[youtube]23o29iRbeD8[/youtube]
El British Journal of Psychology ha publicat recentment un estudi segons el qual homes i dones veuen diferent. La raó és una qüestió de programació cerebral que prové de quan els primers homínids van començar a diferenciar les activitats en funció del sexe. Els homes es dedicaven bàsicament a la caçera i les dones a la recol·lectar. L’estudi l’ha dirigit la psicòloga Helen Stancey, professora del Hammersmith and West London College, que ha demostrat a través de diversos experiments, que els homes tenen una major capacitat de veure a llarga distància i les dones enfoquen millor en distàncies curtes. Les conclusions de l’estudi demostrarien que homes i dones van tenir una evolució cerebral diferent arran de les activitats que tenien assignades dins els grups socials. Caçar implicava tenir una visió aguda a llarga distància per poder identificar les preses. Per recollir fruits, branques o arrels, les dones necessitaven una capacitat visual de curta distància. Un dels experiments el van realitzar amb un grup de 48 persones que havien de marcar amb un punter làser l’eix central d’unes línies. A una distància d’un centenar de metres els homes demostraven molta més precissió que les dones, en canvi la cosa era al revès quan les línies se situaven a 50 centímetres. I si això ha passat amb la visió no es impossible que d’altres parts del cervell hagin evolucionat de forma diferent per raons de la distribució de les feines dins la comunitat en funció del sexe.