[youtube]9XI6KPdUYUM&feature=related[/youtube]
El mes de juliol passat la temperatura en superfície dels oceans ha estat la més alta que s’ha registrat fins ara, fins i tot trencant el rècord anterior del juliol de 1998. L’agència meteorològica dels Estats Units (NOAA) també ha confirmat que la mitjana de temperatures combinada entre la superfície dels oceans i dels continents ha estat la cinquena més alta des del 1880, quan es van començar a sistematitzar les dades. Els oceans el mes passat van tenir una temperatura mitjana en superfície de 16,99 graus centígrads, 0,59 graus més que la mitjana del segle XX. La temperatura global de la Terra ha pujat també respecte la mitjana del segle anterior en 0,51 graus i és de 14,8 graus centígrads. Aquest juliol, a nivell global, ha estat igual de calent que el del 2003, quan Europa va patir una fatídica onada de calor i es considera que ha estat el novè mes més calent de la Història.
Sempre que parlem d’escalfament global i canvi climàtic s’ha de tenir en compte que les condicions marquen tendències però que a nivell local les variacions són substancials. Pot haver-hi molts indrets que no hagin notat en absolut un augment extremat de les temperatures aquest estiu. Segons la NOAA grans parts de diversos continents han experimentat pujades substancials de les temperatures. On el fenomen ha estat més extrem ha estat a Europa, l’Àfrica del Nord, i part de l’oest d’Amèrica del Nord, amb pujades significatives dels termòmetres entre 2 i 4 graus. Unes dades similars però a la baixa s’han observat a Amèrica del Sud, al centre del Canadà i a l’est dels Estats Units.
Fa pocs dies ha aparegut un informe del Pannell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) afirmant que si continua l’escalfament global el nivell dels oceans podria pujar entre 7 i 82 centímetres fins a l’any 2100. En el pitjor dels casos la pujada del mar seria de quasi un centímetre per any. Això contradiu els pronòstics apocalíptics dels qui parlen de pujades dels oceans de metres durant el segle XXI. En tot cas aquesta és una hipòtesi com una altra. El nivell de l’aigua del mar es mou per factors com les altes o baixes pressions, evidentment perquè els rius hi aportin més o menys aigua i fins i tot per si l’aigua dels oceans és més o menys calenta. Quan més escalfada està l’aigua dels mars ocupa més volum, per contra si està més freda el seu volum disminueix. Es pot dir que l’augment d’un centímetre és una cosa insignificant però si 2/3 parts de la Terra són aigua, la quantitat de la què parlem és enorme. I el que és més preocupant, el procés d’escalfament global es continua confirmant i la seva amenaça no s’acaba el 2100 sinó que pot durar uns quants segles.