[youtube]xXHrVErX4iU[/youtube]
La NASA ha confirmat que tant a la Lluna com a Mart hi ha aigua. I no en quantitats inapreciables, sinó de forma abundant, tot i que està amagada. La notícia no és nova, perquè ja fa temps que d’una forma o altra s’han observat indicis que ho apuntaven. De fet, científicament la presència d’aigua en molts altres és lògica. Si l’hidrogen és el gas més abundant a l’Univers només li falta trobar oxigen per a formar aigua (H²O). En el cas de Mart ha estat la sonda Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) la que ha detectat que en cràters de meteorits entre el pol nord i l’equador marcià pot haver-hi aigua sota la superfície. I si fins ara es creia que l’aigua es concentrava en els pols, doncs ara ja se sap que no, que fins i tot se’n pot trobar prop de l’equador marcià. Respecte a la Lluna, científics de la Universitat de Tennessee han utilitzat instruments de la NASA muntats en el satèl·lit indi Chandrayaan-1 per analitzar la llum que reflecteix la superfície lunar amb la finalitat de determinar els seus materials. L’instrumental va detectar longituds d’ona que indicarien la presència d’aigua. A la Lluna hi hauria dos tipus d’aigua. Una seria exogènica, la que hi ha estat portada pels meteorits o petits cometes que hi han impactat. L’altra seria endogènica, i estaria en el seu interior. En tot cas, aquests descobriments fan que s’acabi la creença que l’existència d’aigua en altres astres era un fet excepcional, encara que evidentment les condicions que es donen a la Terra són les millors perquè dues terceres parts del planeta siguin líquides.