[youtube]5UAHoW-vHmI&feature=related[/youtube]
L’aparició a finals del segle XX de les plantes modificades transgènicament ha aixecat un dur debat entre els qui creuen que és una monstruositat i els que ho defensen aferrissadament o en fan negoci. De fet, fa 12.000 anys que els homes modifiquen genèticament les plantes que després conreen simplement escollint les llavors més grans i menjant-se les petites. Això, amb el temps, ha fet variar les espècies vegetals i la seva distribució. El problema apareix quan algunes empreses han començat a patentar sements. La més emblemàtica en el sector dels transgènics és Monsanto, que acaparà més de 15.000 patents de llavors. Els transgènics però presenten diversos problemes més relacionats amb com afecten al seu entorn que al seu consum. Genèticament es poden crear ara plantes que actuen elles mateixes com a insecticides o que són resistents a plaguicides, normalment fabricats per la mateixa empresa, i amb capacitat de donar més producció. Si un agricultor planta blat de moro transgènic, per exemple, amb capacitat per rebutjar atacs de determinats insectes, aquests el que fan és anar al camp del veí. A l’any següent, segurament l’agricultor que no havia utilitzat les llavors transgèniques es veurà obligat a utilitzar-les perquè no li passi el mateix. I així, es van reduïnt les espècies i la biodiversitat. Plantar un sol tipus de conreu obliga a aplicar-li molta energia, la naturalesa sempre juga amb la diversitat biològica, encara que en alguns llocs hi hagi una espècie dominant, sempre està acompanyada d’altres amb les quals interacciona. El concepte d’agricultura intensiva trenca aquest concepte i qualsevol aparició d’una altra espècie que no sigui la que s’utilitza es considera negativa i per tant s’ha d’eliminar. A mesura que passen els anys la tendència doncs, és anar reduïnt biodiversitat i aixo no és bo de cap de les maneres. La vida, i la vegetal també, ha sobreviscut a grans canvis dels ecosistemes gràcies a que alguna de les espècies ha evolucionat per adaptar-se a les noves circumstàncies. A menys espècies menys capacitat de reacció.
Una de les últimes novetats en llavors transgènics prové de Suïssa. Allà investigadors de la Universitat de Neuchatel ha creat plantes de blat de moro transgèniques que resisteixen les plagues de cucs de les arrels en emetre una senyal química que atrau als nematodes, enemics naturals de les larves dels escarabats. Ho ha publicat la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). No és que sigui una idea nova aquesta que una planta emeti una mena de SOS per cridar l’atenció de depredadors de l’espècie que l’està atacant. Pero després de dècades d’ús d’insecticides i adobs i que la intervenció humana els facilités la vida, moltes plantes han perdut aquesta capacitat. Ara, el que s’intenta fer és que la tornin a recuperar. Dirigits per Ted Turlings, els científics han reintroduït aquesta capacitat en una espècie de blat de moro inserint genèticament un codi químic que atrau als nematodes. El component és el (E)-beta-cariofilè (EbetaC), que te l’orenga. Els investigadors van barrejar blat tractat amb altre que no ho era i després van deixar anar les larves d’escarabats. Després van deixar anar els nematodes. Els resultats van ser espectaculars, les plantes transgèniques van patir pocs atacs i tenien un 60 per cent menys d’escarabats adults que les que no havien estat tractades. Almenys, com a mínim, aquesta nova tècnica es basa en un comportament ecològic de les mateixes plantes que els humans han ajudat a inhibir.