre una mena d’autopista magnètica, cosa que permetria fer canvis de direcció, fer minitrens per a ús de poques persones i que donarien un servei a la carta.