[youtube]Zc6hj7YSVpc[/youtube]
Un equip de científics alemanys y de Singapur han descobert que mutacions en la proteïna PYCR1 del cromosoma 17 provoquen l’envelliment de la pell i que aquesta s’arrugui. El grup d’investigadors està dirigit per Bruno Reversade, de l’Institut de Medicina Biològica de l’Agència per a la Ciència, Tecnologia i Investigació de Singapur. Analitzant pacients que pateixen aquesta síndrome cutànea s’han pogut trobar aquestes mutacions que provoquen que les persones semblin més envellides del què correspon a la seva edat. I el problema no només afecta la textura de la pell, sinó que també pot repercutir en la densitat òsia o provocar cataractes. Si es pot desenvolupar una teràpia capaç de arreglar el defecte d’aquesta proteïna que es troba a les mitocòndries es podria arribar a revertir el procés d’envelliment d’aquests malalts o simplement retardar-lo en persones que no tenen aquesta síndrome.
El tema de l’envelliment en els humans ha preocupat des de sempre. Però és evident que una cosa és el què diu el calendari i l’altra quin és el nivell d’envelliment real de les nostres cèl·lules. Recentment, investigadors de l’institut alemany Max Planck han identificat per primer cop un grup de proteïnes que permeten saber amb exactitud quina és l’edat biològica d’un individu. Són molècules que s’alliberen quan s’escurcen els extrems dels cromosomes, fenomen lligat a l’envelliment. Són les mateixes proteïnes que apareixen si l’ADN cèl·lular ha patit algun dany. Aquests biomarcadors es troben a la sang i permeten saber la velocitat a la qual va envellint el nostre cos. Si mirem la part positiva això permet desenvolupar teràpies més individualitzades, i per la part negativa que a algú se li pot ocórrer associar l’edat biològica i no la real a la jubilació laboral.